-
Period: 450 to 1350
450-1350
-
476
caiguda de l'Imperi Romà
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. -
Period: 527 to 565
Regnat de Justinià
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I. -
Period: 531 to 572
Barcelona, capital del regne visigot
Ataült era el successor d’Alaric, que el 410 dC va saquejar Roma. En aquest assalt, van prendre com a hostatge Gal·la Placídia, germana de l’emperador Teodosi, dit el Gran. Ataülf, en el seu afany per trobar un lloc pel seu poble, el 414 dC es va casar amb Gal·la Placídia. -
537
fi de la construcció de Santa Sofia
Santa Sofia de Constantinoble (turc: Ayasofya; grec: Άγια Σοφία, Agia Sofia) és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i museu d'Istanbul, al barri turístic de Sultanahmet. -
800
Carlemany, emperador d'Occident
Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). -
843
divisió de l'imperi carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident. -
962
Otó I, emperador d'Occident
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim. Va succeir al seu pare com a duc de Saxònia, rei d'Alemanya, rei d'Itàlia, i emperador del que seria conegut com el Sacre Imperi Romanogermànic. -
982
Els vikings arriben a Groenlàndia
Els Assentaments víkings a Groenlàndia va ser un intent dels exploradors víkings per colonitzar Groenlàndia a la fi del segle x (cap a 985), un esdeveniment protagonitzat principalment per colons de la Mancomunitat Islandesa segons les sagues nòrdiques: saga dels Groenlandesos i saga d'Erik el Roig, totes dues escrites en el segle xiii. -
1066
Guillem I desembarca a Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda. -
1095
primera croada
La primera croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. -
1204
Els croats saquejen Constantinoble
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron. -
1214
batalla de Bouvines
La Batalla deBouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14). -
1215
aprovació de la carta Magna a Anglaterra
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així. -
1244
Els musulmans conquereixen Jerusalem definitivament
Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter politicoreligiós, organitzades per coalicions d'estats europeus per reconquerir Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats estats cristians de la regió. Tingueren lloc entre els segles xi i xiii, especialment entre els anys 1095 i 1276. -
1291
Els croats son expulsats de Sant Joan d'Acre
El setge d'Acre fou la primera operació bèl·lica important organitzada pel rei de Jerusalem, Guiu de Lusignan per recuperar els territoris perduts en les campanyes de Saladí, cap dels musulmans de Síria i Egipte. Es considera una de les batalles de la tercera croada. -
1453
Els turcs conquereixen Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
