-
753 BCE
FUNDACIÓ ROMA
- La fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 aC, quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber.
- Aquesta posició geogràfica facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç fluvial i terrestre, perquè es trobava en un encreuament de les rutes comercials que unien els territoris del nord i del sud de la Península.
-
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA (753 - 509 aC)
- Roma, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. No obstant això, en alguns assumptes era aconsellat per un Senat.
- El Senat estava format per un reduït grup de famílies riques i poderoses, els patricis i per part de la resta de la població, hi havia els plebeus que no tenien drets polítics.
-
509 BCE
EXPULSIÓ DELS ETRUSCOS DE ROMA
- Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle I aC. Durant la seva dominació, en l'any 509 aC es va produir una gran revolta popular a conseqüència del temps i el descontentament davant la dominació etrusca. Aquesta que va provocar l'expulsió de l'últim rei etrusc Tarquini «el Superb» va acabar amb la monarquia.
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA (509 - 27 aC)
- En la República, el govern va estar en mans de tres institucions fonamentals:
- Les assemblees populars o comicis (formades per un conjunt de ciutadans).
- Els magistrats. Exercien el govern i cada un s'ocupava d'un assumpte durant un any. .
- El Senat (que es componia de 300 antics magistrats), assessorava i controlava els magistrats, decidia sobre la pau o la guerra amb altres pobles i dirigia la política exterior; però, a la pràctica, aprovava totes les decisions importants.
-
275 BCE
CONQUESTA DE LA PENÍNSULA ITÀLICA
- Quan va haver-hi la República a Roma, van assolir una gran expansió territorial. La qual va fer que passes de ser una petita ciutat/Estat llatina a governar tota la península Itàlica, sotmetent i federant als altres pobles itàlics i unificant tots els seus territoris peninsulars sota el nom d'Itàlia, gràcies a vèncer els grecs de la zona sud, els gals i els llatins en els segles IV i III aC.
-
264 BCE
INICI PRIMERA GUERRA PÚNICA
- La Primera Guerra Púnica va tenir lloc a principis del segle lll aC, on les dues principals potències de la Mediterrània occidental (els Romans i els Cartaginesos) lluitaven per la supremacia de l'illa de Sicília. Aquesta va durar 23 anys, convertint-se en el conflicte continu més llarg i la guerra naval més gran de l'antiguitat, per finalment, els Cartaginesos perdre.
-
146 BCE
FINAL TERCERA GUERRA PÚNICA
- La Tercera Guerra Púnica (149-146 aC) va ser el conflicte definitiu que va enfrontar les dues majors potències antigues de la Mediterrània Occidental: Cartago i Roma. Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors i va consistir principalment al setge romà a la ciutat de Cartago, portant la mort o l'esclavitud de tots els seus habitants. Va acabar així l'existència de Cartago com a nació independent.
-
27 BCE
OCTAVI AUGUST ES PROCLAMA EMPERADOR
- Octavi August, va adoptar els títols d'august o venerable, que al·ludeix a la superioritat personal de l'emperador; príncep o primer entre iguals, la qual cosa implicava tenir el poder polític; emperador o comandant, pel qual tenia el poder militar, i pontífex màxim o sacerdot principal, és a dir, cap religiós de l'Estat. També va ser un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
-
Period: 27 BCE to 476
IMPERI (27 aC - 476 dC)
- L'imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l'antiguitat clàssica, en què els emperadors, des d'Octavi August, van concentrar en la seva persona els poders polític, militar, legislatiu i religiós. El Senat i la majoria de les institucions republicanes es van mantenir, però estaven controlats per l'emperador. Per millorar la seva administració, l'imperi es va dividir en províncies, que pagaven impostos a Roma.
-
117
MÀXIMA EXPANSIÓ DE L'IMPERI
- L'Imperi Romà, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle l. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna. Les conquestes van prosseguir durant el temps de l'emperador Trajà (98-177 dC), el territori dominat per Roma va assolir la seva màxima extensió gràcies a la consolidació de les legions.
-
313
EDICTE DE MILÀ
- L'Edicte de Milà, conegut també com La tolerància del cristianisme, cap al començament del segle IV, els cristians van ser altra vegada terriblement perseguits. L'emperador Dioclecià, juntament amb Galeri, va escometre l'any 303 el que es coneix com la “gran persecució”, en un intent de restaurar la unitat estatal, amenaçada al seu entendre per l'incessant creixement del cristianisme.
-
476
FI DE L'IPMERI ROMÀ D'OCCIDENT
- La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident va ser el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Cap al segle IV, Roma encara dominava un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani.
- El triomf del cristianisme va consolidar encara més aquesta unitat, tanmateix, en aquell moment, aquest immens imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seva existència.