-
CARLES IV
Monarca absolutista que va haver-se d'enfrontar amb l'esclat de la Revolució francesa. No va voler ficar-se gaire en el tema, i com que va fracassar, va ser substituït. -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Espanya autoritzava l’entrada al país de les tropes franceses per a realitzar l’ocupació de Portugal i procedir el seu posterior repartiment en tres parts: una per França, una per Espanya i un principat per a Godoy. -
Period: to
GUERRA DEL FRANCÈS
Les tropes napoleòniques van entrar a Espanya i van ocupar les ciutats principals. Això va provocar una llarga guerra per la independència que va durar fins l’any 1814 la qual, a Catalunya, és coneguda com a “guerra del Francès”.La guerra havia servit per a bastir un nou estat liberal, preparat per a Ferran VII. Un cop acabada, l'arribada de Ferran VII, va resultar clau. El nou estat dissenyat per les Corts de Cadis, no va ser acceptat i Ferran VII va restaurar l'absolutisme. -
MOTÍ D'ARANJUEZ
Va ser un aixecament popular, un succés que va tenir com a conseqüències la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII. Les causes van ser, la impaciència de Ferran VII per regnar i la creença que la reina Maria Lluïsa i Godoy mantenien una relació. -
CAPITULACIONS DE BAIONA
Les abdicacions de Baiona va ser un esdeveniment històric ocorregut el 5 de maig de 1808 a Baiona, França, quan Carles IV i el seu fill Ferran VII van ser obligats a abandonar els seus drets al tron espanyol a favor de Napoleó Bonaparte, qui després els va cedir al seu germà Josep Bonaparte sota el nom de Josep I. Això va succeir enmig de l'ocupació francesa a Espanya, d'una pugna entre Carlos i Fernando pel tron espanyol, i va ser detonant de la Guerra del francès. -
JOSEP I
Durant les guerres Napoleòniques va actuar com a enviat del seu germà, Napoleó Bonaparte, i va signar tractats amb els EEUU, Àustria, Gran Bretanya i el Vaticà. Més tard va ser nombrat rei de Nàpols, fins que el seu germà li va oferir el tro d'Espanya. Va regnar com a Josep I buscant el suport polític dels afrancesats, sense aconseguir que el programa reformista del seu govern triomfés. Cinc anys després, va tornar a França expulsat pels insurgents espanyols. -
CORTS DE CÀDIS
Com a conseqüència de l'absència de la família reial, les juntes locals i provincials van garantir l'ordre i la resistència front l'invasor francès. Les Corts de Cadis van reunir fins a 300 representants. Reunides durant 3 anys, van elaborar una constitució que és considera la base del constitucionalisme espanyol. Ja des del seu inici a els Vots no és van comptabilitzar per estaments, sinó per diputats, trencant per tant amb el sistema tradicional de l'A.R. -
FERRAN VII
El seu regnat es caracteritzà per l'enfrontament dels absolutistes i els liberals. Primerament, va restaurar l'absolutisme i els liberals van ser perseguits i van organitzar diverses revoltes. Més tard, la política espanyola, es va tornar a pintar de liberal, però no va durar gaire. Finalment, Ferran VII va tornar a regnar com a rei absolut i els liberals van tornar a ser perseguits. -
PRAGMÀTICA SANCIÓ
Es va aprovar després de la necessitat de trobar successió per Ferran VII, després de quatre matrimonis i no tenir cap descendent home. Aquesta llei successòria és la que, després de la mort del rei, donaria peu a la Guerra Carlina. En l'actualitat segueix vigent la Pragmàtica Sanció i pel que fa a la successió a la Corona d'Espanya ve recollit a l'article 57.1, de la Constitució aprovada el 1978. -
Period: to
GUERRES CARLISTES
Les guerres carlines van ser lluites polítiques entre dues concepcions polítiques oposades. Els carlins eren defensors de la tradició i dels seus valors inherents. Consideraven el liberalisme una doctrina de la nefasta modernitat, i per tant, eren radicalment contraris a les reformes polítiques liberals. Els liberals apostaven per la modernitat i el progrés, d'acord amb els nous corrents que es vivien al món desenvolupat. D’aquestes guerres van sortir sempre guanyadors els liberals. -
MARIA CRISTINA
La regència de Maria Cristina constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II durant el qual la seva mare Maria Cristina assumeix les funcions corresponents a la Corona i ha de fer front a la Primera Guerra Carlista desencadenada pels partidaris de Carles Maria Isidre, que no reconeix la Pragmàtica Sanció Per contrarestar els carlins, Maria Cristina ha de fer concessions als liberals perquè donin suport a la causa d'Isabel II, el que desembocarà en la Revolució Liberal. -
DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÀBAL
Lesperit de la desamortització de Mendizábal pot resumir-se en tres punts principals: el factor econòmic, enfocat a eliminar o al menys reduir en el possible deute públic, la posada en venda dels béns expropiats a institucions com la Companyia de Jesús, la Inquisició Espanyola, monestirs... i el protectorat estatal als immobles considerats com a Patrimoni Històric i Artístic. -
CONSTITUCIÓ DEL 1837
La composició de les noves Corts estava majoritàriament integrada pels progressistes. Aquesta constitució va implantar definitivament al país el règim constitucional establint un sistema parlamentari similar al francès o belga de l'època. Després de diversos intents fallits de conciliar les tendències polítiques entre liberals i moderats, Maria Cristina es va veure obligada a cedir la regència a Espartero i exiliar-se. -
ESPARTERO
Va fer enfront dels carlins a la Primera Guerra Carlista i, poc després, va ser nombrat general en cap de l'exèrcit del Nord. Va fomentar les divisions entre els comandants carlins i va atreure a Rafael Maroto cap a converses de pau que van posar fi a la Primera Guerra Carlista. Gràcies a aquesta fi, se li va atorgar el títol de duc del Vaticà. Més tard va ser president del govern, substituint a Maria Cristina de Borbó com a regent. -
ISABEL II
Ferran VII va morir quan ella només tenia 3 anys i el problema era que ella havia de regnar ja que Ferran VII no tenia cap fill baró. La seva mare va assumir la regència. Hi havia gent que preferia que regnés Carles Maria Isidre, el germà de Ferran VII, i així es van crear dos grups. Els absolutistes estaven de la banda de Carles Maria Isidre i els liberals de part de Maria Cristina. Així doncs, els absolutistes van organitzar una guerra civil en contra d'Isabel II. -
CONSITUCIÓ DEL 1845
No es va plantejar cap procés constituent i unes Corts ordinàries, escollides l'any 1844, van reformar la Constitució de 1837 de tal manera que van donar lloc a un text nou. La reforma la van portar a terme els moderats que van ocupar els llocs de la Comissió encarregada d'estudiar el text. A més en la Comissió estava pràcticament tot el Govern, de manera que l'executiu va intervenir ostensiblement. El resultat va ser un text de caràcter doctrinari, no fruit de la sobirania nacional. -
ALFONS XII
Durant el seu breu regnat, en primer lloc es dóna per conclòs el conflicte, si més no armat, entre el carlisme i l'isabelisme. Acaba la tercera guerra carlina i Alfons és reconegut per amplis sectors del carlisme. En segon lloc, s'inicià el conflicte cubà que acabaria amb la pèrdua de la colònia a favor d'EEUU. En tercer lloc, el seu regnat significà l'inici de la Restauració, de la política bipartidista entre els liberals Sagasta i el conservador Cánovas, i del caciquisme electoral. -
PRIM
Va ser governador militar a Barcelona i més endavant, capità general de Puerto Rico. Per primer cop, un català va aconseguir encapçalar el poder executiu a Espanya. A més a més, va ser considerat l'heroi d'Àfrica després de la guerra al Marroc.
També va ser figura prominent del liberalisme espanyol -
CRISI DEL 1867
En els últims anys del regnat d'Isabel II, coneguts com a crisi del moderantisme, es celebren sis eleccions, el 1857, 1858, 1863, 1864, 1865 i 1867.El 17 juliol de 1857 es va reforma de nou la Constitució de 1845 per admetre com a senadors als Grans d'Espanya per dret propi, si no són súbdits d'una altra potència i posseeixen una renda de 200.000 reals procedents de béns immobles. Aquesta llei es deroga per una altra de 20 d'abril de 1864. -
Period: to
GUERRA DE CUBA
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i als Estats Units. A la fi del conflicte Espanya va ser derrotada i els seus principals resultats van ser la pèrdua per part d'aquesta de l'illa de Cuba , així com de Puerto Rico , Filipines i Guam , que van passar a ser dependències colonials dels Estats Units. A les Filipines, l'ocupació nord-americana va degenerar en la guerra filipí-americana. La resta de possessions espanyoles de el Pacífic van ser venudes a l' Imperi alemany. -
LA "GLORIOSA"
Va ser una revolta militar que va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.Va ser una brusca sacsejada en la història. A partir d'ella té lloc en el país el 1r intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic en forma de monarquia parlamentària, i després en forma de república. Tanmateix, les dues fórmules acabaran fracassant. -
AMADEU DE SAVOIA
Va ser rei d'Espanya durant dos anys. Va intentar consolidar un règim plenament parlamentari i democràtic, però les dificultats econòmiques i la inestabilitat política, van ser la constant en el seu regnat. Va haver-se d'enfrontar amb una gran part de les forces polítiques sense que els seus partidaris arribessin a construir un bloc capaç d'estabilitzar la nova dinastia. Posteriorment es van produir les rivalitats entre Sagasta i Zorrilla, que van encapçalar dues noves formacions polítiques. -
PRÁXEDES MATEO SAGASTA
Va ser un polític espanyol que es va unir al partit progressista i que va ser escollit diputat a Corts. Després del seu fracàs, va tornar a Corts i va ser una de les persones que van dictar el retraïment del partit i es va unir a les conspiracions de Prim. Més tard va dedicar-se a preparar la revolta dels sergents de la casera Sant Gil, la qual va fracassar. Finalment va rebre altres càrrecs i es va retirar de la política. -
LA PRIMERA REPÚBLICA
A Catalunya, el nou sistema va ser rebut amb l’entusiasme. Aquesta situació va traduir-se en una nova visibilitat del proletariat que va reivindicar la reducció de la jornada laboral i l’augment dels salaris. Fins i tot, a Barcelona, va arribar a proclamar-se l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, tot i que això no va arribar a portar-se a la pràctica. A la vegada, la instauració de la República va comportar un rebrot del carlisme català, que va arribar a ocupar Igualada i Cardedeu. -
ANTONIO DE CÁNOVAS
Va dissenyar, en gran mesura, el sistema polític que va existir a Espanya l'últim quart del segle XIX. En primer lloc, va rescatar el concepte de sobirania compartida i va abandonar la sobirania nacional. El següent punt era el dels partits. Cánovas pretenia que la tasca de govern recaigués en exclusiva a dos partits, alternant-se en el poder i en l'oposició. -
CONSITUCIÓ DEL 1876
Aquesta constitució va partir d'un esborrany constitucional desenvolupat per un grup de 600 notables, antics senadors i diputats d'anteriors legislatures, designats per Cánovas. D'ells va resultar una comissió de 39 d'ells, presidida per Manuel Alonso Martínez, que seria l'encarregat de la definitiva redacció de el text. Davant la victòria republicana a les eleccions municipals de 1931, Alfons XIII opta per l'exili i el 14 d'abril es proclama la República.
