La fi del món antic

Naixament de Crist

1 CE

Jesús de Natzaret neix

INICI DEL CRISTIANISME

Period: 1 CE to 3

Període que comprèn el temps en què els cristians eren perseguits i havien de dur la seva pràctica en clandestinitat.

Conquesta musulmana de Barcelona

Period: 22 to 99

El pas previ havia estat la conquesta de la ciutat de Girona i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre

BAIX IMPERI

Period: 201 to 500

Al segle III dC es va iniciar la decadència de l’Imperi romà. A la
llarga aquest procés acabaria amb la seva caiguda, a la fi del segle V.

Persecucions de dioclecià

303

L’emperador Dioclecià va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir. Va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris de Sant Cugat, Santa Eulàlia i Sant Feliu.

Edicte de milà

313

L’emperador Constantí va promulgar aquest edicte segons el qual el Cristianisme deixava de ser una religió perseguida. Aquest fet va posar fi a les persecucions que els cristians van patir, sobretot durant el regnat de l’emperador Dioclecià, i va permetre que sortissin de la clandestinitat.

Edicte de Tessalònica

390

Amb aquest edicte, l’emperador Teodosi va convertir el Cristianisme en religió oficial de l’Imperi.

Divisió de l'Imperi Romà

395

L’emperador Teodosi va dividir l’imperi en dos parts i les va donar als seus dos filla. La part oriental la va donar a Arcadi i l’occidental a Honori.

Primer saqueig de Roma

410

Els Visigots, comandats pel cabdill Alaric, van entrar i saquejar la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma no havia estat expugnada des de la seva fundació el 753 a.C

Visigots pacten amb Roma

415

Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’interior de l’Imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia.

Segon saqueig de Roma

455

Aquest cop van ser els Vàndals que durant quinze dies van sotmetre la ciutat de Roma a un saqueig tant dur que ha portat a fer servir l’expressió vàndal per referir-se a un acte violent i reprobable.

Caiguda de l'Imperi romà d'Occident

476

Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l’últim emperador d’Occident, Ròmul August, posant punt i final a l’Imperi romà. Aquest fet va ocasionar l’establiment dels regnes germànics.

Regne Visigot de Tolosa

Period: 476 to 507

Fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Batalla de Voullié

507

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Regne Visigot de Toledo

Period: 507 to 721

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, i en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimània (després de la invasió àrab del 711).

Justinià I

527

Justinià I va ser nomentat emperador de l’Imperi romà d’Orient. Sota el seu regnat l’imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somniés amb el reestabliment de l’Imperi romà

Regnat de Leovigild

559

Al principi del seu regnat (vers el 569, associat a son germà), Joan de Biclar assegura que el regne havia estat empetitit per nombroses rebel·lions (probablement Còrdova, els governs locals de la part occidental de la Tarraconense, vascons, càntabres i àsturs.

Naixement Mahoma

571

Mahoma va ser el fundador de l’islam. Va nèixer a la meca, Aràbia Saudita

Revelacions de Mahoma

610

L'arcàngel Gabriel es va aparèixer a Mahoma per ensenyar-li els versos enviats per Déu. Els seus seguidors s’ho aprenien de memòria i després de la mort de Mahoma es van recopilar en el Corà.

Hègira

622

Emigració o fugida de Mahoma de la Meca a Medina, es pren com a punt de partida de la cronologia musulmana.

Mahoma conquesta la Meca

630

és la caiguda d'aquesta ciutat santa de l'islam

Califat Omeia

661

Va ser un llinatge àrab que va exercir el poder de califa.

Batalla de Guadalete

711

és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

La Conquesta musulmana de la Península Ibèrica

Period: 711 to 726

És un procés polític i militar que al llarg de el principi de segle VIII explica la formació i consolidació d'al-Andalus.

Emirat Dependent de Còrdova

Period: 718 to 756

Els musulmans van controlar el territori peninsular i el van anomenar Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia.

Batalla de Covadonga

722

La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718

Batalla de Poitiers

732

La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit musulmà a les ordres del valí (gobernador) Durant la batalla, els francs (cristians) van derrotar a l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. Aquesta batalla va frenar l'expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica

Emirat Independent de Còrdova

Period: 756 to 929

Va ser un emirat independent amb la capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica

Carlemany (inici regnat)

768

Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi.Ell va expandir diferents regnes francs fins a transformar-les en un imperi, a lo qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.

Carlemany es coronat emperador

800

Rei dels francs i emperador, a canvi de la seva protecció a l'Església.

Imperi Caroling

800

Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany la corona imperial.

Tractat de Verdun

843

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Califat de Cordova

Period: 929 to 1031

Va ser un califat proclamat per Abd al-Rahman III va posar fi a l'emirat independent.

Regnes de Taifes

Period: 1031 to 1238

A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents anomenats taifes.

Regne Nassarita de Granada

Period: 1238 to 1492

L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.

Reconquesta de Sevilla

Period: 1247 to 1248

Va tenir lloc el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l'caid Axataf.

Desembarcament a Gibraltar

1607

Va ser un combat naval esdevingut el 25 d'abril durant la Guerra dels 80 Anys en el qual una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos.