historia de barcelona

  • 350

    Població jueva de Barcelona

    Població jueva de Barcelona
    Mentre que la regió jueva havia estat tolerada pels romans , jueus patit diversos graus de discriminació i persecució sota el visigots. La població jueva de Barcelona va ser força considerable sota el regnat de Wamba (672-680) per exigir un edicte real d'espulsar als Safardites.
  • May 21, 717

    Conquesta pels moros

    Conquesta pels moros
    el manzorLa ciutat és conquerida pels moros. Mentre que la catedral va ser combertida en masquita i els impostos sobre els no musulmans, la llivertat religiosa i el goovern civil va ser respectat en gran mesura. El Wali local s'ocuparà principalment de les questions militars, amb el comte i el bisbe local que té el control de grans dia a dia la població local.
  • May 21, 1265

    Jaume I

    Jaume I
    consell de centJaume I estableix el Consell de Cent (un consell de cent membres) 1283. Govern municipal pere II reformistes de Barcelona per mitjà de la proceres Recognoverunt (reconeixement dels antics constums i privilegis existents). Segle XIV. La cosnstrucció de la barcelona del segle Raval.
  • May 21, 1450

    Universitat de Barcelona

    Universitat de Barcelona
    Els seus orígens resideixen en l'Estudi de Medicina que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat en 1401, sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó. Mig segle després , el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, és a dir, l'actual universitat. Incorporà algunes institucions d'ens
  • May 21, 1487

    La inquisició española

    La inquisició española
    inquicion españolaLa Inquisició espanyola es va crear a Barcelona. L'exili del joeus i el jueus convertits s'havia iniciat en anys anterios.
  • Corpus de sang

    Corpus de sang
    Guerra del Segadors.''Corpues de Sang'' (Corpus de Sang, 07 de juny), una revolte popular contra el cost de manteniment dels soldats allotjats.
    La revoloció politica. Inici de la guerra dels Segadors.
  • Guerra de Successió española.

    Guerra de Successió española.
    Guerra de SuccessióBarcelona es veu embolicat en la Guerra de Successió espanyola que en última instàntacia va portar a la derrota de la ciutat. El setge de Barcelona va ser una de les darreres operacions militars de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la coronela, l'exèrcit regular català, de tropa proced
  • S'inicia construcció Barceloneta

    S'inicia construcció Barceloneta
    barcelonetaEls terrenys on s'assenta actualment el barri estaven anegats d'aigua fins fa poc més de dos segles. La història de la Barceloneta està lligada al creixement i desenvolupament del port. El sòl que avui ocupa el barri s'anà formant lentament a partir d'un primer dic que es va construir a mitjans del segle XIV i del primer port creat el 1687, que juntament amb l'illa de Maians (on més tard hi hauria la Duana, on ara hi ha el Rellotge), van servir per a fixar les sorres aportades pels corrents mari
  • Ampliació del port de Barcelona

    Ampliació del port de Barcelona
    La historia de Barcelona se extiende a lo largo de 4.000 años, desde finales del neolítico, con los primeros restos hallados en el territorio de la ciudad, hasta la actualidad. El sustrato de sus habitantes aúna a los pueblos íberos (layetanos), cartagineses, romanos, judíos, visigodos, musulmanes y cristianos. Pese a los vestigios de asentamientos íberos y cartagineses, el verdadero nacimiento de la ciudad se produjo en época romana, de cuyo primer momento de esplendor irá evolucionando hasta c
  • La guerra de la independencia

    La guerra de la independencia
    la guerra de la independenciaLa Guerra de la Independencia Española o Guerra del Francés fue un conflicto armado surgido en 1808 por la oposición de España a la pretensión del emperador francés Napoleón I de instaurar y consolidar en el trono español a su hermano José Bonaparte, en detrimento de Fernando VII de España, desarrollando un modelo de Estado inspirado en los ideales bonapartistas.
  • Cent mil fills de sant lluis

    Cent mil fills de sant lluis
    L'exèrcit liderat pel duc d'Angulema (Lluís Antoni de França). Entrà pels Pirineus i començà a combatre els liberals a Catalunya, que lluitaven sota les ordres de Francisco Espoz y Mina, però no hi va haver cap reacció popular de suport i van haver de retirar-se. Després d'una sèrie de ràpides victòries, ocupà Madrid sense resistència i es preparà per a l'ofensiva a Andalusia en persecució dels liberals, que s'havien refugiat a Cadis amb Ferran VII com a ostatge.
  • Jamancia

    Jamancia
    jamnciaLa Jamància (del romaní jamar, menjar) fou una revolta republicana i progressista que tingué lloc a Barcelona entre l'agost i el novembre de 1843, contra el general Espartero. El nom al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la Brusa) que probablement s'hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. Fou la darrera de les Bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 al 1843. La revolta va començar el 13 d'agost i anava adreça
  • España industrial

    España industrial
    industrialL'España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil era una empresa tèxtil que es va constituir a Madrid l'any 1847 per la família igualadina Muntadas. Va ser la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol
  • Demolició de les morallas de barcelona

    Demolició de les morallas de barcelona
    L’any 1818 Barcelona tenia 83.000 habitants. El 1850, només 32 anys després, la xifra havia augmentat fins als 187.000. L’àrea que ocupava la ciutat, però, restava invariable. Les muralles que envoltaven el nucli urbà feien impossible la seva expansió. Si la ciutat necessitava créixer, només ho podia fer en alçada, afegint plantes als edificis que ja existien o inventant-se nous espais a través d’arcs que permetien cobrir parcialment els carrers. En aquella Barcelona de carrerons estrets i traça
  • El mercat del Born

    El mercat del Born
    ViquipèdiaEl Mercat del Born és un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona. Fou projectat el 1873 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i construït entre 1874 i 1878 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i l'enginyer Josep Cornet i Mas.[1] L'estructura de columnes de fosa i cavalls metàŀlics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima.
    El mercat l'any 2005, abans de l'última reforma A tocar de l'enderrocada ciutadella, es va projectar el merca
  • Period: to

    barcelona

  • Period: to

    barcelona

  • Primer periòdic al dia.

    Primer periòdic al dia.
    prime pedioricEl Diari de Barcelona o Diario de Barcelona fou una publicació periòdica fundada a Barcelona l'1 d'octubre de 1792 i que amb algunes interrupcions va seguir essent publicada fins la dècada dels noranta del segle xx, essent durant molts anys el més antic encara en publicació de la premsa continental europea.
  • ferrocarril de barcelona

    ferrocarril de barcelona
    La Historia de los ferrocarriles españoles comienza el 19 de noviembre de 1837 con la inauguración de la línea entre La Habana y Bejual en la actual república de Cuba. Esta línea de ferrocarril fue la primera que se construyó en el entonces territorio español y en toda Iberoamérica. Fue también el séptimo del mundo. Durante su construcción murieron más de 2.000 trabajadores, algunos de ellos en régimen de esclavitud. Dicho ferrocarril estaba destinado a transportar las mercancías de la rica re
  • fundació de Barcino

    fundació de Barcino
    barcinoFunció de Barcelona pels roman. Com una colonia es va establir per distribuir la terra entre els militars retirats. Es gèograf romà Pomponi Mela es tefereix a barcino com un d'una sèrie de petits assentaments sota el control de Tàrraco. no obstant això, la seva posició estratègiaca en un blanca de la Via Augusta permès el seu desenvolupament comercial i econòmic i quer gaudia d'immunitet delimpostos imperials.