-
Period: 800 BCE to 475 BCE
ÈPOCA ARCAICA (GREGA)
- Territori de l'Hèl·lade dividit en petites ciutats-estats (polis).
- Cada polis conserva la seva independència, entre elles comparteixen la llengua, literatura i religió.
- Ciutadans de les diferents polis inicien les anomenades colonitzacions pel Mediterrani (Crisi economia).
- Expansió de la cultura grega i els seus productes cap a les nostres terres.
- Caiguda de la tirania a Atenes. Neix la democràcia
- Destrucció de Milet pels perses.
-
500 BCE
KORÉ DEL PEPLUM
La Koré del peplum és una obra anònima, esculpida als voltants del 510 - 500 aC. Es trobava a l’Acròpolis d’Atenes a Grècia, però actualment es troba al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. És una escultura exempta feta per ser envoltada. El material emprat és el marbre de Paros. Mesura 1.21 m d’alçada i s’ha utilitzat la tècnica de la talla, consistent a extreure l’obra d’un bloc. És una figura aïllada que està representada dempeus. Policromada i d'influència egípcia. És de tema votiu funerari -
480 BCE
EL DISCÒBOL
El Discòbol, esculpida per Miró, és una escultura del s V aC (480 - 440aC). Concebuda durant l’època clàssica, estil clàssic sever. És exempta, ja que pot ser observada de tots costats, i està disposada dempeus, en una posició que va marcant un ideal anatòmic atlètic com a tema.
L’obra mesura 1.55 m. L’original grec, fet de bronze (tècnica de la cera perduda), ha desaparegut, es conserven còpies romanes en marbre com la del Museu Nazionale Romano delle Terme o la dels Museus Vaticans. -
Period: 475 BCE to 323 BCE
ÈPOCA CLÀSSICA (GREGA)
Després de les Guerres Mèdiques. Els pilars fonamentals de l’art grec són:
- l’home = antropocentrisme
- la natura = mimesi (imitació de la natura)
La raó, l ’harmonia i la bellesa .
- Màxim esplendor de l’art grec.
- Aparició de l’ordre jònic
- Construcció de l’Acròpoli.
- Grans noms de l’estatuària grega: Policlet,Fídies, Miró, Praxíteles,
- Historiadors Tucídides i Heròdot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides; Aristòfanes. Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes. -
460 BCE
GUERRERS DE RIACE
Els Guerrers de Riace són obra d'autor desconegut, datats al s. V aC (460-430aC). Concebudes durant el primer classicisme. Són escultures exemptes, poden ser observades de tots costats, i estan disposades dempeus. El material emprat va ser el bronze utilizant la tècnica de la cera perduda. Són originals grecs que mesuren 2.05 m. Es van trobar submergides a les costes de Riace a la Reggio de Calàbria. Es poden trobar al Museo Nazionale de Reggio de Calàbria. L’estat de conservació és impecable. -
447 BCE
PARTENÓ
447-438 aC (s’admet segle V aC): (en relació al seu conjunt de l’Acròpolis: Atenea Niké, Erectèon, Propileus): Estil clàssic. L'obra de la qual parlem és el Partenó, un temple fet pels arquitectes Ictinos i Cal•lícrates, i amb Fídies que donà la supervisió general i la decoració escultòrica, amb l’aprovació del magistrat Pèricles. És un temple grec, situat a l'Acròpolis d'Atenes (Grècia) i construït a començaments del segle V aC. Els materials són marbre de la pedra del Pentèlic i fusta. -
430 BCE
EL DORÍFOR
El Dorífor, o portador de la llança, és obra de Policlet el vell, escultura clàssica feta a mitjans sV aC. (430 aC). És una escultura exempta, pot ser observada de tots costats, disposada dempeus, en una posició que marca un ideal anatòmic atlètic, de tema esportiu.
L’obra mesura 2,12 m. L’original grec, fet de bronze, ha desaparegut, es conserva la còpia romana en marbre. Està reconstruïda, en el moment de trobar-la a Pompeia li faltaven les extremitats. Es troba al museu Arqueològic de Nàpols. -
421 BCE
ERECTÈON
L'Erectèon va ser construït per l'arquitecte Mnèsicles, tot i que segons algunes fonts és Fílocles. És un temple jònic grec, situat a l'Acròpolis d'Atenes (Grècia) i construït al segle V aC (421-405aC). Una part de l'Erectèon va ser destruïda durant la revolució grega (1827). Més endavant un terratrèmol va enderrocar parcialment l'edifici, que finalment va ser reconstruït. Les escultures de la llotja de les Cariàtides són una còpia. El material utilitzat és el marbre del. Pentelènic. -
421 BCE
ATENA NIKÉ / ÀPTERA
El temple d'Atena Niké o Nike Àptera és un temple clàssic grec que va ser projectat per Cal·lícrates, el mateix arquitecte del Partenó l’any 449 aC. Els problemes interns d’Atenes va fer que es realitzés el 421aC. Aquest petit temple (4.18m x 3.78m) és un dels primers. exponent d’art jònic a Atenes i constitueix una deliciosa miniatura jònica entre els imponents edificis dòrics de l'Acròpolis d'Atenes. El material utilitzat va ser la pedra del Pentèlic -
350 BCE
HERMES I DIONÍS INFANT
L'Hermes amb Dionís infant és obra de Praxíteles, feta a mitjans del sIV aC (350-330aC); d’estil postclàssic. Pot ser observada de tots costats, disposada dempeus). El material utilitzat és el marbre, fa 2.13 m d'alt i la tècnica utilitzada és la talla, escultura exempta, de grup formada per Hermes i Dionís (mitologia). Falta part del braç, gotim de raïms, cames i peu esquerre d'Hermes, la localització original era al temple d'Hera, a Olímpia. Es troba al Museu Arqueològic d'Olímpia. -
350 BCE
TEATRE D'EPIDAURE
El Teatre d'Epidaure va ser construït per l'arquitecte Policlet el Jove. És un teatre grec, situat a Epidaure, al Peloponès (Grècia) i construït a finals del s IV aC o començaments del III aC. L'escena del teatre no s'ha conservat, així que no es té cap constància clara de com era, igual passa amb el prosceni. El material utilitzat fou la pedra. L'edifici aprofita el pendent natural del turó més proper a la ciutat. A la graderia s'hi van haver de construir murs laterals de contenció del terreny. -
Period: 323 BCE to 31 BCE
ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (GREGA)
-Mort sobtada d’Alexandre = Regnes Hel·lenístics.
- Sòlida cultura grega = referència als regnes orientals.Nous focus culturals i artístics viuran una gran expansió econòmica. Política d’equilibri entre els principals regnes hel·lenístics.
- s.II-I aC regnes hel·lenístics cauen en l’òrbita de Roma. A nivell artístic, progressiva desaparició de característiques clàssiques
- Arquitectura primen les construccions grandiloqüents. En el cas de Rodes s’hi desenvolupa una escola d’escultors. -
190 BCE
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
La Victòria De Samotràcia és una escultura mitològica emmarcada dins el període hel·lenístic grec, s.II aC (200-190 aC). Segueix l'estil de l’escola de Rodes. Se li atribueix a Pitòcrit de Rodes. És una escultura exempta, pot ser vista des de qualsevol punt. El material
utilitzat és el marbre, extret de les mines de Paros, fa 2.45 m d'alt. La van trobar el segle XIX a l’illa de Samotràcia els arqueòlegs francesos. Es converteixen en déus protectors de la navegació, es troba al Musée du Louvre. -
180 BCE
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
L'Altar de Zeus, el seu autor és desconegut. És un edifici de culte religiós situat, actualment, al Pergamon Museum de Berlín (Alemanya), i, originàriament, a Pèrgam (actual Bergama; Turquia). Va ser construït a finals del segle II aC (180 - 160aC). Avui dia, no es conserva tot l'altar; al museu de Berlín només se'n pot admirar la magnífica façana, i a la mateixa Pèrgam, només hi queden els fonaments del temple. El material emprat fou el marbre, d'estil grec hel·lenístic. -
170 BCE
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
Laocoont i els seus fills és un grup escultòric mitològic que data del s III - II aC, dins el període hel·lenístic. Segueix estil de l’escola de Rodes. És obra de 3 artistes de la mateixa família: Agesandre, Polidor i Atenodor. És una escultura exempta, pot ser vista des de qualsevol punt. Hi havia hagut un original fet de bronze, avui desaparegut. Però aquesta còpia que es conserva extret de les mines de Paros, fa 2.45 metres d'alt, fou esculpit en marbre blanc. Es troba al Museu del Vaticà. -
Period: 27 BCE to 476
ÈPOCA IMPERIAL (ROMANA)
L’Imperi s’inicia l’any 27 aC - amb la proclamació d’August com a emperador S.I a C- S.I dC. Gaudia de tots els poders: legislatiu, executiu, judicial i religiós.
- Nou sistema polític, es divideix el territori en províncies. Pax romana.
- Romanització: procés d’implantació de la llengua i cultura romana als territoris conquerits. Llatí, llengua oficial de l’ imperi. Art propagandístic del poder imperial. Sòlida estructura social, jurídica, política i comercial. Naixement de Jesucrist -
20 BCE
SARCÒFAG DELS ESPOSOS
Aquesta escultura anomenada Sarcòfag dels esposos, és d'autor desconegut i fou realitzada el 520 aC. La seva tipologia és de grup exempt, el material utilitzat. és la terracota policromada. Les mides d'aquesta escultura són de 2,20 x 1,41 metres. D'estil etrusc la seva temàtica. Està localitzada al Museu Nazionale di Villa Giulia (Roma). Aquest tipus de sarcòfag tenia la funció de guardar les cendres de la persona morta, que eren dipositades a la part posterior acabat el ritual d'incineració. -
16 BCE
MAISON CARRÉE
La Maison Carrée és un temple d’un arquitecte desconegut, està situat a Nîmes (França), i es va construir el s. I aC (16 aC). Per tant és d’estil romà Imperial. La Maison Carrée està extraordinàriament ben conservada, i és un temple edificat en honor d’August. Es troba situada ben bé al casc urbà on, al seu temps, hi havia hagut el Fòrum de la ciutat. Els materials utilitzats van ser la pedra calcària blanca que amb el temps s’ha tornat vermellosa. -
13 BCE
ARA PACIS
L'Ara Pacis és d’autor anònim, el seu comintent (qui va encarregar l’obra va ser el SPQR “Senatus Populusque Romanus”). Forma part de l’arquitectura i del relleu imperial romà. Es troba a Roma al museu dell'Ara Pacis. Originàriament, al camp de Mart. Les mides són de 3,68x11,60x10,65, de tema commemoratiu. És un altar. fet de marbre de Carrara. Cronològicament pertany al segle I aC, època d'August, concretament als anys 13-9 aC. La policromia ha desaparegut però estava pintat amb colors vius. -
14
AUGUST DE PRIMA PORTA
L'August de Prima Porta d’autor desconegut, sembla que fou encarregada pel Senat romà. L’escultura conservada és una còpia en marbre. L’original desapareguda en bronze, fou feta l'any 20 aC, la còpia al 14dC. August apareix descalç, (Va descalç ja que és divinitzat). L’original duia sandàlies. És una escultura exempta i dempeus, es pot envoltar. El material utilitzat és el bronze, la còpia amb marbre. Fa 2.04m la tècnica és la fosa i la talla. Al Museu del Vaticà i d'estil romà imperial. -
45
AQÜEDUCTE DE LES FERRERES
L’Aqüeducte de les Ferreres, també anomenat Pont del Diable, és d’autor anònim, forma part de l’arquitectura civil romana republicana tardana, ubicat a la província d’Hispània Citerior, Tarraconense. pedra calcària local (saldó).
Pertany a la primera meitat del s.I dC, a l’època de l’emperador Trajà, un emperador d’origen hispà; malgrat que alguns historiadors creuen que va ser fet a inicis del segle I, sota el mandat d’August (Tarraco fou la capital de província romana Tarraconensis, Hispània) -
72
COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
El Colosseu o Amfiteatre Flavi és un amfiteatre romà imperial fet entre el 72-80 aC. Situat a la vall del Colosseu a Roma (Itàlia). Qui va encarregar la seva construcción fou l’Emperador Vespasià, un militar de sang plebea, home senzill que ho donà tot pel poble.
Actualment l’edifici, fet de marbre travertí, maó, marbre i estuc, es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana; durant el Renaixement es va utilitzar de pedrera per respondre a l’augment demogràfic d’Època Moderna. -
118
PANTEÓ
El Panteó és un temple romà que es troba a Roma, Camp de Mart. L'arquitecte és desconegut, s'inicià al segle I. En incendiar-se al s.I dC fou refet per l’emperador Adrià. S'acabà a principis del sII (118 -128), època imperial. L’emperador Adrià va fer girar 180º l’entrada per poder construir una plaça porticada que donés més majestuositat a la façana. De formigó, granit, maó, marbre i fusta. S’especula que l’arquitecte de la reconstrucció potser fou Apol·lodoro de Damasc. -
176
ESCULTURA EQÜESTRE DE MARC AURELI
El retrat eqüestre de l’emperador romà Marc Aureli (121-180) data de l’any 176 (s.II) dins l’estil romà imperial. D’autor desconegut, es una obra amb caràcter commemoratiu, que retrata l’emperador al seu cavall en bronze daurat. És una escultura exempta i fa 4’24 m d’alt. El lloc original que ocupava era el centre de la Piazza dei Campioglio o plaça Capitolina, on hi ha una còpia. Actualment la peça original la podem contemplar dins el Palazzo dei Conservatori dels Museus Capitolins (Roma).