-
Naixament:
Va neixér Verdaguer a Folgueroles (Osona, Plana de Vic) en una família camperola. -
Estudi:
Ingressa com a alumne extern al Seminari de Vic (Barcelona).
Coneix altres joves que després seran figures influents a la societat catalana del segle XIX. Ell mostra d'un caràcter enèrgic i sorprèn per la seva natural capacitat per a la versificació de gèneres poètics tradicionals -
Talent:
El seu talent literari l'animarà a aprofundir en els estudis de retòrica i de poètica. -
Primers poemes:
A partir d'aquest any s'aventurarà en composicions de temàtiques més cultes, pròpies del medi literari coetani marcat pel Romanticisme, avanç de la regeneració lingüística-literària catalana o Renaixença.
Verdaguer escriu uns primers poemes amatoris i reuneix lectures e influències inicials. -
Jocs Florals:
Des d'aquest any participa als “Jocs Florals” de Barcelona, celebració poètica que reuneix els intel·lectuals i artistes compromesos en la regeneració catalana. Ja aquell any rep un premi i un accèssit per les seves composicions, condecoracions que el 1866 es converteixen en quatre accèssits. -
Començament de L'Atlàntida:
Iniciat amb anterioritat el projecte de poema èpic L’Atlàntida, el presenta sense èxit el 1868 als Jocs Florals, on coneixerà personalment Frederic Mistral qui vaticina el seu futur poètic. Manuel Milà i Fontanals l'animarà a seguir amb l'escriptura i el perfeccionament de l'esmentat poema èpic. -
Primer destí Parroquial:
S'ordena capellà i té un primer destí parroquial com a capellà de llogaret. Insistirà aleshores en una poesia religiosa de perfil popular i místic. -
La terminació de L'Atlàntida:
Primers signes de tuberculosi i «anèmia cerebral», s'en va a Barcelona i aconsegueix el càrrec de capellà de navili de la Companyia Transatlàntica, que exercirà fins al 1876. Els periples li permeten complir el somni de viatgar a Amèrica, acostar-se de nou a la figura de Colom sobre qui havia escrit un poema el 1866 i prendre referències per emprendre la terminació de l'Atlàntida. Així mateix, les absències de Catalunya animaran la nostàlgia i l'enyorança com a motius de la seva poesia. -
Premi:
És l'any del Premi Extraordinari de la Diputació de Barcelona per a "L’Atlàntida", que suposa la consagració acadèmica i popular de Jacinto Verdaguer. Encara es donarà una versió final del poema el 1878, de la qual s'imprimeixen i esgoten mil exemplars alhora que és traduït a diverses llengües. -
Idil·lis i Cants místics:
Publica Idil·lis i cants místics, prologat per Manuel Milà i Fontanals, que el consagra com a poeta religiós davant d'aquell mateix entorn social i literàriament privilegiat. -
Mestre a Gai Saber:
S'oficialitza el títol de "Mestre a Gai Saber" als Jocs Florals, que es concedia als que haguessin aconseguit tres grans premis. Participa mitjançant composicions i representativament en la celebració del mil·lenari del monestir de Montserrat (1880-1881), presideix els Jocs Florals barcelonins del 1881 i és mantenidor dels celebrats a València aquell mateix any. -
Nou projecte:
Verdaguer té una situació privilegiada. A més del reconeixement religiós i social, viatjarà per Espanya des de les residències dels senyors als balnearis en voga i als centres de devoció, al nord d'Àfrica i al centre i nord d'Europa, arribant fins a Sant Petersburg. Paral·lelament i lligat a la gènesi del seu nou projecte èpic, Canigó, duu a terme desplaçaments excursionistes per la zona pirinenca, prenent dades geogràfiques i llegendàries. -
Canigó:
Per aquests anys publica Canigó. Llegenda pirinenca del temps de la Reconquesta, a propòsit dels orígens de Catalunya, i és coronat Poeta de Catalunya a les festes del mil·lenari del Monestir de Ripoll. El 1886, viatja a Terra Santa, passant per Egipte, periple que recollirà a Dietari d’un peregrí a Terra Santa. -
Crisis espiritual:
Comença a sentir i donar mostres de la seva crisi espiritual. Indici d'això és la progressió de la seva obra poètica des d'una lírica religiosa serena "El somni de Sant Joan", "Jesús Infant" a una altra de més tensió, preocupació i espirituals "Sant Francesc", "Flors del Calvari". Aquest gir coincideix amb nous plantejaments per part del poeta en la seva tasca sacerdotal, atenent evangèlicament els menesterosos i endinsant-se en la pràctica de l'exorcisme. -
En defensa pròpia:
És rebutjat pels seus antics benefactors i confinat pel bisbat fora de Barcelona. Després d'una escapada a Mallorca, convidat pel catalanòfil arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg Lorena, torna a la ciutat sense el permís de l'autoritat eclesiàstica. Serà suspès de l'ofici religiós, no podrà celebrar missa el 1895, i fins i tot serà durament atacat i rebutjat pels Jocs Florals. Ell es defensarà des de la premsa als articles que es reuneixen sota el títol "En defensa pròpia" (1895-1897). -
Concflicte:
Viatja a Madrid on els agustins de l'Escorial intercedeixen en la solució del conflicte. -
Reconciliació amb l'Església:
Es retracta i es reconcilia amb l'Església i, incorporat novament a la vida literària, reprèn la seva actuació acadèmica. Es mostra molt actiu, per exemple fundant el setmanari "Lo Pensament Català"(1900). Encara en vida, publica fins a 1902; el seu darrer volum poètic serà "Flors de Maria". -
Mort:
Mor el dia 10 de juny. Les cròniques de la ciutat de Barcelona sempre han recordat que l'enterrament de Jacinto Verdaguer va ser una de les seves manifestacions cíviques més conegudes fins ara. Aleshores, feia temps que catalans, mallorquins, rossellonesos i valencians ho havien consagrat en diverses ocasions com el gran poeta contemporani de l'idioma comú.