-
1600 BCE
Introducció de la Antiga Edat Grecía
L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
999 BCE
Educació de Grècia
Per a estar preparats per al servei militar, practicaven exercici físic cada dia. Totes les ciutats estat tenien, almenys, un gimnàs, un edifici per a practicar exercici físic, una pista per a córrer, banys públics, una sala de lectura i un parc. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#Or%C3%ADgens_i_cronologia -
776 BCE
Jocs Olímpics de l'antiguitat
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originàriament anomenats simplement Jocs Olímpics , foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia. Es feren a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#Or%C3%ADgens_i_cronologia -
700 BCE
El sorgiment de Grècia
Durant el segle VIII aC, Grècia comença a emergir de l'edat fosca grega que havia succeït la civilització micènica i la civilització minoica. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i començaren a realitzar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#%C3%88poques -
650 BCE
Conflictes socials i polítics
Les ciutats gregues eren, originàriament, monarquies, encara que moltes n'eren massa petites i el terme basileus ('rei') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió amb escassesa de terra per a llaurar, eren els terratinents els qui tenien el poder i els qui formaven una aristocràcia guerrera que s'involucrava en petites guerres internes i, així, van eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
601 BCE
Hoplites
L'hoplita formava part de la infanteria pesada, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia. La paraula hoplita deriva de hoplon, que vol dir 'article d'armament' o 'equipament'.[3] Aquests soldats van aparèixer, probablement, a la fi del segle VII aC. Formaven part d'una milícia ciutadana, armada com a llancers i amb una formació anomenada, en grec antic, falange.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#Or%C3%ADgens_i_cronologia -
490 BCE
Guerres perses
A Jònia, sobre la costa egea, les ciutats gregues que incloïen els grans centres de Milet i Halicarnàs no van poder mantenir la independència i van ser conquerides per l'Imperi persa al segle VI aC. El 499 aC, els grecs es van aixecar en la Revolta jònica, i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport.El 490 aC, el rei persa Darios I, després de suprimir la revolta de les ciutats jòniques, envià una flota per castigar els grecs. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
461 BCE
El domini d'Atenes
Les guerres perses van produir un segle de domini atenès sobre tots els afers grecs. Atenes era l'única senyora de la mar, i també la potència comercial, encara que Corint era la seva rival més seriosa. L'estadista més important d'aleshores era Pèricles, que utilitzaria el tribut dels membres de la Lliga de Delos per a construir el Partenó i altres monuments de la Grècia clàssica. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
432 BCE
Guerra peloponesa
El 432 aC, tornà a esclatar la guerra entre Atenes i Esparta i els seus aliats. Les causes immediates de la Guerra peloponesa varien segons el relat. No obstant això, tres en són les causes consistents entre els historiadors antics, principalment Tucídides i Plutarc. Abans de la guerra, Corint i una de les seves colònies, Corcira (avui dia Corfú) van començar una disputa en què Atenes va intervenir.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#Or%C3%ADgens_i_cronologia -
395 BCE
Dominació d'Esparta i Tebes
Amb la fi de la Guerra peleponesa, Esparta seria l'ama de l'antiga Grècia, però l'elit guerrera espartana no pogué prendre el seu lloc. En pocs anys, el partit democràtic prengué el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van treure Lisandre del poder, i Esparta perdé la supremacia naval temporal. Atenes, Argos, Tebes i Corint https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#Or%C3%ADgens_i_cronologia -
352 BCE
El sorgiment de Macedònia
El Regne de Macedònia s'havia format al segle VII aC i va ocupar un paper poc influent en la política grega fins al segle V aC. A principis del segle IV aC, el rei Filip de Macedònia, un home ambiciós educat a Tebes, pretenia ser acceptat com a nou líder de Grècia, i recuperà la llibertat de les ciutats gregues d'Àsia del domini persa.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#Or%C3%ADgens_i_cronologia -
334 BCE
Les conquestes d'Alexandre
Filip va ser succeït pel seu fill de 20 anys, Alexandre, que es proposaria dur a terme els plans de son pare. Quan va veure que Atenes havia caigut, cridà al poble atenès i les seves tradicions per destruir el rei persa. Viatjà a Corint, on les ciutats gregues el van reconèixer com a líder dels grecs. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#Or%C3%ADgens_i_cronologia
