-
476
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
En la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, comença el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident -
Period: 527 to 565
Regnat de Justinà
L'emperador Justiniá va intentar refer l'Imperi Romà. Va conquerir el nord d'Àfrica, la península Itàlica, les illes del Mediterrani i el sud de la península Ibèrica. El seu imperi va quedar afeblit i el van conquerir
parcialment els perses i Mosulmans i finalment els búlgars i turcs. -
Period: 531 to 572
Barcelona, capital del regne visigot
En desaparèixer l'imperi romà d'Occident, els visigots van ocupar la península Ibèrica, on van construir el regne visigot amb capital a Barcelona (507), translladada després a Toledo l'any 576. -
537
Fi de la construcció de Santa Sofia
Santa Sofia de Constantinoble va ser una basílica cristiana, convertida en església ortodoxa i posteriorment en mesquita i museu d'Istanbul, al barri turístic de Sultanahmet. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. -
800
Carlemany, emperador d'Occident
Carlemany va ser l'emperador de l'Imperi carolingi. Va expandir els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va afegir-hi gran part d'Europa occidental i central. -
843
Divisió de l'imperi carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany -
962
Oto I, emperador d'Occident
Otó I el Gran va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.Va fundar el Sacro Imperi Romanogermánic al centre d'Europa -
982
Els víkings arriben a Groenlàndia
Els vikings procenents d'Escandinavia eren molt bons mariners i van arribar a Groenlándia abans d'arribar a Nord Amèrica. -
1066
Guillem I desembarca a Anglaterra
Va ser duc de Normandia des de 1035 i va esdevenir rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda. -
1095
Primera croada
La primera croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà. -
1204
Els croats saquejen Constantinoble
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat acordada entre l'emperador Aleix IV i els croats. -
1214
Batalla de Bouvines
La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14). Va ser fonamental pel desenvolupament de la França Medieval confirmant la sobirania de la corona francesa. -
1215
Aprovació de la Carta Magna a Anglaterra
La Carta Magna, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava, però no va ser així. -
1244
Els musulmans reconquereixen Jerusalém definitivament
A la sisena croada, els Cristians van recuperar Jerusalem , però al 1244 els Musulmans la conquereixen definitivament -
1291
Els croats són expulats de Sant Joan d'Acre
En el setge d'Acre els cristians van perdre el control de la ciutat d'Acre i va marcar la fi de les Croades. -
1493
Els turcs conquereixen Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
