-
3000 BCE
EGIPCIS
Van crear el calendari que fem servir en l'actualitat. Van estudiar els sigles celestes i creien en els cosos celestes. -
3000 BCE
BABILONIS
Sabien que elSol, la Lluna i la Terra es movien al voltat de les estrelles que formaven el fons. Van nominar la linea celeste com a zodiac, con´te 13 però nen conservem 12. -
2100 BCE
XINESSOS
Van realitzar estudi dels firmments. Van crear un horari propi on la Via Lactea es la que dirigueix el calendari. Van ser els primers en anotrar el ecilipse solar. -
2000 BCE
MAIES
Controlaven tots els cicles de l'aigua, sabien que si passava per un lloc no passaria per un altre -
624 BCE
Tales de Milet
Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses , en la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. Probablement, va escollir aquest element perquè de l'aigua sorgeix la vida. També es va basar en el fet que va presenciar el sorgiment d'una illa del mar, i va creure que l'aigua formava absolutament tot, de manera que era un element que podia ser líquid, gasós o sòlid.(al 524aC) -
587 BCE
Pitàgores de Samos
afirmava que l'estructura de l'univers era aritmètica i geomètrica; a partir d'això, les matemàtiques es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigació científica. De fet, el lema de l'escola pitagòrica era el de "tot és nombre". Pitàgores impartia dos tipus diferents d'ensenyança: l'una per als membres de l'escola i l'altra per la resta de comunitat ciutadana. És de suposar que les contribucions a la matemàtica les feia al primer tipus.(al 544aC) -
427 BCE
Plató d'Atenes
La seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.
En els diàlegs del Timeu i el Críties es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu, esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.(al 399aC) -
390 BCE
Eudox de Cnido
Va introduir l'esfera a Grècia i va corregir alguns conceptes egipcis sobre la durada de l'any.(al 356aC) -
384 BCE
Aristòtil d'Estagira
Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell, la filosofia abasta tots els camps del saber.(344 aC) -
310 BCE
Aristarc de Samos
Va afirmar que la Terra, com els altres molts planetes, gira al voltant del Sol. El Sol és un estel fix.(al 280 aC) -
276 BCE
Erastòtenes de Cirene
descobrint que la llum del Sol incidia verticalment en un pou d'aigua el mateix dia a la mateixa hora. Va assumir de manera correcta que si el Sol es trobava a gran distància, els seus rajos en arribar a la terra devien arribar en forma paral·lela si aquesta era plana com es creia en aquelles èpoques i no s'haurien de trobar diferències entre les ombres projectades pels objectes a la mateixa hora del mateix dia, independentment d'on es trobessin(al 1) -
190 BCE
Hiparc de Nicea
Va introduir l'esfera a Grècia i va corregir alguns conceptes egipcis sobre la durada de l'any.(al 140 aC) -
135 BCE
Posidoni d'Apamea
Va ser el representant de l'anomenat estoïcisme mitjà, de qui heretà les tendències enciclopèdiques i eclèctiques, a la barreja d'estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic. Bé que per ell l'home és reflex de tot el real, tanmateix Posidoni mantingué el més fort dualisme antropològic.(al 92 aC) -
100
Claudi Ptolomeo
Ptolemeu va catalogar molts estels, assignant-los una brillantor i magnitud, i va establir normes per a predir els eclipsis.(al 140) -
1473
Nicolau Copèrnic
Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.(al 1499) -
1546
Tycho Brahe
Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i les investigacions puntuals sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques nit rere nit utilitzant els instruments més precisos possibles. Les mesures de Brahe sobre la posició dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart .(al 1573) -
1564
Galileo Galilei
un telescopi de 20 augments que li permetia estudiar els cràters de la Lluna i distingir els estels de la Via Làctia. Descobreix quatre satèl·lits de Júpiter (els satèl·lits galileans).Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provocà grans controvèrsies perquè els altres científics no disposaven de telescopis que poguessin confirmar les seves observacions.(al 1588) -
1571
Johannes Kepler
Kepler incorporà arguments religiosos i raonaments en els seus treballs, motivats per la convicció que Déu havia creat el món d'acord amb un pla comprensible que era accessible per la llum natural de la raó. Kepler descrigué la seva nova astronomia com "física celeste", i com "un suplement d'una altra obra d'Aristòtil,(al 1600) -
Isaac Newton
Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. Així, va ampliar-les demostrant-ne que les òrbites, no eren solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques.(al 1698) -
William Herschel
Va descobrir el planeta Urà, i també els seus dos satèl·lits Titània i Oberó.(al 1798) -
Albert Einstein
Va reformular del tot el concepte de la gravetat. Amb ella va néixer la cosmologia, que és l'estudi de l'origen i l'evolució de l'univers. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipsi solar van confirmar la seva teoria de la curvatura de la llum, Einstein va ser idolatrat per la premsa. Einstein es va convertir en una icona popular de la ciència, mundialment famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics.(al 1934) -
Edwin Powell Hubble
Va descobrir la relació entre la velocitat a què s'allunyen les galàxies i la distància a què es troben de nosaltres, coneguda com a llei de recessió de les galàxies, o llei de Hubble. Va observar estrelles individuals en el braç espiral de la galàxia d'Andròmeda i hi trobà algunes cefeides variables que li permeteren de mesurar-ne la distància i establir-ne la condició extragalàctica, amb la qual cosa hom ampliava els límits de l'univers conegut fins llavors.(al 1913)
