-
Period: 395 to 1453
IMPERI ROMÀ D' ORIENT/BIZANTI
l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.[3] Fou la major potència econòmica, cultural i militar d'Europa durant gran part de la seva existència -
Period: 476 to 1000
ALTA EDAD MITJANA
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000. -
554
Toledo es converteix en capital del regne visigòtic
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, i en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimània (després de la invasió àrab del 711) -
Period: 632 to 1258
IMPERI ISLÀMIC
L'expansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient. També s'inclou en aquesta denominació l'influx dels comerciants al Magrib i altres parts d'Àfrica, així com les missions fetes a les Filipines -
711
Arribada dels musulmans a la Península Ibèrica
La península Ibèrica va convertir-se des del segle VIII en una zona de contacte marginal de dues estructures socioeconòmiques diferents: la islàmica (tributària mercantil), el centre d'aquesta està situat en l'Orient Mitjà i la cristiana (feudal), el centre està situat a Europa Occidental -
Period: 751 to 843
INPERI CAROLINGI
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la doctrina de la translatio imperii). -
797
Emperadriu Irene de Bizanci governa en solitari
Irene va néixer en una família noble d'Atenes, els Sarantapekhos (Σαρανταπήχος). El seu oncle Costantí Sarantapekhos, era un patrici i probablement estrateg d'un dels temes de Grècia. Quan va quedar òrfena, fou portada a la cort de l'emperador Constantí V. L'1 de novembre del 769, algunes naus la van escortar al palau de Hiera, a la riba asiàtica del Bòsfor, per portar-la després a Costantinoble on fou acollida solemnement -
843
Tractat de Verdum
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.[1] -
880
Fundació del monestir de Ripoll
Ripoll, monestir de patronatge comtal, va ser fundat vers el 879-880 per Guifré el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya, Girona-Besalú i Barcelona, dins un pla molt ambiciós d’afermament del seu poder a l’alta vall del Ter i en territoris de més al sud, que des de la revolta d’Aissó (826-827) havien restat desorganitzats i amb una població molt minsa. -
Period: 1001 to 1492
BAIXA EDAD MITJANA
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i socia -
1053
Cisma d’Orient
Una successió de diferències eclesiàstiques i disputes teològiques entre l'Orient Grec i l'Occident Llatí va precedir la divisió formal que es va produir el 1054.[1][2][3] Entre aquestes van destacar: la processó de l'Esperit Sant (Filioque), què s'hauria d'utilitzar a l'Eucaristia, ja fos pa amb llevat o sense [a] la pretensió del bisbe de Roma de jurisdicció universal i el lloc de la seu de Constantinoble en relació amb la pentarquia -
1137
Fundació de la Corona d’Aragó
El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona -
1212
Batalla de las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212 -
1346
Arribada de la Pesta Negra a Europa
el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.[1] El 1353, després d'haver infectat tot Europa, els focus de la malaltia es reduïren fins a desaparèixer.[2] Segons estudis moderns, la Pesta Negra matà com a mínim un terç de la població del continent,[3] és a dir, gairebé 20 milions de persones. -
1492
Descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom
Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent