-
753 BCE
Fundació de Roma
La fundació de Roma es va produir quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber. Aquesta posició geogràfica facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç fluvial i terrestre, perquè es trobava en un encreuament de les rutes comercials que unien els territoris del nord i del sud de la Península.
Roma va es va convertir en l'estat més poderós d'Occident. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
Roma, al principi de la seva història, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. No obstant això, en alguns assumptes era aconsellat per un Senat. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Durant la dominació etrusca, Roma es va convertir en una ciutat pròspera i poderosa i va créixer en extensió i nombre d'habitants. Amb el temps, el descontentament davant la dominació etrusca va augmentar i, com a conseqüència, l'any 509 aC es va produir una gran revolta popular. Aquesta revolta va provocar l'expulsió de l'últim rei etrusc —Tarquini «el Superb»— i la instauració de la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
La República va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat. La República romana va consolidar el seu poder al centre d'Itàlia, sotmetent i unificant als altres pobles itàlics, i enfrontant-se a les polis gregues del sud de la península. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 aC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 aC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
264 BCE
Inici de la primera guerra púnica
La primera guerra púnica va ser la primera guerra entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a. C. La guerra va durar 23 anys, disputada per dues potències que van lluitar per la supremacia. Les guerres es van lliurar principalment a l'illa mediterrània de Sicília i les seves aigües circumdants, i també al nord d'Àfrica. Després d'immenses pèrdues materials i humanes a tots dos bàndols, els cartaginesos van perdre la guerra. -
146 BCE
Final de la tercera guerra púnica
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC. C.
Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors i va consistir principalment al setge romà a la ciutat de Cartago, portant finalment a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants. Va acabar així l'existència de Cartago com a nació independent. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
August va ser un home d'estat i líder militar romà que va ser el primer emperador de l'Imperi Romà. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història. El seu regnat marcà l'inici d'un període de pau relativa conegut com a Pax Romana, durant el qual els romans gaudiren de més de dos segles sense conflictes importants tot i les constants guerres expansionistes a les fronteres de l'imperi i la guerra civil.. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
L'Imperi va ser el tercer període de la civilitzacio romana caracteritzat per una forma de govern autocràtica. Al seu apogeu va controlar un territori molt extens. A causa de la seva extensió i durada, les institucions i la cultura romana van tenir una influència profunda i duradora en el desenvolupament del llenguatge, la religió, l'arquitectura, la literatura i les lleis al territori que governava. -
117
Màxima expansió de l’Imperi
En el moment de màxima expansió, el territori dominat pels romans s'estenia, de nord a sud, des de les illes britàniques, el Rin i el Danubi fins al desert del Sàhara i, d'oest a est, des de la península Ibèrica fins a Mesopotàmia. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
Els motius que van desembocar en la caiguda de l’imperi d’Occident són tant interns com externs, i se sol acceptar que tenen la seva primera manifestació en la crisi de mitjan segle III dC, durant el període d’anarquia, moment en què acaba l’etapa coneguda com a Alt Imperi i s’inicia el Baix i que coincideix amb la primera vegada que uns bàrbars, els francogermànics, depassen el limes o frontera i arriben en les seves incursions fins al cor de l’Imperi.
