-
753 BCE
FUNDACIÓ DE ROMA
Al II mil·lenni a.C., la Península Itàlica permenia ocupada per llatins (al centre), etruscs (al nord) i grecs (al sud). A mitjans del segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van alçar poblats sobre set puigs, que van ser l’origen de la ciutat de Roma. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
La Monarquia va ser la primera etapa en que es divideix l'imperi Romà. Consistia en que un rei governava amb poder absolut però per alguns assumptes si que era aconsellat per un Senat. El Senat era format per famílies riques (patricis). La resta de població eren els plebeus que no tenien drets polítics. Roma va tenir set reis, els quatre primers llatins i els tres últims etruscs. Per el descontentament de la població, va haver-hi una revolució i la conseqüència era que va fer fora els etruscos. -
509 BCE
EXPULSIÓ DELS ETRUSCOS DE ROMA
El fi de la Monarquia va ser el motiu de l'expulsió dels etruscos.
L'expulsió dels etruscos s'inscriu en un context de decadència d'aquesta civilització i en l'interès dels patricis per fer-se amb tot el poder i possiblement es va deure al malestar, amb la forma en què governava Tarquini el Soberbi. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
La República va ser a segona etapa. Els llocs polítics només els ocupaven els patrícis. Per això va haver-hi algun enfrontament entre plebeus i patricis per obtenir certs drets. Els plebeus en van aconseguir. L'expansió de roma cap a la península Itàlica, Mediterrània Occidental i Oriental va tenir lloc a la República. Les conseqüències van ser les grans riqueses, crisis polítics i social i revoltes d'esclaus i camperols. Finalment van haver-hi unes guerres civils i es va convertir en imperi. -
275 BCE
CONQUESTA DE LA PENÍNSULA ITÀLICA
Bàsicament la conquesta de la península itàlica va consistir en que Roma es desfés de diverses civilitzacions marcant el seu pas per ella (península Itàlica), civilitzacions com els gals, els llatins i els grecs. Això es va produir gràcies als bons soldats que Roma disposava (en veritat ciutadans obligats a fer l'exèrcit) i Roma va passar de ser una ciutat-estat a ser governant de la península. -
264 BCE
INICI PRIMERA GUERRA PÚNICA
La primera guerra púnica (264-241aC) va consistir en la conquesta que va realitzar Roma arreu de Itàlia, Sicília, Àfrica del Nord... Per aconseguir molt d'aquest territori, els soldats romans, es van haver d'enfrontar contra la colònia fenícia Cartago, en la qual els romans sortirien victoriosos i dominarien el territòri aconseguit. Els dos bàndols venien d'una gran supremacia i la batalla principal va ser la d'Homònima. -
146 BCE
FINAL TERCERA GUERRA PÚNICA
La tercera guerra púnica va ser la més curta de les tres (149-146 aC). Va consistir principalment en l'asedi romà a la ciutat de Cartago, portant a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants. Va acabar així l'existència de Cartago, com a ciutat independent. Els romans van aconseguir començar a tenir un territori cada vegada més ample. -
27 BCE
OCTAVI AUGUST ES PROCLAMA EMPERADOR
L'any 27 aC, el senat va concedir a Octavi usar el cognom d'August, i es va convertir en emperador Cèsar August. Va ser un home d'estat i militar romà que es va convertir en el primer emperedor en tot l'imperi romà. Va entrar al poder amb la mort del seu pare. Bàsicament va consistir en la lluita juntament amb el seus aliats per tenir una revenja amb els assassins de Cèsar. Quan va ho va aconseguir, va tornar a Roma on va canviar el sistema polític i seguidament va ser el primer emperador. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
L'imperi va ser l'última etapa de roma. Els emperadors manaven i tenien drets polítics, religiosos, i militars. La majoria d'institucions es van mantenir, però controlades per l'emperador. Les conquestes van seguir i Roma va tenir la seva màxima expansió. L'imperi va tenir molta tranquilitat i això va impulsar el desenvolupament de la cultura, ciutats i l'economia.Al segle III va haver-hi una crisi provocada per l'augments de guerres civils, fi de conquestes... i l'imperi romà va caure. -
117
MÀXIMA EXPANSIÓ DE L'IMPERI
En el moment de màxima expansió, el territori dominat pels romans anava des de nord a sud, des de les illes britàniques, el Rin i el Danubi fins al desert del Sàhara i, d'oest a est, des de la península Ibèrica fins a Mesopotàmia. Va a part d'un gran moment de supremacia per part de roma al mateix temps una mal moment perquè tenien massa territori i quan més territori més problemes. -
313
EDICTE DE MILÀ
L'Edicte de Milà, va permetre la religió cristianisme. L'Edicte de Milà va ser firmat per Constantí i el gran i Lucini, dirigents de l'imperi romà d'Occident i d'Orient, respectivament. Gràcies a aquesta firma la religió cristianisme es va convertit en la llengua oficial de l'imperi romà. L'Edicte de Milà va suposar l'aparició del concepte de llibertat religiosa, que no existia, i va marcar un nou estatus en les relacions entre la religió cristiana i l'Estat. -
476
FI DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT
A l'inici el segle III l'imperi romà, va entrar en una gran crisi. Van ser moltes les causes però algunes són les següents:
-L'augment de guerres civils.
-L'atac dels pobles germànics.
-La fi de les conquestes.
-El progressiu abandonament de les ciutats.
Per millorar el govern i facilitar la defensa el que van fer els romans van ser dividir l'imperi en dos: l'Occidental i l'Oriental. Aquesta mesura ni la de destronar l'últim emerador Ròmul August, van poder evitar la fi de l'imperi occidental.