-
753 BCE
Fundació de Roma
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle viii aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat. Segons diu la llegenda, Ròmul i Rem eren fills de Mart i van decidir fundar una ciutat, però no s'hi decidien i Ròmul va acabar matant el seu germà. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle i aC al país conegut amb el nom d'Etrúria. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
La República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 509 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 AC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
Va ser la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona. El conjunt de guerres entre Roma i Cartago es van conèixer com a "Guerres Púniques" pel fet que el nom en llatí per als cartaginesos era Punici, que al seu torn derivava de "Phoenici", en referència a l'origen fenici dels cartaginesos. -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt més curt comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. Les conseqüències de la derrota de l'imperi cartaginès van significar la destrucció completa de la ciutat de Cartago, l'annexió de tot el territori restant de l'imperi cartaginès a Roma i la mort o l'esclavitud de la població cartaginesa. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Va ser el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història. El regnat d'August va marcar l'inici d'un període de pau relativa conegut com a "Pax Romana", durant el qual els romans van gaudir de més de dos segles sense conflictes importants tot i les constants guerres expansionistes a les fronteres de l'imperi i la guerra civil de l'any dels quatre emperadors. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. -
117
Màxima expansió de l’Imperi
Trajà va succeir l'emperador Nerva l'any 98. Com a administrador civil, Trajà és conegut sobretot pel seu ampli programa de construcció d'edificis públics, que van reformar la ciutat de Roma i va deixar nombrosos monuments perdurables com el fòrum de Trajà, el mercat de Trajà i la Columna Trajana. Però va ser com a comandant militar que va celebrar els seus majors triomfs. Va conseguir la màxima extensió de tota l'història l'Imperi Romà conquerint la ciutat de Susa el 116. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà va ser un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà de l'Occident, va ser deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es va mantenir com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient.
