-
117
Segle ll L imperi mes extens
La gestió d’un imperi de grans proporcions genera diversos problemes interns que cal sumar a l’elevat cost de la protecció de les fronteres.
117. Mort de Trajà
181. Fi de les grans conquestes -
286
Segle lll. L inici de la decadencia
La politització de les legions i una incipient crisi econòmica porten al període anomenat d’anarquia, amb diversos cops d’estat. Els enfrontaments fronterers amb els bàrbars comencen a ser habituals.
253. Francs i germànics envaeixen les Gàl·lies i en són expulsats.
259. Francs i germànics penetren a Hispània.
286. Dioclecià instaura la tetrarquia, que divideix l’Imperi en dues meitats. -
395
Segle IV Barbars en territori romà
L’avanç imparable dels huns desplaça diverses tribus, que es veuen obligades a anar cap a Occident, pressionant les fronteres de l’Imperi. Alguns s’estableixen en territori romà, d’altres passen a formar part de l’exèrcit imperial.
313. Constantí dicta l’edicte de Milà i el cristianisme és tolerat oficialment.
395. Mort de l’emperador Teodosi. Es parteix l’Imperi entre els seus dos fills: Honori a Occident i Arcadi a Orient. -
476
Segle V La gran debacle
L’Imperi, en crisi: les ciutats perden habitants, la inflació creix i també la corrupció. La situació impedeix fer front als atacs cada vegada més nombrosos i s’incrementen les concessions a les tribus bàrbares.
451. Els huns d’Àtila creuen el Rin, envaeixen la Gàl·lia i saquegen el nord d’Itàlia.
475. Independència del regne visigot a Hispània.
476. Odoacre deposa l’últim emperador, Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident. -
507
Batalla de vouillé
La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva pel control de Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. -
554
Toledo, capital del regne visigot
El regne visigot de Toledo va ser fundat després de la derrota dels visigots a la batalla de Vouillé (507) a les mans dels francs, el que els va obligar a replegar-se a Hispània -de la Gàl·lia només van conservar l'extrem occidental de la Narbonense, conegut com Septimània, posant fi així a el regne visigot de Tolosa-. La nova capital la van situar a Toledo i encara que no es té constància de el moment exacte, se situa durant el regnat d'Atanagildo (555-567) . -
570
Naixement de mahoma
La Meca, ciutat natal de Mahoma, era una ciutat important, amb més de deu mil habitants. Era una cruïlla de caravanes i estava governada per un consell format pels deu membres de les famílies de comerciants més poderoses, entre les quals hi havia la de Mahoma. Muhammad ibn Abdallah, Mahoma, va néixer l'any 570 i va quedar orfe quan encara era un nen. El va criar la seva família i des de jove conduïa les caravanes del seu oncle, un ric comerciant. -
585
Expulsio dels sueus
El control de tot el territori peninsular: van expulsar els sueus (585), van conquerir els territoris que els bizantins havien ocupat al sud peninsular (572-623) i van aturar els francs al nord. -
587
Conversio de recared al catolicime
La conversió a el catolicisme de Recaredo es va produir al 587 i després d'ell la noblesa goda de el regne visigot de Toledo també va abjurar de la seva fe cristiana arriana anterior. La formalització de la conversió es va produir durant el III Concili de Toledo celebrat al 589 -
622
Hegira. Expulsio del imperi bizanti d' hispania
Els seus ensenyaments van tenir pocs seguidors i les autoritats el van perseguir per les seves idees. L'any 622 va haver de fugir de la Meca i va anar a la ciutat de Medina. És l'anomenada Hègira (fugida), i aquesta data és la que marca el començament de l'era musulmana. El profeta va aconseguir convertir els habitants de Medina a la nova religió, i amb la seva ajuda va atacar la Meca i va destruir els antics ídols -
654
Liber ludicorum
El Liber Iudiciorum (o Lex Visigothorum) va ser un cos de lleis visigot, de caràcter territorial, disposat pel rei Recesvint i promulgat probablement l'any 654 -
711
Arribada dels musulmans a la peninsula iberica
L'any 711, un exèrcit format per berbers dirigits per una minoria àrab va travessar l'estret de Gibraltar. Els visigots no van ser capaços d'oposar-hi resistència i van ser derrotats a la batalla de Guadalete, on va morir el rei Roderic. Els exèrcits musulmans, que no devien superar els 25000 homes, amb Tariq i Musa al capdavant, van ocupar tot el sud de la Península i van prendre Toledo, la capital del regne visigot. -
732
Victoria dels francs a poitiers
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit musulmà a les ordres de l'valí (governador) (prop de la ciutat de Tours, en l'actual França). Durant la batalla, els francs (cristians) van derrotar a l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar muerto.1 Aquesta batalla va frenar l'expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica -
800
Carlemany es coronat emperador
Carlemany va conquerir gran part de les terres de l'Europa occidental, va frenar l'avanç de l'islam i va establir fronteres segures a tot el territori. A més a més, va convertir tots els pobles sobre els quals tenia autoritat al cristianisme i va reforçar la unió entre el poder polític i el poder religiós obligant els bisbes (caps de l'Església a cada territori) a jurar-li fidelitat. L'any 800, Carlemany va ser coronat pel papa Lleó III com el nou emperador de les terres d'Occident. -
843
Tractat de verdun
El Tractat de Verdún va ser un pacte arribat al 10 d'agost de 843 entre Lotario I, Lluís el Germànic i Carles el Calb -fills de Ludovico Pío i néts de Carlemany-, a la localitat francesa homónima. Aquest tractat va tenir com a origen la ordinatio imperii, que decretava la manera de procedir si moria un dels monarques subsidiaris sense descendència.
