-
Alçament militar: comença la Guerra Civil espanyola
El 17 de juliol de 1936 a Melilla, Tetuán i Ceuta, i el 18 de juliol a la Península Ibèrica, una part de l'exercit, entre ells el general Francisco Franco, el que es van unir conservador i falangistes, van donar un cop d'estat. -
Cop d'estat
Franco i els falangistes que s'havien unit a ell, donen un cop d'estat. Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern d’algunes ciutats i van crear una junta d’alts càrrecs militars, amb la intenció de restablir l’ordre i d’acabar amb el Front Popular. En dos dies s'havien apoderat de Canàries, al nord d’Àfrica, a Pamplona, etc... A Catalunya va fracassar el cop d’estat, on no va tenir el suport de la població i tampoc de l'exèrcit i la guàrdia civil. Els sublevats es van rendir. -
Period: to
DE LOS INICIOS A LA PRIMAVERA DE 1937
-
El govern va decidir donar armes a les milícies.
El 19 de juliol el govern va decidir donar armes a les milícies (voluntaris civils) dels sindicats i dels partits integrants del Front Popular per aturar el cop i defensar la República. -
Rebel·lió a Madrid
La rebel · lió a Madrid van sortir de la capital cap a la serra de Guadarrama diverses columnes compostes per milicians i per tropes de les unitats militars que havien estat dissoltes per ordre del govern per evitar que es poguessin sumar a la revolta. Allà van aconseguir impedir que les columnes dels revoltats enviades pel general Mola des de Castella i Lleó i des de Navarra aconseguissin travessar els ports de muntanya de la serra madrilenya i arribar a la capital. -
Els avions Alemanys van arribar al Marroc
Alemanya va aportar ajuda militar en aviació (legió Còndor),
artilleria, carros de combat, i Itàlia va dur tropes. En canvi, la República no va rebre les mateixes ajudes. Gran Bretanya i França van pactar no intervenir a la guerra en cap bàndol, al que es van sumar altres països europeus. -
Les Corts aproven l'Estatut del País Basc
El 6 d'octubre de 1936 es va aprovar l'Estatut d'autonomia basc, aquesta vegada sense la participació de Navarra, i amb ell la formació d'un primer Govern autònom del 7 d'octubre de 1936 al 30 de març de 1937, presidit per José Antonio Aguirre, del Partit Nacionalista Basc. -
Govern de Largo Caballero
Després de l'enfonsament del govern Giral, el 4 de setembre de 1936, ja en plena Guerra Civil, Llarg va ser designat cap del govern. Largo Caballero tracta d'eliminar el voluntarisme i discrecionalitat de les milícies. La seva gran preocuopación és intentar mantenir la disciplina a l'organitzat exèrcit i sostenir l'autoritat del govern central dins de la zona republicana a qualsevol preu. -
Batalla de Jarama
Va ser un cruent intent de les forces franquistes de creuar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals. -
Batalla de Guadalajara
va ser un enfrontament de la Guerra Civil Espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord.
Van participar per part de l'Exèrcit Popular de la República les divisions 11, 12 i 14, juntament amb les Brigades Internacionals XI i XII i per part nacional el Corpo di Truppe Volontarie italià, amb el suport d'altres unitats de l'exèrcit franquista, en concret la Divisió Sòria i la Divisió 74, coneguda com «la Leona» -
Period: to
LA ETAPA CENTRAL Y DECISIVA DE LA GUERRA
-
Es bombardeja la ciutat Basca de Guernika
per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. Franco ho va negar fins a la seva mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
Tropes franquistes ocupen Bilbao
Al juny les tropes franquistes van ocupar Bilbao i les zones industrials i mineres del nord d’Espanya. Mentrestant, les tropes republicanes van intentar guanyar les ciutats de
Belchite (Saragossa) i Brunete (Madrid), però van perdre igualment de Santander a l’agost i Astúries a l’octubre. -
Batalla de l'Ebre
El govern de la República, per impedir perdre Catalunya, va organitzar una ofensiva: va creuar el riu Ebre, del marge esquerre al marge dret, és a dir en direcció al sudoest. S’inicia la Batalla de l’Ebre, que va durar més de tres mesos. En un principi, va fer retrocedir als sublevats, però al novembre els republicans van haver de retrocedir a l’altra riba del riu. El bàndol feixista disposava de més soldats i millor armament, sobretot en mitjans aeris. -
Period: to
DE LA BATALLA DEL EBRO A LA CAÍDA DE MADRID
-
Barcelona es ocupada
Amb aquesta derrota, els franquistes avancen cap a Catalunya de forma imparable. Barcelona es ocupada el gener del 1939, i poc després arriben a la frontera francesa. -
Caiguda de Catalunya
Com que Barcelona ha estat ocupada pels franquistes, i a catalunya es donà per finalitzada la guerra -
Madrid i el centre queda en mans dels repúblicans
El febrer del 1939 només quedava en mans republicanes Madrid i la zona centre. El govern republicà de Negrín va voler negociar amb Franco, però sense èxit. -
Fi de la guerra
Entre els mesos de febrer i març els franquistes van ocupar la resta del territori, donant per acabada la guerra l’1 d’abril del 1939. Després de la derrota dels republicans, molt d’ells van començar l’exili per por a la repressió franquista.
