-
Alçament militar a Melilla
El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixercar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Period: to
Cop d'estat
Va estar dissenyat per un sector de l'exèrcit després del triomf del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936. -
Period: to
Guerra civil espanyola
La Guerra Civil Espanyola va ser el conflicte més sagnant que Europa occidental havia experimentat des del final de la Primera Guerra Mundial en 1918. Aproximadament 200,000 persones van morir com a resultat d'assassinats. La guerra va desplaçar a milions d'espanyols. En 1939, aproximadament 500,000 refugiats van fugir a França, on molts d'ells serien confinats a camps de presoners. 15,000 republicans espanyols van acabar en camps de concentració nazis després de 1940. -
La insurreció s'estén pel Marroc
L'exèrcit d'Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forçes armades espanyoles, va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. Al mateix moment Franco es va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Cànaries. -
Arribada a la Península
El general Franco va dirigir les tropes cap a la Península al front de l'exèrcit d'Àfrica. Al mateix temps, Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i va controlar Navarra. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord. -
El govern de la República
El govern de la República va trigar dos dies en reaccionar i, Casares Quiroga va ser substituït per José Giral com a cap de govern, qui va dissoldre l'exèrcit i va lliurar armes a les organitzacions del Front Popular. Es va declarar l'estat de guerra a tot el país. -
Barcelona
A la matinada, concretament a les 4:00 AM, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l'objectiu d'ocupar els centres de poder de la ciutat, però no van triomfar. Al llarg del dia, guàrdies d'assalt, guàrdies civils i obrers armats van fer Goded presoner. El president Companys el va convèncer que anunciés la seva derrota, fet que va assenyalar la fi de l'aixecament militar a Barcelona i va influir en la resta de Catalunya. -
Period: to
Evolució en zona republicana
El govern republicà de José Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris. El poder de l'estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popuar. -
Junta de Defensa Nacional
Va ser creada a Burgos i presidida pel general Cabanellas -
Period: to
Evolució en zona franquista
-
Period: to
Primera etapa
Juliol 36: Les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars van entrar a la península amb l'intenció d'ocupar Madrid. Setembre 36: El tancament de la frontera francesa impossibilita l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. Octubre 36: L'exèrcit desencadena una gran ofensiva a Madrid però es troben amb una resistència ben organitzada i no poden pendre la ciutat. Febrer 37: Ataquen el sud de Madrid (batalla de Jarama), però no van aconseguir aïllar la ciutat. -
Period: to
Evolució en zona republicana II
El govern de Largo Caballero es va formar a Madrid amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Pretenia crear una gran aliança entre forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l'estat. -
Franco
Va ser escollit per exercir de comandament militar únic i es va convertir en la màxima autoritat política. -
Repercussió internacional
Els governs feixistes d'Itàlia i Alemanya van veure la insurrecció com una manera de frenar l'expansió del comunisme i van enviar ajut militar als rebels. Alemanya va enviar la seva aviació, la Legió Còndor, i Itàlia va enviar el Corpo Truppe Volontaire, desenes de milers de soldats i armament. Va donar suport a la república l'URSS i les tropes de voluntaris anomenades Brigades Internacionals, procedents d'Europa i d'Amèrica, que eren d'ideologia progressista o d'esquerres. -
Mor José Antonio Primo de Rivera
José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, va ser afussellat a la pressó d'Alacant -
Period: to
Segona etapa
Abril: Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc. Juny: Els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. Juliol: Els republicans van iniciar una gran ofensiva en el centre peninsular. -
Decret d'unificació
La falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las Jons, i es va convertir en el partit únic del nou règim. -
Bombardeig de Guernika
El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta localitat basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts. -
Period: to
Els fets de maig de 1937
3: Eusebi Rodríguez Salas, comissari d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, va ocupar amb 200 guàrdies d'assalt, l'edifici de la Telefónica situat a la plaça de Catalunya, que era sota control de la CNT, acusant el comitè d'empresa d'extralimitació en les seves funcions. 4: El palau de Justícia va ser ocupat per la policia. 5: La Guàrdia d'Assalt va atacar la Unió Mèdica de la plaça de Santa Anna. 7: Els treballadors van deixar les barricades. -
Period: to
Evolució en zona republicana III
El govern de Negrín.
Negrín va decidir traslladar el govern de València a Barcelona degut a la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d'una de les zones més riques que quedaven sota el control del govern republicà. -
Period: to
Batalla de Brunete
Aquesta ofensiva llançada per l'Exèrcit Popular de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades del bàndol franquista sobre Madrid i al mateix temps alleujar la situació en el front Nord. -
Period: to
Batalla de Belchite
La conquesta d'aquesta localitat va immobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació. -
Period: to
Tercera etapa: Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre va ser una batalla lliurada durant la guerra civil espanyola. Va ser la batalla en què més combatents van participar, la més llarga i una de les més sagnants de tota la guerra. Va tenir lloc en el llit sota de la vall de l'Ebre i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de 1938. En aquesta estapa és també quan Franco va derogar l'Estatut de Catalunya. -
Period: to
Quarta etapa: Ocupació de Catalunya
Després de la batalla de l'Ebre, els republicans no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Gran ofensiva de l'exèrcit franquista
Els nacionals van entrar pel nord. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Tarragona
Els nacionals van entrar a Tarragona, i paral·lelament l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Barcelona
L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona. -
Girona
El 4 de febrer va caure Girona -
Puigcerdà i Portbou
Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou. La guerra es considerava acabada a Catalunya. -
Period: to
Fi de la república
El president del govern, Manuel Azaña, havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori respublicà. -
Consejo de Defensa Nacional
El coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amv la participació de socailistes, anarquistes i republicans. Va excloure'n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco
Va rebutjar la negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta de territori republicà. -
Fi de la guerra
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada. El dia 1 d'abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.