-
753 BCE
Fundació de Roma
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle viii aC. Els germans van créixer i es van venjar matant Amulio, per tornar després al lloc que els va veure renéixer. En aquell racó del riu on la cistella va anar a encallar, Ròmul i Rem van fundar Roma el 21 d'abril de 753 a. C. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La Monarquia és la primera etapa de Roma, la corona és un dels símbols de la monarquia. Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República). -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena al país conegut amb el nom d'Etrúria. Les guerres romà-etrusques van ser una sèrie de guerres lliurades entre l'antiga Roma (durant el període tant de monarquia com de república) i els etruscs, des dels primers anys de la història de Roma. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 aC i van derrotar els epirotes a Benevent. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 aC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
La primera guerra púnica (264-241 a. C.) va ser la primera de tres guerres lliurades entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a. La guerra va durar 23 anys, per la qual cosa es va convertir en el conflicte continu més llarg i la guerra naval més gran de l' antiguitat disputada per les dues potències que van lluitar per la supremacia. -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC. C. El nom púnic prové de la denominació que donaven els romans als cartaginesos: Punici o Poenici. Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors. -
117 BCE
Màxima expansió de l’Imperi
L'Imperi Romà successor de la República Romana va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el seu testament de l'any 44 a. C. El 27 a. C. el Senat va concedir a Octavio servir el cognom d'«August», i per tant es va convertir en Emperador Cèsar Augusto (Imperator Caesar Augustus). -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador històricament ha sigut generalment hereditari. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
