-
Eleccions de Febrer
Les eleccions del febrer de 1936 es van desenvolupar enmig d’un clima de gran divisió entre
dretes i esquerres. La convocatòria electoral no va aconseguir asserenar la situació i, els mesos
que van precedir a l’esclat de la Guerra Civil es van caracteritzar per la tensió entre les
forces socials i polítiques, encara que a Catalunya hi havia una relativa calma. -
Mort de Jose del Castillo
El clima polític es va crispar encara més amb l’assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt
José del Castillo, perpetrat per falangistes. -
Mort de Jose Calvo Sotelo
Com a reacció, un grup de guàrdies d’assalt van
assassinar un dels líders de la dreta monàrquica espanyola José Calvo Sotelo. -
Alçament militar
El cop d’estat va ser dissenyat per un sector de l’exèrcit després del triomf del Front Popular
en les eleccions de febrer de 1936. -
La insurreció
El 18 de juliol la insurrecció (Alzamiento Militar) es va estendre a la resta del protectorat
del Marroc. L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades
espanyoles, va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. Al
mateix moment Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries. -
Continuació de la insurrecció
controlar Navarra. Simultàniament, els militars que participaven en
la conspiració es van aixecar en diverses ciutats dels país. -
Insurrecció a Barcelona
A la matinada El dia 19 de juliol A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del
general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els
centres de poder de la ciutat, però alguns militars compromesos amb la conspiració no hi
van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs -
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
A Catalunya, el govern de la Generalitat va comprendre que si volia restablir l’ordre calia
comptar amb els dirigents anarquistes. Així, el dia 20 de juliol el president Companys va
convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per
aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies
Antifeixistes, -
Destitució de Casares Quiroga
El govern de la República va trigar dos dies en reaccionar i, Casares Quiroga va ser
substituït per com a cap de govern per José Giral que va decidir dissoldre l’exèrcit i
lliurar armes a les organitzacions (milícies) del Front Popular (republicans, socialistes i
comunistes) i dels sindicats (socialistes i anarquistes). -
Caserna de la Montaña
Assalt pels milicians del “Cuartel de la Montaña” on estaven els colpistes a Madrid -
Mort de Jose Sanjurjo
José Sanjurjo, va morir d’accident aeri. -
Formació de Govern
El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern
amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. -
Comandament únic de Franco
El dia 21 de setembre de 1936 Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN
per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir (AMB
L’OPOSICIÓ DE CABANELLAS) concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera
que es va convertir també en la màxima autoritat política. D’aquí va sorgir el decret de 29
de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del
govern de l’Estat espanyol”. (CAUDILLO) -
Traspàs de poder a Burgos
El dia 1 d’octubre de 1936 va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona
nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així
Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia -
Mort de Jose Antonio Primo de Rivera
Mort afusellat a Alacant. -
Arribada de les tropes Italianes
L'arribada de les tropes italianes es va produir a Cadis, al febrer de 1937, com mostra una de les imatges. Després del fracàs a Guadalajara, aquests soldats van ser enviats a diversos focus de lluita, com Sigüenza o el front d'Aragó, on van participar en batalles tan sagnants com Belchite, Terol o la de l'Ebre -
Batalla de Jarama
El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir
aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades
Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel
líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti -
Derrota dels Italians
El més de març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on
van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Decret d'unificació.
El dia 19 d’abril de 1937 es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el
tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange
Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim.
Aquesta unificació es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder
creixent de Franco que tenia el suport de l’exèrcit. -
Bombardeig de Guernika
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran
ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26
d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
Els Fets de Maig
L’enfrontament es va iniciar el dia 3 de maig de 1937, quan la policia
d’acord amb les instruccions del comissari d’Ordre Públic de la Generalitat (Rodríguez Salas)
va intentar desallotjar l’edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota el control de la
CNT-FAI. Aquest fet va provocar que un tiroteig i que els anarquistes i
militants del POUM es revoltessin contra la Generalitat i aixequessin barricades als carrers
de Barcelona. -
Govern de Negrín
El president de
la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan
Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. -
Carta Pastoral
L’1 de juliol de 1937 es va
publicar una carta pastoral de l’episcopat on es justificaven l’alçament militar i la guerra. -
Ocupació de Bilbao per part dels Nacionals
El juny del 1937 i després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació,
van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla de Brunete
Al juliol de 1937 i amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar
una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), -
Entrada a Santander i Astúries per part dels Nacionals
Des del punt de vista estratègic totes dues campanyes van ser defensives, ja que no van
aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, ja
que al més d’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries. amb la
consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur
per la República. -
Batalla de Belchite
al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de
1937). -
Legió Condor
La Legió Còndor era una unitat militar integrada per personal voluntari de l'exèrcit alemany creada especialment per intervenir en la Guerra Civil espanyola a favor del bàndol de Franco. Estava integrada per una unitat d'avions de bombardeig (denominada K88); una d'avions de caça (que era identificada com la unitat J88); una d'avions de reconeixement (que constituïa el grup A88), i una d'avions de reconeixement marítim (coneguda amb les sigles AS88). -
Sortida Negociada per part de la República
Així al voltant del maig, el govern de la República va proposar una sortida negociada a
la guerra i va publicar el Programa del Tretze Punts on proposava les condicions per al
cessament de la lluita armada, que foren rebutjades per Franco. -
Ocupació de Lleida
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
I el 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van
ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i
republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després
van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló
Per altre banda, el 13 d’abril, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Batalla de l'Ebre
la batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. -
Llei de Responsabilitats Politiques
El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia
“liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest
moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i
sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser
prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Ocupació de Catalunya
Finalment el 10 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya -
Final de la guerra.
El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la
derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.