Clodoveo

La formació d'Europa

By Berta07
  • 476

    Caiguda de l'imperi romà d'occident

    Caiguda de l'imperi romà d'occident
    Cau l'imperi Romà i comença una nova etapa.
  • Period: 527 to 565

    Regnat de Justinià

    Era conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I.
  • Period: 531 to 572

    Barcelona capital del regne Visigot

    Barcelona va ser la capital visigòtica durant el regnat d’Ataülf i Gal·la Placídia. Les seves muralles imponents, d’època baix imperial, podrien haver estat el motiu pel qual el rei visigot Ataülf s’hauria instal·lat en aquesta ciutat.
  • 537

    Fi de la construcció de Santa Sofia

    Fi de la construcció de Santa Sofia
    és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i museu d' Istanbul. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. Va ser utilitzada com a església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537, per l'emperador Justinià I, fins al dia de la conquesta de Constantinoble l'any 1453.
  • 800

    Carlemany emperador d'occident

    Carlemany emperador d'occident
    Barcelona va ser la capital visigòtica durant el regnat d’Ataülf i Gal·la Placídia. Les seves muralles imponents, d’època baix imperial, podrien haver estat el motiu pel qual el rei visigot Ataülf s’hauria instal·lat en aquesta ciutat.
  • 843

    Divisió de l'imperi carolingi

    Divisió de l'imperi carolingi
    L'imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany,
  • 962

    Otó emperador d'occident

    Otó emperador d'occident
    Otó va recuperar la dignitat imperial[1] i, segons el cronista contemporani Arnulf de Milà, es convertí en "el primer alemany a ser nomenat Emperador d'Itàlia".
  • 982

    Els vikings arriben a Groenlàndia.

    Els vikings arriben a Groenlàndia.
    Els Assentaments víkings a Groenlàndia va ser un intent dels exploradors víkings per colonitzar Groenlàndia a la fi del segle x (cap a 985), un esdeveniment protagonitzat principalment per colons de la Mancomunitat Islandesa
  • 1066

    Guillem I embarca a Englaterra

    Guillem I embarca a Englaterra
    Guillem I, més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia.
  • 1095

    Primera croada

    Primera croada
    La primera croada va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà.
  • 1204

    Els croats saquejen Constantinoble.

    Els croats saquejen Constantinoble.
    El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
  • 1214

    Batalla de Bouvines

    Batalla de Bouvines
    La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).
  • 1215

    Aprovació de la carta Magna d'Anglaterra.

    Aprovació de la carta Magna d'Anglaterra.
    Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir Gran Document de les Llibertats.
  • 1244

    Els musulmans reconquereixen Jerusalem definitivament.

    Els musulmans reconquereixen Jerusalem definitivament.
    Les croades foren una sèrie de campanyes militars organitzades per coalicions d'estats europeus per reconquerir Terra Santa (Jerusalem).
  • 1291

    Els croats són expulsats de Sant Joan d'acre.

    Els croats són expulsats de Sant Joan d'acre.
    El setge d'Acre fou la primera operació important organitzada pel rei de Jerusalem, per recuperar els territoris perduts en les campanyes de Saladí, cap dels musulmans de Síria i Egipte.
  • 1453

    Els turcs conquereixen constantinoble

    Els turcs conquereixen constantinoble
    La caiguda de Constantinoble va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.