-
Carles IV El caçador
El regnat de Carles IV, el caçador, va durar de 1788 a 1808, durant la revolució francesa. El seu regnat va caracteritzar per la debilitat política i les disputes internes. La influència del favorit Manuel Godoy va provocar inestabilitat. El seu regnat va culminar amb l'inici de la guerra d'independència espanyola el 1808, quan les forces franceses de Napoleó van envair Espanya i van provocar la seva abdicació en favor de Napoleó. -
Tractat de Fontainebleu
El Tractat de Fontainebleau del 1807 va ser un acord entre França (Napoleó) i Espanya que va portar a l'ocupació francesa d'Espanya. Consistía en que Espanya deixaba a Napoleó passar tropes francesas per atacar Portugal. Va acabar amb la invasió d’Espanya pels francesos, Carles IV va ser enganyat Això va enfadar al poble i van fer “El Motí d’Aranjuez” (1808) que va aconseguir la destitució de Godoy i l’abdicació de Carles IV. -
Capitulacions de Baiona
Napoleó cita a Carles i Ferran a Baiona, una petita ciutat francesa al País Basc, i fa d'àrbitre per decidir sobre la corona espanyola. Aconsegueix la renuncia a la corona dels 2 reis, i finalment li otorga la corona al seu germà, Josep Bonaparte “Pepe Botella” -
Jose Bonaparte "Pepe Botella"
Josep Bonaparte, germà de Napoleó, va ser nomenat rei d'Espanya pel seu germà durant l'ocupació francesa (1808-1813). Conegut com "Pepe Botella", el seu regnat va ser contestat, i la seva figura representa el període tumultuós de la Guerra del Francès i la resistència espanyola. Després de la derrota de Napoleó a Waterloo (1815), Josep Bonaparte va fugir d'Espanya, posant fi al seu breu i controvertit regnat. -
Guerra del Francès
També coneguda com a Guerra de la Independencia, aquesta guerra va tenir lloc des del 1808-1814, i va sorgir a partir de que Napoleó invadis Espanya. El poble espanyol va oposar una feroç resistencia, en format de les famoses guerrilles. Finalment al 1814 es va aconseguir expulsar les tropes franceses d’Espanya i es va recuperar la independencia. José Bonaparte fuig d’Espanya, i Ferran VII va ser restaurat en el tro. Napoleó i els francesos serien derrotats finalment un any després a Waterloo -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis, celebrades el 1812 durant la Guerra del Francès, van ser un esdeveniment clau a la història espanyola. Van promulgar la Constitució de Cadis, establint principis liberals com la separació de poders i drets fonamentals. Aquesta constitució va representar un intent de modernització i liberalització enmig de la resistència contra l'ocupació francesa. Tot i la seva brevetat, la Constitució de Cadis va deixar un llegat important a la lluita per les idees liberals a Espanya. -
Ferran VII "El deseado"
Ferran VII, fill de Carles IV, conegut com "El deseado", va prometre un règim liberal, però després del Motí d'Aranjuez, la corona passa a Ferran VII. Malgrat les promeses, manté un govern absolutista, perseguint liberals i derogant la "llei sàlica". Deixa la corona a Isabel, generant tensions amb els carlistes, que desitjaven Carles com a rei, desencadenant les guerres carlistes. -
Isabel II
Isabel II va ser reina d'Espanya des del 1833 fins al 1868. El seu regnat va estar marcat per la inestabilitat política, la corrupció i el descontentament social. Va ser deposta durant la Revolució de la Gloriosa el 1868, posant fi a una època marcada per la lluita política i social. Isabel II va ser una figura controvertida, amb un llegat que reflecteix les tensions i canvis de la seva època. -
Guerres Carlines
Les guerres carlistes (1833-1876) enfrontaren carlins i isabelins per la successió al tron espanyol. Els carlins, amb suport rural a Catalunya, País Basc i Navarra, buscaven un règim absolutista. Isabelins, amb suport urbà i dels burgesos, defensaven idees liberalistes. Aquest conflicte profundament ideològic i social va deixar una marca significativa en la història espanyola. -
Desamortització de Mendizabal
La Desamortització de Mendizábal, implementada a Espanya entre 1836 i 1837, va ser un procés de secularització i confiscació de béns de l'església i altres institucions religioses. Impulsada pel ministre Juan Álvarez Mendizábal, aquesta mesura buscava obtenir recursos financers per al govern i promoure la modernització. Els béns desamortitzats es van posar a la venda, afectant el poder econòmic de l'església i la noblesa, i provocant canvis significatius en la propietat de terres a Espanya. -
Espartero
Lluís Gonzaga Espartero va ser un militar i polític espanyol que va jugar un paper destacat al segle XIX. Va ser una figura destacada en la Primera Guerra Carlina i va liderar les forces liberals. Després, va ser regent d'Espanya durant la minoria d'edat d'Isabel II. Tot i la seva influència en la política, va generar controvèrsia i oposició. La seva carrera va ser marcada per períodes de poder, ostracisme i el bombardeig a Barcelona, reflectint les tensions polítiques de la seva època. -
La gloriosa
Aquesta revolta va ser impulsada per factors com la descontentament social, la corrupció i les tensions polítiques. La caiguda d'Isabel II va donar pas a un període de canvis polítics i la instauració d'un govern provisional. Aquest esdeveniment va marcar una transició cap a un sistema més democràtic i va tenir un impacte significatiu en la història política espanyola del segle XIX. -
General Prim
El General Joan Prim va ser una figura clau durant el segle XIX a Espanya. Va jugar un paper destacat en la Revolució de 1868 que va destronar Isabel II, i va ser un dels impulsors de la instauració de l'Amadeu de Savoia com a rei. Tanmateix, la seva influència va generar enemistats i va ser assassinat el 1870. Malgrat la seva mort prematura, el General Prim va deixar un llegat significatiu en els esdeveniments polítics del seu temps. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia va ser proclamat rei d'Espanya el 1870 gràcies a Prim. El seu regnat, conegut com el "breu reinat," va ser marcat per les dificultats polítiques i el rebuig de diverses faccions, incloent republicans i carlistes. Amadeu va abdicar el 1873 davant de la falta de suport, posant fi al seu curt i problemàtic regnat com a monarca espanyol. -
Primera República
La Primera República espanyola va ser proclamada el 1873 després de la Revolució de 1868 que va derrocar a Isabel II. Aquesta república va durar breument fins al 1874, caracteritzada per la inestabilitat política, conflictes interns i pressions de diferents factions. La seva instabilitat va culminar amb la restauració de la monarquia borbònica i el retorn d'Alfons XII al tron, posant fi a la primera experiència republicana a Espanya. -
Alfons XII
Alfons XII va ser rei d'Espanya des del 1874 fins a la seva mort el 1885. Va ascendir al tron després de la restauració de la monarquia borbònica, posant fi a la Primera República. Durant el seu regnat, va contribuir a estabilitzar el país després de períodes turbulents. Va implementar reformes i va ser vist com un monarca conciliador. La seva mort prematura va ser una pèrdua per a Espanya, deixant un llegat com a figura clau en la consolidació de la monarquia durant aquesta època. -
Constitució del 1876
La Constitució Espanyola de 1876 va ser promulgada durant el regnat d'Alfons XII. Aquesta constitució va establir un marc legal que buscava estabilitzar Espanya després de períodes turbulents. Va consolidar la monarquia i establia les bases per a un sistema polític més estable, tot i mantenir certs elements conservadors. La constitució va romandre vigent fins al 1923, sent una part important de la història política espanyola de la Restauració. És la constitució amb més llargada d'Espanya -
Bipartidisme
Durant el regnat d'Alfons XII , Espanya va experimentar un bipartidisme dominant, amb l'alternança entre dos partits polítics: els liberals i els conservadors. Aquesta dinàmica va contribuir a una certa estabilitat política, ja que els dos partits es compartien el poder de manera relativament pacífica, ajudant a consolidar la monarquia borbònica després de la inestabilitat anterior. Aquest bipartidisme era produït per unes eleccions fraudulentes pels dos caps de partit: Cànoves i Sagasta. -
Diferències entre liberals i conservadors
Al 1877, els liberals i conservadors espanyols presentaven diferències significatives. Els liberals buscaven reformes progressistes, com la separació de poders i drets fonamentals, mentre que els conservadors tendien a defensar les estructures tradicionals i l'autoritat monàrquica. El bipartidisme dominant durant aquest període implicava l'alternança de poder entre aquests dos grups, reflectint visions polítiques divergents sobre el futur d'Espanya. -
Guerra de Cuba
La Guerra de Cuba (1895-1898) va ser un conflicte entre Espanya i les forces independentistes cubanes. Les tensions per l'autonomia van culminar amb l'explosió del USS Maine, marcant l'inici de la Guerra Hispanoamericana. Espanya va perdre, i amb el Tractat de París del 1898, va cedir Cuba, Puerto Rico i Filipines als Estats Units. Aquest conflicte va marcar el declivi de l'imperi espanyol i va establir als Estats Units com una potència emergent a nivell mundial.