-
Entrada de les tropes franceses a Espanya
Al febrer de 1808 els francesos van entrar a Espanya, més enllá del pactat al tractat de Fontainebleau (on s'autoritzava que els excèrcits francesos entreren al país per ocupar Portugal) van ocupar Barcelona i el castell de Figueres. -
Period: to
Guerra del Francès
La guera del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès iniciat el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Motí d'Aranjuez
Protagonitzat per soldats i pels sectors populars i impulsat pels nobles i eclesiàstics es va exigir la destitució de Godoy i la renuncia de Carles IV, afavorint al seu fill Ferran VII, programat rei poc desprès. -
Period: to
Regnat de Josep I
Napoleó decideix aprofitar la debilitat dels Borbons va ocupar territori Espanyol i anormenar al seu germá gran Josep Bonaparte rei d'Espanya. També va convocar unes Corts per aprovar una Constitució. Tot i això només era la "Espanya Josefina" la part del país que acceptava el seu poder. -
Creació de les Corts de Cadis
Es va fer una junta de totes les corts i es va aprovar la sobirania nacional, on també es va reconèixer a Ferran VII com a rei d'Espanya. El poder va quedar repartit entre ell i Josep I, entre els dos, Ferran VII poseeix la major part dels mateixos, fins al 1814 que adquireix tots els poders i es consolida com l'únic rei d'Espanya. -
Abolició del de l'Antic Règim
Les Corts de Cadis van aprobar, seguint les lleis i decrets eliminar l'Antic Règim i ordenar l'Estat com un règim liberal. -
La Constitució de 1812 "La Pepa"
Va instaurar la monarquia constitucional com a forma de govern, establint la divisió de poders i limitant així l'autoritat del monarca. Va proclamar el sufragi universal masculí indirecte. Va establir la llibertat d'impremta, d'indústria, de comerç i el dret a la propietat privada. Va abolir els senyorius feudals. -
Tractat de Valençay
Pel Tractat de *Valençay subscrit el 8 de desembre de 1813, Napoleó va reconèixer a Ferran VII com a nou rei d'Espanya i Índies. -
Period: to
Restauració de l'Absolutisme
Ferran VII travessa els Pirineus quan encara les tropes franceses no havien sortir de Catalunya. Comença a crear-se una conspiració organitzada contra l'estat liberal on Ferran VII és un dels promotors més actius. -
Sexenni Absolutista
Ferran VII va desdir-se de les promeses acceptades en el règim constitucional. El 4 de maig va declarar nul·la la Constitució del 1812 i els drets de la Cort de Cadis i va entrar a Madrid autoproclamant-se rei d'Espanya, en caràcter de monarca absolut. -
Pronunciament a favor de la Constitució
Encapçalat pel coronel Riego, finalment, s'aconsegueix tornar a instaurar la constitució obligant al rei a acceptar-la, tot i això no la jura oficialment fins mesos desprès. Es restauren les Corts i es fa una reforma a favor de les llibertats de l'impremta, la premsa i les societats patriòtiques. A més s'instaura la milícia Nacional. Aquests fets impliquen l'abolició de l'Antic Règim. -
Period: to
El Trienni Liberal
-
Reforma de l'exèrcit
-
Instauració del codi penal
-
Revolta contra el govern liberal
Partides reialistes armades a Navarra, Galicia, Castelló i Catalunya. L'aixecament fou derrotat després d'enfrontaments violents on espanya va quedar dividida en dos parts:
- Els moderats
- Exaltats -
Liquidació del Trienni
Ferran VII demana ajut a Napoleó per recuperar el poder de l'Estat i reestablir-se com rei absolut. Així doncs, l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís van creuar els pirineus i van establir a Ferran VII com a rei absolut d'Espanya. D'aquesta manera finalitza el trienni liberal i es restaura la monarquia absoluta. -
Period: to
La dècada ominosa
La tornada a l'absolutisme va portar molta repressió. Davant de la situació d'emergència, alguns ministres van proposar diverses mesures per superar la violència per part dels liberals. -
El nou ministre d'Hisenda
El rei, preocupat per la situació econòmica, va proposar un nou ministre d'Hisenda amb la col·laboració dels burgesos moderats, i va impulsar una reforma per recaptar més impostos. -
Guerra dels Malcontents
Té inici a Catalunya, i s'estén per el País Basc, Andalusia i València perquè consideraven que el govern s'estava allunyant de la religió i de les "bones costums del passat". De fet volien com a rei a Carles, germà de Ferran VII. La revolta va terminar a Catalunya amb la presencia del rei. -
Boda de Ferran VII
Ferran VII es casa amb la seva neboda Maria Cristina de Borbó -
Ferran VII i M. Cristina tenen una filla
Van tenir una filla, Isabel, i per que pugues accedir al tron van instaurar la Pragmàtica Sanció i van eliminar la llei sàlica. -
Period: to
Regnat d’Isabel II sota regència
Isabel II va regnar sota regència de dos persones, la seva mare i Espartero -
Period: to
Regnat de Maria Cristina
Maria Cristina, mare de Isabel II, va establir primaremant un govern moderat, més tard un progressista i per últim un altre cop el moderat. -
Fi del regnat de Ferran VII
-
Period: to
Regnat de Espartero
Espartero, un militar liberal. Actitud autoritària. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
A partir d'aquí Isabel II comença a governar ella mateixa. -
Period: to
Dècada moderada
Va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.Les llibertats polítiques i el dret a vot van ser molt restringits a ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.Les llibertats polítiques i el dret a vot van ser molt restringits. -
Creació de noves forces militars
Es va crear la Guàrdia Civil -
Aprovació de la nova Constitució
Es va aprovar de la nova Constitució -
Period: to
Guerra de Matiners
Segona guerra carlina a Catalunya. -
Reconciliació del règim liberal amb l'Església.
El règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica. -
Espartero, el primer ministre.
Es va anomenar a Espartero com a primer ministre, qui va formar un govern de coalició amb el general Leopoldo O’Donell. -
Conflicte de les Selfactines
Nomboses vagues obreres després dels mètodes repressius del capità general de Catalunya: proclamació de l’Estat de setge, prohibició d’associacions obreres, detenció de treballadors, execució dels dirigents… -
Period: to
Bienni progressista
Període del Regnat d'Isabel II durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. -
Llei dels ferrocarrils
Ampliació de la xarxa de carreteres i construcció de línies ferroviàries -
Desamortitzacións Espanyoles
Les Corts aproven una nova Llei de Desamortització civil i esclesiàstica, obra de Pascual Madoz. Aquesta llei afecta els béns de l’Estat, l’esglèsia, les institucions, els ordres militars, etcètera. Amb la venda i la privatització dels béns s’aconsegueixen recursos per a la Hisenda i per a l’agricultura de mercat en benefici dels burgesos i en detriment dels petits camperols. -
Cop d'O'Donell
S’enfronta contra Espartero i el seu govern. Pretén governar sol i repetir la dominació opressora que havia exercit a l’illa de Cuba com a capità general. -
Constitució del 1856
Creació d’una nova constitució, la Constitució del 56 que no va ser promulgada. -
Ramón Maria Narváez
O’Donell perd la confiança de la reina, qui proclama a Ramón Maria Narváez com a nou president de l’executiu. -
Reestabliment de la Constitució del 1845
O’Donell reestableix la Constitució de 1845, però ho fa amb un caràcter més liberal. -
Period: to
Govern moderat
-
LLei d’instrucció pública
S’aprova la LLei d’instrucció pública del ministre Moyano, la primera llei d’Educació a Espanya, per reduir l’analfabetisme. -
Creació del nou partit “Unió Liberal”
Creació del nou partit “Unió Liberal” per part d’O’Donell de moderats tebis i progressistes conservadors. -
Derrocament de Narváez
Derrocament de Narváez per qüestions internes de palau, O’Donell torna a ser nomenat president per la reina. -
Guerra de la Coxinxina
Es fa una expedició a la Coxinxina en col·laboració amb França per a castigar una matança de missioners. L’expedició acaba al 1862. -
Period: to
Govern unionista d'O'Donell
El governs unionista d’O’Donell. Va ser un període de molta tranquil·litat que va durar quatre anys i mig. Va ser un govern molt popular i amb molt poca participació de la oposició, cosa que allunyava el perill dels pronunciaments. -
Guerra d'África
Expedició més important, al Marroc,amb l’excusa d’un atac rifeny a Ceuta, amb la que aconsegueixen nombroses victòries i ampliació del territori. -
Expedició a Mèxic
Expedició a Mèxic per exigir el pagament d’un deute endarrerit. -
Joan Prim
Incorporació de Joan Prim al govern -
La reina es posa a favor d’O’Donell
La reina es posa a favor d’O’Donell i es nomenat nou cap de l’executiu, ratificant el canvi i proclamant l’estat de guerra. Es posa fi al bienni progressista. -
Pacte d’Ostende
Va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc a l'agost a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II. -
La Gloriosa
Va ser una sublevació militar, originada a partir del pacte d’Oostende. Va forçar la dimissió de la reina Isabel II i l’exili de la mateixa a França i d’aquesta manera es va posar fi al període. -
Revolta amb el suport del general Prim i del general Serrano
Revolta amb el suport del general Prim i del general Serrano en contra de la corrupció de la monarquia. La revolta produeix un gran aixecament a Andalusia. Madrid intenta parar la revolta enviant les seves tropes cap al sud, però són derrotades finalment a la batalla d’Alcolea. -
Period: to
El Sixenni democràtic.
-
Period: to
Govern provisional o Revolucionari
Va ser l’executiu transitori que es va formar a Espanya després del triomf de La Gloriosa. Constitueix la primera part del sexenni democràtica ser l’executiu transitori que es va formar a Espanya després del triomf de La Gloriosa. Constitueix la primera part del sexenni democràtic. -
Ferran Serrano
Serrano és nomenat regent i el general Prim queda com a president del govern. -
La Constitució del 69
Elaboració de la Constitució del 69, amb sufragi universal masculí. -
Fi del govern de Prim
Es posa fi al govern de Prim amb el jurament davant les corts constituents del nou rei escollit per ell mateix, Amadeu I de Savoia. -
Period: to
Monarquia d’Amadeu I de Savoia
Regnat amb moltes dificultats, després de l’assassinat del seu pincipal valedor, Joan Prim. Ni les classes populars, ni part de l’excèrcit, ni l’aristocràcia Isabelina, qui van proposar la restauració del Borbó, acceptaven a Savoia ja que era més sensible a les propostes republicanes i obreristes. -
Els carlins no accepten a Amadeu
Els carlins consideren que Amadeu és il·legítim i passen de l’oposició política a la lluita armada. -
Abdicacció de Amadeu
Amadeu abdica per iniciativa pròpia i torna a Itàlia. A la seva partida es proclama la primera República Espanyola. -
Guerra a Cuba
Continua estenent-se la guerra començada a 1868, la República no és capaç de frenar-la. -
Conflicte Carlí
passa d’un petit enfrontament a un front obert amb un autèntic exèrcit i amb el domini de diversos territoris tradicionalment carlins. -
Cantonalisme
moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena L'objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els cantons). Es deu a unes aspiracions autonomistes propiciades pels republicans federals intransigents amb les aspiracions de la revolució social inspirades en idees internacionalistes. -
Period: to
Primera República Espanyola
Govern de Pi i Margall, qui vol pacificar les insurreccions i crear una nova Constitució. S’estableix una nova estructura de l’Estat: Espanya es divideix en 17 estats, comptant Cuba i Puerto Rico. Els poders no són centralitzats sinó que cada estat té la seva pròpia Constitució, regula els poders i té una àmplia autonomia econòmica, administrativa i política. Això separa el model centralista tradicional i defineix un nou sistema democràtic. Ara bé, la Constitució no s’arriba a aprovar. -
Cop d'Estat de Pavía
Cop d’Estat del general Pavía, sense resistència política ni militar. El poder passa de nou al general Serrano, qui instaura una coalició d’unionistes i progressistes i imposa un règim dictatorial. -
Inici del regnat de Alfons XII
El general Martínez Campos lidera un pronunciament a Sagunt, proclamant rei d’Espanya a Alfons XII, fill d’Isabel II. S’acaba el sexenni democràtic i dona pas al començament de la Restauració Borbònica.
