-
Comença l'etapa del Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Cop d’estat de Napoleó.
Va enderrocar al Directori a França i ho va substituir pel Consolat Francès. Va tenir lloc els dies 9 i 10 de novembre de 1799, que era l'any 18-19 Brumari VIII segons el sistema del calendari republicà francès. -
Napoleó, cònsol vitalici
El 1802, aprofitant l'acollida que va tenir a França, Napoleó signa el Tractat de Pau d'Amiens amb la Gran Bretanya, modifica la Constitució i s'autoproclama cònsol únic, vitalici, i amb poder hereditari. -
Napoleó, emperador francès
Un títol i ofici utilitzat per la Casa de Bonaparte a partir que Napoleó va ser proclamat emperador el 18 de maig de 1804 pel Senat i coronat emperador dels francesos el 2 de desembre de 1804 a la catedral de Notre-Dame de París, a París, amb la Corona de Napoleó. -
Codi civil napoleònic
El Codi civil napoleònic va consagrar el principi d'inferioritat de la dona. Només es van conservar alguns dels canvis realitzats durant la revolució: la majoria d'edat idèntica per als dos sexes (21 anys), respecte dels drets successoris per a les dones. Pel que fa al divorci, al qual com ha mostrat R. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
Per a l'any 1812, Napoleó ja controlava tota Europa occidental i central, amb l'excepció de la Gran Bretanya i Portugal. Amb les seves conquestes, diversos governs absolutistes van ser extints i les idees de la revolució francesa es van disseminar per Europa. -
Fracàs de la invasió de Rússia
Les emboscades i cops de mà portats a terme contra les tropes de la Grande Armée van contribuir a la derrota de Napoleó i van tenir èxit per una sèrie de motius: la longitud i la ineficaç defensa de les línies de comunicacions franceses. -
Derrota a Espanya
La batalla de Bailén es va lliurar durant la Guerra del Francès i va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailén. -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
Monarquia Habsburg.
Sacre Imperi Romà Germànic.
Regne de Prússia.
Regne Unit.
Realistes francesos.
Regne d'Espanya (fins a 1796)
Regne de Portugal.
Regne de Nàpols. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
El 26 de febrer de 1815, Napoleó Bonaparte va fugir de l'illa d'Elba, on estava confinat des de l'any anterior, quan el Congrés de Viena va decidir restaurar la monarquia borbònica a França. La seva fugida va ser l'avantsala del començament del període conegut com el dels Cent Dies. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Napoleó va reorganitzar l'administració de l'Estat i el sistema judicial, va tipificar la legislació civil francesa amb el Codi Napoleònic i amb sis codis més que garantien els drets i les llibertats conquerits durant el període revolucionari, així com la igualtat davant la llei i la llibertat de culte. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Napoleó Bonaparte va passar els seus últims anys de vida deportat a l'illa des de 1815 fins a la seva mort, ocorreguda el 5 de maig de 1821. El general Piet Cronje i altres presoners de les guerres anglo-bóeres van ser traslladats a aquest territori, que també va servir de lloc d'exili a alguns caps zulues, incloent Dinizulu.