-
753 BCE
Fundació de Roma
La civilització romana va néixer a la península Itàlica, un territori muntanyós limitat, al nord, per la serralada dels Alps i recorregut, de nord a sud, per la serralada dels Apenins. Al segle viii aC, la península Itàlica estava habitada per diversos pobles: els celtes i els lígurs, al nord; els etruscs, els llatins i altres pobles italiotes, al centre, i els grecs, al sud (Magna Grècia). -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
Roma, al principi de la seva història, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. No obstant això, en alguns assumptes era aconsellat per un Senat. El Senat estava format per un reduït grup de famílies riques i poderoses —els patricis— que es consideraven descendents dels fundadors de Roma. La resta de la població —els plebeus— no tenien drets polítics, encara que pagaven impostos i formaven part de l'exèrcit. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Durant la dominació etrusca, Roma es va convertir en una ciutat pròspera i poderosa i va créixer en extensió i nombre d'habitants.
Amb el temps, el descontentament davant la dominació etrusca va augmentar i, com a conseqüència, l'any 509 aC es va produir una gran revolta popular. Aquesta revolta va provocar l'expulsió de l'últim rei etrusc —Tarquini «el Superb»— i la instauració de la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
En la República, el govern va estar en mans de tres institucions fonamentals: Les assemblees populars. Estaven formades pel conjunt dels ciutadans.
Els magistrats. Exercien el govern i cada un s'ocupava d'un assumpte durant un any. El Senat. Es componia de 300 antics magistrats. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Durant la República, Roma va assolir una gran expansió territorial.
Primer, es va imposar sobre els pobles de la península Itàlica, ja que van vèncer els gals, els llatins i els grecs del sud (segles iv i iii aC).
Més endavant va dominar la Mediterrània occidental, després de derrotar l'antiga colònia de Cartago (guerres Púniques) (segles iii i ii aC).
Finalment, es va estendre per la Mediterrània oriental, en conquerir els territoris de Macedònia, de Grècia ...(segles ii aC-ii dC). -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
La Primera Guerra Púnica (264 aC-241 aC) va ser la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona. -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
La Tercera Guerra Púnica va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana. Va ocórrer entre els anys 149 i 146 aC. Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Els emperadors, des d'Octavi August, van concentrar en la seva persona els poders polític, militar, legislatiu i religiós.
Octavi August (63 aC-14 dC) va adoptar els títols d'august o venerable, que al·ludeix a la superioritat personal de l'emperador; príncep o primer entre iguals, la qual cosa implicava tenir el poder polític; emperador o comandant, pel qual tenia el poder militar, i pontífex màxim o sacerdot principal, és a dir, cap religiós de l'Estat. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
Durant els segles i i ii dC, l'Imperi va gaudir d'un llarg període de tranquil·litat, conegut com a pax romana. La pau va impulsar el desenvolupament de l'economia, de la cultura i de les ciutats. També va afavorir l'extensió de la romanització, procés pel qual els pobles conquerits van anar adoptant les organitzacions política, econòmica, social i cultural de Roma. -
117
Màxima expansió de l’Imperi
L'expansió territorial va continuar en època imperial, fins a assolir la seva màxima extensió a la mort de Trajà (117 dC). -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà va ser un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
