-
570
Neix Mahoma
Mahoma va néixer al 570 a la Meca, quan era petit va viatjar durant anys amb les caravanes com a mercader, també va ser pastor. -
595
Mahoma es casa
Als 20 anys va entrar a treballar per a una comerciant víuda, el seu Khadija, amb la qual es casa. -
609
Aparició de l'Arcàngel Gabriel
Quan Mahoma tenia quaranta anys, va anunciar que havia tingut una visió: l'arcàngel Gabriel li va revelar que havia estat escollit per transmetre un missatge diví. -
622
Mahoma fuig a Medina
Al principi només el van creure la seva esposa, Khadija, i un petit grup d'amics.
La seva oposició al polietisme va provocar l'hostiliat de les autoritas de la Meca, raó per la qual Mahoma va haver de fugir a Medina i va formar la primera comunitat islàmisca. -
632
Mort de Mahoma
Mahoma va ser també un cap militar i polític. A Medina va proclamar a gihad o guerra santa contra els seus enemics. Poc després, es va apoderar de la Meca. Després de la seva mort, l'islam ja dominava la major part d'Aràbia, i va ensidir en 2 branques sunnita i xïita. -
632
Els quatre califes
632-661
Després de la seva mort: sorgir els Califes successors del Profeta,el seu càrrec la direcció religiosa de l'Islam.Primer Califa el seu sogre Abu Bark,pare de la segona esposa.Segon Califa,Umar,va ser el seu sogre.Tercer Califa Utman, va acabar amb: recopilació del Coran i reunir les primeres col·leccions de Hadiz.Quart Califa Príncep Ali,el seu cosí i gendre.Aquests Califes són denominats “els quatre califes ben orientats",perquè van constituir,segons els islàmics,un exemple de vida -
661
Imperi Omeia
661-750
Quan va morir el tercer califa es va iniciar una guerra entre el partidaris del successor, Alí, gendre del profeta, i els de la família Omeia.
Fundat per Mo'*awiya.
La seva capital està a Damasc. S'estén per Àsia: Afganistan, l'Indus, Armènia; i per occident: Africà del Nord, Espanya, la Gàl·lia (732) -
756
Últim Omeia
Abderrahman I, últim omeya de Damasc supervivent de la persecució a la qual va ser sotmesa la seva família, arriba a la Península i ocupa Córdoba. Estableix una dinastia que governarà al-Andalus fins al 1031. -
784
Comença la construcció de la Mesquita de Còrdova.
Es va començar a construir com a mesquita amb l'apropiació pels conqueridors musulmans de la basílica hispanoromana de Sant Vicent Màrtir i la reutilització de part dels materials, quedant reservada al culte musulmà.
L'edifici resultant va ser objecte d'ampliacions durant l'Emirat de Còrdova i el Califat de Còrdova. Amb 23 400 metres quadrats, va ser la segona mesquita més gran del món en superfície -
822
Abderrahman II
El successor del-Hakam I, Abderrahman II, porta un període de prosperitat a a el-Andalus. S'amplia la Mesquita de Còrdova i es creen unes altres a Jaén i Sevilla. -
929
Califat
929-1031
Abd-ar-Rahman III, descendent del fundador de l'emirat, es va proclamar califa el 929. Això significava que no reconeixia cap autoritat política i cultural d'al-Àndalus. Es recaptaven impostos i tributs fins i tot dels regnes cristians, unes aportacions que permetien mantenir l'exèrcit i l'administració. -
1035
Regnes de Taifes
Les guerres civils van fragmentar al-Àndalus en regnes taifes. Algunes capitals, com ara Saragossa, València, Dénia, Badajoz, Toledo i Sevilla, van viure una etapa d'auge cultural. Aquests regnes eren dèbils des del punt de vista militar i no podien defensar-se amb eficàcia -
1086
Invasió Almoràvit
Expansió dels regnes cristians va obligar als reis de taifes a demanar ajuda als almoràvits del nord d'Àfrica, una tribu guerrera que havia format un gran imperi al Marroc. Aquests van travessar l'estret el 1086,amb l'excusa de defensar els reis de taifes. Una vegada detingut l'avanç cristià, els almoràvits van incorporar al seu imperi els territoris d'al-Àndalus. -
1146
Invasió Almohade
Un altre poble nord-africà, acusaven els almoràvits. Van conquerir els seus territoris al Marroc i fundar un imperi nou. 1146: avançar cap a la Península, poc després van dominar tot al-Àndalus. Capital peninsular Sevilla, etapa de gran d'esplendor. L'imperi es va desfer i van tornar els nou regnes de taifes, incapaços de resistir a l'avanç critià. Regnes cristians més forts i els obligaven a pagar pàries que van enriquir i enfortir als regnes cristians.
