-
Incident de Fashoda
L’incident de Fashoda (1898) va ser un enfrontament diplomàtic entre França i el Regne Unit al Sudan, quan ambdues potències colonials van coincidir a Fashoda, intentant expandir els seus imperis a l’Àfrica. Tot i la tensió, no es va arribar a un conflicte armat. Finalment, França va cedir i va reconèixer el control britànic sobre Sudan, afavorint una entesa futura entre ambdós països i marcant el final de la rivalitat colonial franco-britànica. -
Crisis del Marroc
La Crisi del Marroc (1905) va ser un conflicte diplomàtic entre Alemanya i França per l'influència sobre el Marroc. Alemanya va desafiar el control francès, però les conferències internacionals (com la d'Algesires, 1906) van confirmar el predomini francès. La segona crisi (1911) va esclatar quan Alemanya va enviar el vaixell Panther a Agadir, però va cedir a canvi de concessions al Congo. Aquests conflictes van incrementar les tensions prèvies a la Primera Guerra Mundial. -
La primera guerra Balcànica
Va ser un conflicte entre els països balcànics (Bulgària, Sèrbia, Grècia i Montenegro) i l'Imperi Otomà. Els països balcànics es van unir per expulsar els otomans dels Balcans. Després de diverses victòries, l'Imperi Otomà va perdre gran part del territori a Europa. Però, les tensions van esclatar quan Bulgària va atacar els seus aliats per aconseguir més territori, donant lloc a la Segona Guerra Balcànica. Aquest conflicte va augmentar les tensions que van portar a la Primera Guerra Mundial. -
La primera guerra Bàlcanica
Va ser un conflicte entre els països de la Lliga Balcànica (Bulgària, Sèrbia, Grècia i Montenegro) després de la victòria sobre l'Imperi Otomà. Bulgària, insatisferta amb la repartició dels territoris conquerits, va atacar els seus antics aliats. La guerra va acabar amb una derrota de Bulgària i una victòria de Sèrbia i Grècia. El conflicte va modificar les fronteres dels Balcans i va augmentar les tensions, contribuint a l'escalada que va portar a la Primera Guerra Mundial. -
Batalla de Marne
La Batalla del Marne fue clave en la Primera Guerra Mundial, deteniendo el avance alemán hacia París. Francia y el Reino Unido lanzaron un contraataque cerca del río Marne, obligando a los alemanes a retroceder. Se usaron taxis de París para movilizar tropas. La batalla marcó el fin del Plan Schlieffen y el inicio de la guerra de trincheras. Con miles de bajas, fue la primera gran victoria aliada, salvando a Francia de una derrota temprana. -
Assassinat arxiduc Francesc Ferran
L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran va ser l’esdeveniment que va desencadenar la Primera Guerra Mundial. L'arxiduc, hereu al tron d'Àustria-Hongria, va ser assassinat a Sarajevo per Gavrilo Princip, un nacionalista serbi. L'assassinat va generar tensions entre Àustria-Hongria i Sèrbia, i va portar a la declaració de guerra d'Àustria-Hongria a Sèrbia. Això va activar les aliances europees i va arrossegar les grans potències a un conflicte global. -
Batalla de Tannenberg
La Batalla de Tannenberg va ser una gran victòria alemanya sobre Rússia a Rússia Oriental. Els generals Hindenburg i Ludendorff van envoltar l’exèrcit rus, destruint-lo completament. El general rus Samsonov es va suïcidar després de la derrota. Rússia va patir 170.000 baixes, debilitant el seu front oriental. La victòria va convertir Hindenburg en un heroi i va afectar la moral russa, contribuint a la seva futura inestabilitat i a la Revolució Russa (1917). -
Aplicació del Pla Schlieffen
va ser l’estratègia alemanya per guanyar ràpidament la Primera Guerra Mundial. Buscava derrotar França en setmanes atacant-la per Bèlgica, evitant les defenses franceses. Després, Alemanya es giraria contra Rússia, que trigaria més a mobilitzar-se. Però la resistència belga i francesa, juntament amb la intervenció britànica, van frenar l’avenç alemany a la Batalla del Marne (1914). El fracàs del pla va portar a una guerra de trinxeres i a un conflicte llarg. -
Acords de Sykes-Picot
an ser un pacte secret entre Regne Unit i França per repartir-se els territoris de l'Imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial. França controlaria Síria i el Líban, mentre que el Regne Unit dominaria Iraq, Jordània i Palestina. L'acord contradeia les promeses fetes als àrabs sobre la seva independència, fet que va generar tensions a la regió. Aquest tractat va marcar les fronteres actuals de l’Orient Mitjà i va provocar conflictes posteriors. -
Enfonsament del transatlàntic Lusitània
va ser causat pel torpedeig d'un submarí alemany U-20, davant la costa d'Irlanda. El transatlàntic britànic transportava passatgers i material de guerra. Van morir 1.198 persones, incloent 128 nord-americans, fet que va indignar els EUA i va augmentar la tensió amb Alemanya. L'incident va influir en l'entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial el 1917, marcant un punt d'inflexió en el conflicte. -
Genocidi armeni
Del 1915-1917 va ser l’extermini sistemàtic d’1,5 milions d’armenis per part de l’Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial. Les autoritats otomanes van acusar els armenis de col·laborar amb Rússia i van ordenar deportacions, massacres i treballs forçats. Milers van morir en marxes de la mort al desert. Tot i l’evidència històrica, Turquia nega que fos un genocidi. Aquest crim és considerat el primer genocidi del segle XX i un precedent de l’Holocaust. -
Tractat de Londres
El Tractat de Londres va ser signat el 1915 entre Itàlia i les potències aliades (Regne Unit, França i Rússia) durant la Primera Guerra Mundial. A canvi d'entrar en guerra contra els Imperis Centraux, Itàlia va rebre la promesa de guanys territorials, com el Tirol del Sud, Ístria i parts de Dalmàcia. Aquest acord es va mantenir secret i, tot i la victòria aliada, no totes les promeses es van complir, cosa que va generar descontent a Itàlia i el mite de la "victòria mutilada". -
Batalla de Verdun
La Batalla de Verdun va ser una de les més llargues i sanguinàries de la Primera Guerra Mundial, enfrontant França i Alemanya. Els alemanys van intentar desgastar els francesos atacant aquesta ciutat clau. Tot i els avanços inicials, la resistència liderada per Pétain i la Ruta Sagrada van permetre la defensa. França va llançar una contraofensiva i va recuperar terreny. Amb 700.000 baixes, Verdun va quedar devastada, però es va convertir en un símbol de resistència. -
La Batalla de Gal·lípoli
La Batalla de Gal·lípoli va ser una ofensiva aliada contra l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial. Els Aliats volien obrir un nou front per ajudar Rússia i capturar els estrets de Dardanelos. Les forces britàniques, franceses i ANZAC van desembarcar a la península, però es van trobar amb una forta resistència otomana liderada per Mustafa Kemal Atatürk. La batalla va acabar en derrota aliada i victòria otomana, consolidant el poder de l'Imperi Otomà i la figura d'Atatürk. -
Revolució russa
La Revolució Russa (1917) va acabar amb la monarquia tsarista i va portar al poder els bolxevics. Primer, la Revolució de Febrer va derrocar el tsar i va instaurar un govern provisional. Més tard, la Revolució d’Octubre, liderada per Lenin, va donar el poder als bolxevics, iniciant un estat socialista. Va provocar una guerra civil i la creació de la URSS. Va marcar el segle XX i va influir en moviments comunistes arreu del món. -
Declaració Balfour
Va ser una carta del ministre d'Afers Estrangers britànic, Arthur Balfour, que expressava el suport del Regne Unit a la creació d’un "llar nacional jueu" a Palestina. Això va generar tensions amb la població àrabo-palestina, que no havia estat consultada. L'acord es va fer en el context de la Primera Guerra Mundial, buscant el suport jueu. La declaració va ser clau per al futur conflicte àrabo-israelià i la creació de l’Estat d’Israel el 1948. -
Tractat de Brest-Litovsk
Va ser un acord de pau entre la Rússia bolxevic i les Potències Centrals durant la Primera Guerra Mundial. Després de la Revolució d’Octubre, Lenin va negociar la sortida del conflicte per consolidar el nou règim comunista. Rússia va cedir grans territoris (Ucraïna, Bielorússia, Polònia i els països bàltics) a Alemanya i l’Imperi Otomà. Tot i això, el tractat va quedar anul·lat quan Alemanya va ser derrotada el novembre de 1918. -
Els 14 punt de Wilson
Els 14 punts de Wilson van ser un discurs del president dels EUA, Woodrow Wilson, el 1918, per posar fi a la Primera Guerra Mundial i establir una pau duradora. Proposava diplomàcia oberta, llibertat de comerç, reducció d’armaments, autodeterminació dels pobles i la creació de la Societat de Nacions. Tot i la seva visió idealista, molts punts no es van aplicar plenament en el Tractat de Versalles. -
Creació de la Societat de Nacions
La Societat de Nacions es va crear el 1919, després de la Primera Guerra Mundial, com a part del Tractat de Versalles. Impulsada pel president Wilson, tenia com a objectiu garantir la pau mundial, promoure la cooperació entre països i evitar nous conflictes. Tot i ser una idea nord-americana, els EUA no hi van ingressar. La seva manca d’autoritat real i l’absència de grans potències van debilitar-la, i finalment va ser substituïda per l’ONU el 1945. -
Tractat de Neuilly
El Tractat de Neuilly, signat el 1919, va ser un acord de pau entre els Aliats i Bulgària després de la Primera Guerra Mundial. Bulgària va perdre territoris en favor de Grècia, Iugoslàvia i Romania, i va haver de reduir el seu exèrcit i pagar reparacions de guerra. El tractat va ser viscut com una humiliació nacional i va provocar inestabilitat política interna, alimentant sentiments de revengisme en el període d'entreguerres. -
Tractat de Versailles
Signat el 28 de juny de 1919, va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Va imposar dures condicions a Alemanya, incloent la pèrdua de territoris, limitacions militars i el pagament de grans reparacions de guerra. També va establir la Societat de Nacions per prevenir futurs conflictes. -
Tractat de Saint-Germain
Signat el 10 de setembre de 1919, va desmantellar l’Imperi Austrohongarès, reconeixent la independència d’Àustria i prohibint la seva unió amb Alemanya. Va redistribuir territoris a favor de Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Polònia i Itàlia, debilitant Àustria econòmicament i territorialment. -
Tractat de Trianon
El Tractat de Trianon, signat el 1920, va ser un dels acords de pau després de la Primera Guerra Mundial. Va afectar Hongria, que formava part de l'Imperi Austrohongarès. El tractat va reduir dràsticament el territori hongarès, que va perdre el 70% de la seva extensió i milions d’hongaresos van quedar fora de les noves fronteres. Aquestes pèrdues van generar ressentiment i tensions que van perdurar durant dècades a la regió. -
Tractat de Sèveres
Signat entre l’Imperi Otomà i els Aliats després de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Sèvres desmantellava l’imperi, repartint els seus territoris entre França, Regne Unit, Grècia i Itàlia. Reconegué la independència d’Armènia i l’autonomia del Kurdistan. Fou rebutjat pels nacionalistes turcs liderats per Atatürk, que el van substituir pel Tractat de Lausana (1923). -
Fundació de la República de Turquia
La República de Turquia es va fundar el 29 d'octubre de 1923 sota el lideratge de Mustafa Kemal Atatürk, després de la dissolució de l'Imperi Otomà i la Guerra d'Independència Turca (1919-1922). Amb la proclamació de la república, es van implementar reformes profundes per modernitzar el país, incloent la laïcització, la substitució de l'alfabet àrab pel llatí i la industrialització. Ankara es va convertir en la nova capital, i Atatürk esdevingué el primer president