-
753 BCE
Fundació de Roma
La fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 aC, quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber. Aquesta posició geogràfica facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç fluvial i terrestre, perquè es trobava en un encreuament de les rutes comercials que unien els territoris del nord i del sud de la Península. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
La civilització romana va néixer a la península Itàlica, un territori muntanyós limitat, al nord, per la serralada dels Alps i recorregut, de nord a sud, per la serralada dels Apenins. Al segle viii aC, la península Itàlica estava habitada per diversos pobles: els celtes i els lígurs, al nord; els etruscs, els llatins i altres pobles italiotes. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Gran expansió territorial:- Primer, es va imposar sobre els pobles de la península Itàlica (segles 4 i 3 aC).
- Més endavant va dominar la Mediterrània occidental
(segles 3 i 2 aC). - Finalment, es va estendre per la Mediterrània oriental, en conquerir els territoris de Grècia... (segles 2 aC 2 dC).
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
En la República, el govern va estar en mans de tres institucions fonamentals:
- Les assemblees populars o comicis. Estaven formades pel conjunt dels ciutadans.
- Els magistrats. Exercien el govern i cada un s'ocupava d'un assumpte durant un any.
- El Senat. Es componia de 300 antics magistrats. Hi van Enfrontaments socials i L'inici de l'expansió territorial. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva, derrotar els epirotes a Benevento. Pirro (un emperador) va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent. Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
La Primera Guerra Púnica (264 aC-241 aC) va ser la 1/3 guerres púniques entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Causes: Va ser el conflicte d'interessos entre Cartago i Roma, batalla per convertir-se en el vast imperi. Conseqüències: Al tractat de pau s'establia que Cartago ha de abandonar no només tota Sicília, sinó tambe petites illes entre aquesta i l'Àfrica.
Extraordinàriament Roma, va guanyar terreny com Sicília, es va convertir en la font d'aliments més gran per de Roma -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
Al final de la tercera guerra púnica, i després de dècades de conflicte, Roma va conquistar totes les possessions cartagineses i va arrasar la ciutat de Cartago, la seva capital, de manera que la facció cartaginesa va desaparèixer de la història. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Octavi August (63 aC-14 dC) va adoptar els títols d'august o venerable, que al·ludeix a la superioritat personal de l'emperador; la qual cosa implicava tenir el poder polític; emperador o comandant, pel qual tenia el poder militar, cap religiós de l'Estat. L'expansió territorial va durar en època imperial, fins a assolir la mort de Trajà (117 dC). L'any 395 dC, Teodosi I va dividir l'Imperi entre els seus fills: Honori va rebre Occident i Arcadi Orient. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
El seu territori s'expendeix pel Mediterràni. Encara més, la part oriental durarà fins al 1453.
El nou sistema de govern van concentrar en la seva persona els poders polític, militar, legislatiu i religiós.
Durant els segles 1 i 2 dC, l'Imperi va gaudir d'un llarg període de tranquil·litat (pax romana) En el segle 3, l'Imperi romà va entrar en una profunda crisi:
- L'augment de les guerres civils.
- L'atac de pobles germànics
- La fi de les conquestes, reduir l'arribada de riqueses i esclaus. -
117
Màxima expansió de l’Imperi
L'Imperi Romà va assolir la seva màxima extensió l'any 117 dC, sota l'emperador Trajà. Quan Trajà va morir, gran part del territori que va conquerir a Mesopotàmia es va perdre ràpidament, però a partir d'aquest moment, les fronteres de Roma es van tornar relativament estables. -
313
Edicte de Milà
Edicte de Milà, era un decret promolgat a Milà l'any 313 dC, és una carta epistolar, de naturalesa jurídica, estructurada en tres parts, pel qual s'estableix la llibertat de religió a l'Imperi Romà, donant fi a les persecucions, dirigides a certs grups religiosos, sobretot contra els cristians. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi romà d'Occident va ser a l'any 476 dC. Va perdre l'autoritat que tenia en tots aquells territoris i es van dividir en nombroses entitats. Es va trencar la cultura amb l'arribada d'idees estrangeres a Europa i la pèrdua dels valors conservadors que hi havien. Aquest fet va portar el que es coneix com l'edat mitjana..
