Fontes de roma

FRIS CRONOLÒGIC DE LA HISTÒRIA DE ROMA

  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    La fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 aC, quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons aprop de la desembocadura del riu Tíber. Aquest lloc facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    MONARQUÍA

    Roma, al principi de la seva història, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. Peró tot hi aixo hi havia un senat que l'aconsellaven. El Senat estava format per un reduït grup de famílies riques i poderoses (els patricis) que es consideraven descendents dels fundadors de Roma. La resta de la població (els plebeus) no tenien drets polítics, encara que pagaven impostos i formaven part de l'exèrcit. Roma va tenir 7 reis.
  • 509 BCE

    Expulsió dels etruscos de Roma

    Expulsió dels etruscos de Roma
    Els etruscs vivien a la Toscana (Itàlia), desde el 750aC es van anar expandin fins que al 500aC els Celtes desde el nord els començar a atacar i els Cartaginesos pel sud també, llavors varen arrivar els romans que poc a poc van anar quedant-se ciutats fins que van acavar amb els Etruscs.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    REPÚBLICA

    En la República, el govern va estar en mans de tres institucions fonamentals:
    1. Les assemblees populars, que estaven formades pels ciutadans i aprovaven les lleis i triaven els magistrats.
    2. Els magistrats,que s'ocupaven d'exercir el govern i cada un d'ells s'ocupava d'un assumpte durant un any.
    3. El Senat, que estava format per 300 antics magistrats i assessoraven i controlaven els magistrats, decidien sobre la pau o la guerra amb altres pobles i dirigien la política exterior.
  • 275 BCE

    Conquesta de la península Itàlica

    Conquesta de la península Itàlica
    Primer,van atacar els pobles de la península Itàlica, ja que van vèncer els gals, els llatins i els grecs del sud. Més endavant va dominar la Mediterrània occidental, després de derrotar Cartago en les guerres Púniques Finalment, es va estendre per la Mediterrània oriental, en conquerir els territoris de Macedònia, de Grècia i de Síria.
  • 264 BCE

    Inici Primera guerra púnica

    Inici Primera guerra púnica
    La primera guerra púnica va ser del 264-241 aC.
    Sicília era una illa amb recursos agricoles i minerals, per aquest motiu Roma la volia conquerir pero duran 3 segles els cartaginesos havien estat competin contra els grecs per aconseguir-la. Roma s'havia que allò era la fi de l'amistat amb Cartago i que començaria una guerra, i així va ser l'inci de la 1ra guerra púnica.
  • 146 BCE

    Final Tercera guerra púnica

    Final Tercera guerra púnica
    La tercera Guerra Púnica va ser la darrera guerra lliurada entre Roma i Cartago entre els anys 149 i 146 aC En aquesta darrera guerra Roma va sortir victoriosa. Cartago va ser completament destruïda pels romans.
  • 27 BCE

    Octavi August es proclama emperador

    Octavi August es proclama emperador
    Després d'un període de guerres civils, el nebot de Juli Cèsar ,Octavi August, va posar fi a la República i va implantar l'Imperi l'any 27 aC.
  • Period: 27 BCE to 476

    IMPERI

    Els emperadors van concentrar-se en ells i els poders polític, militar, legislatiu i religiós. El Senat i la majoria de les institucions republicanes es van mantenir, però el seu poder era més teòric que real,perque en la pràctica estaven controlats per l'emperador. Per millorar la seva administració, l'imperi es va dividir en províncies, que pagaven impostos a Roma.
  • 117

    Màxima expansió de l’Imperi

    Màxima expansió de l’Imperi
    Les conquestes van prosseguir durant aquesta etapa i, en temps de l'emperador Trajà (98-177 dC), el territori dominat per Roma va assolir la seva màxima extensió gràcies a la consolidació de les legions.
  • 313

    Edicte de Milà

    Edicte de Milà
    Al començament del segle IV, els cristians van ser altra vegada perseguits.
    Constantí, es va reunir a Milà amb l'emperador d'orient, Licini. Entre altres coses van tractar dels cristians i van acordar publicar lleis pels quals toleraven el cristianisme. El resultat d'aquesta trobada és el que es coneix com “Edicte de Milà”,
  • 476

    Fi de l’Imperi romà d’Occident

    Fi de l’Imperi romà d’Occident
    Per facilitar la defensa de l'imperi, l'any 395 dC, l'emperador Teodosi I va dividir l'imperi en dos: el d'Occident, (capital a Roma), i el d'Orient, (capital a Constantinoble). Això, no va evitar que a l'any 476 els germànics entressin al territori romà i destronessin a l'últim emperador romà d'Occident —Ròmul August—.