-
La fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 aC, quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber.
Aquesta posició geogràfica facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç fluvial i terrestre, perquè es trobava en un encreuament de les rutes comercials que unien els territoris del nord i del sud de la Península. -
Roma, al principi de la seva història, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. No obstant això, en alguns assumptes era aconsellat per un Senat.
-
Fins a l'arribada de Roma. A partir del segle IV a. C., Etruria (nom del territori dels etruscs), va ser gradualment conquerida i absorbida per la República romana i, els etruscs, igual que els altres itàlics, federats pels romans, tornant-se així parteix integrant de la Itàlia romana. -
En la República, el govern va estar en mans de tres institucions fonamentals:
Les assemblees populars o comicis
Els magistrats
El Senat -
Per millorar el govern i facilitar-ne la defensa, l'any 395 dC, l'emperador Teodosi I va dividir l'imperi en dos: el d'Occident, amb capital a Roma, i el d'Orient, amb capital a Constantinoble. Aquesta mesura no va evitar l'entrada dels germànics al territori romà ni el posterior destronament de l'últim emperador romà d'Occident. -
Durant la República, Roma va assolir una gran expansió territorial.
Primer, es va imposar sobre els pobles de la península Itàlica, ja que van vèncer els gals, els llatins i els grecs del sud (segles iv i iii aC). -
La primera guerra púnica (264-241 a. C.) va ser la primera de tres guerres lliurades entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a. -
Més endavant van dominar la Mediterrània occidental( segles iii i ii aC). -
Primer, es va imposar sobre els pobles de la península Itàlica, ja que van vèncer els gals, els llatins i els grecs del sud (segles iv i iii aC).
Més endavant va dominar la Mediterrània occidental, després de derrotar l'antiga colònia fenícia de Cartago en les anomenades guerres Púniques (segles iii i ii aC).
Finalment, es va estendre per la Mediterrània oriental, en conquerir els territoris de Macedònia, de Grècia i de Síria (segles ii aC-ii dC). -
Els emperadors, des d'Octavi August, van concentrar en la seva persona els poders polític, militar, legislatiu i religiós. El Senat i la majoria de les institucions republicanes es van mantenir, però el seu poder era més teòric que real, ja que en la pràctica estaven controlats per l'emperador. Per millorar la seva administració, l'imperi es va dividir en províncies, que pagaven impostos a Roma. -
Els emperadors, des d'Octavi August, van concentrar en la seva persona els poders polític, militar, legislatiu i religiós. El Senat i la majoria de les institucions republicanes es van mantenir, però el seu poder era més teòric que real, ja que en la pràctica estaven controlats per l'emperador. Per millorar la seva administració, l'imperi es va dividir en províncies, que pagaven impostos a Roma.
-
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori
