-
Inici del Franquisme
Francisco Franco l'any 1936 va donar un cop d'Estat, el qual es va rebutjar i es va posar en marxa una Guerra Civil, la qual va tindre un període de 3 anys (1936-1939), l'any 1939, després que les tropes d'en Franco guanyessin la Guerra Civil, va començar la seva dictadura. -
L'ONU rebutja l'admissió d'Espanya
L'ONU li va negar l'ingrés en l'organització a causa de la simpatia que el règim de Franco va tenir cap a les potències de l'eix feixista, derrotades en la Segona Guerra Mundial. -
Primers acords amb els EUA
El pacte tenia tres acords executius separats que va comprometre als Estats Units a facilitar ajuda econòmica i militar a Espanya. Els Estats Units els va ser permès construir i utilitzar bases aèries i navals en territori espanyol. Es coneix com el miracle espanyol (1959-1973), no per l'ajuda directa, sinó per la integració d'Espanya en la comunitat internacional, ara l'estat donava garanties d'estabilitat indispensables per a atraure inversions i encetar el creixement econòmic. -
Ingrés d'Espanya a l'ONU
El 26 de juny de 1945 es va signar la Carta de les Nacions Unides en acabar, a San Francisco, la Conferència de les Nacions Unides sobre Organització Internacional. La seva entrada en vigor es va produir a partir del 24 d'octubre del mateix any, després de la seva ratificació per part de la majoria dels Estats, inclosos els membres permanents del Consell de Seguretat. L'Estatut de la Cort Internacional de Justícia és una part integrant de la Carta. -
Incorporació dels tecnòcrates al govern
L'economia d'aquest període va créixer, però el seu desenvolupament era fràgil i desequilibrat amb perilloses tendències a la inflació. Una expressió de les tensions socials que generava aquesta evolució fou la Vaga de tramvies (1957), que una vegada més es van manifestar amb especial força a Catalunya, durant la primavera. -
Pla d'estabilització
Espanya ja havia ingressat a l'Organització Europea de Cooperació Econòmica, al Fons Monetari Internacional i al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment. El règim franquista volia adaptar les experiències de la democràcia cristiana (més aviat de model italià) i del gaullisme francès (De Gaulle s'havia convertit en president el 1958). En tots dos casos, els tecnòcrates dominaven el poder executiu que apostava pel desarrollismo, del qual s'intentava apartar els partits polítics. -
Nomenament de Joan Carles com a successor de Franco
El pare de Joan Carles, Joan de Borbó i Battenberg, era el tercer fill del rei Alfons i va renunciar a les seves reivindicacions al tron el gener de 1941. Franco veia Joan de Borbó com a massa liberal, i el 1969 va decidir que Joan Carles fos el seu successor com a cap d'Estat. Va exercir funcions interines com a cap d'Estat durant la malaltia de Franco. -
Constitució de l'Assemblea de Catalunya
Es va constituir el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. A la primera es van trobar un grup d'unes tres-centes persones lligades a partits polítics, entitats culturals, sindicats i associacions més o menys clandestines. -
Assasinat de Carrero Blanco
L'Assassinat de Carrero Blanco, també conegut pel seu nom en clau «Operació Ogro», va ser perpetrat pel grup armat ETA el 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco, el llavors president del govern d'Espanya durant la Dictadura franquista. L'assassinat va provocar un profund impacte en la societat espanyola de l'època, ja que suposava el major atac contra el règim franquista des del final de la Guerra civil espanyola el 1939. -
Mort de Franco
Francisco Franco va morir oficialment el 20 de novembre del 1975 als 82 anys, encara que sempre s'ha sospitat que la mort es va produir a última hora del dia anterior. L'anunci s'hauria posposat diverses hores perquè, suposadament, coincidís amb l'aniversari de la mort de José Antonio Primo de Rivera. -
Elecciones generals: Suárez president
El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador d'aquestes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). -
Pactes de la Moncloa
Els Pactes de la Moncloa van ser els acords signats al Palau de la Moncloa durant la transició espanyola el 25 d'octubre de 1977 entre el Govern d'Espanya de la legislatura constituent, presidit per Adolfo Suárez, els principals partits polítics amb representació parlamentària al Congrés dels Diputats i les associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres, amb l'objectiu de procurar l'estabilització del procés de transició al sistema democràtic, -
Josep Tarradellas: retorn exili
En plena inestabilitat nacional i política, va evidenciar la seva sobirania i intrepidesa legalitzant el 9 d'abril de 1977 el Partido Comunista de España (PCE) i autoritzant el retorn del president Tarradellas, que va arribar a Barcelona el 23 d'octubre de 1977. -
Aprovació de la Constitució
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d'Espanya el 27 de desembre de 1978, essent la novena constitució de l'Estat espanyol. -
Aprovació de l'estat de Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia. Va esdevenir la norma institucional bàsica de Catalunya, d'acord amb el que estableix el títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Definia els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya. -
Eleccions catalanes: Jordi Pujol president
El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.436.459 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Va ser elegit com a president de la Generalitat des de 1980 al 2003. -
Intent fallit de cop d'estat
El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981. Va ser Antonio Tejero amb pistola en ma al crit de ¡Quieto todo el mundo!. -
Eleccions generals: Felipe González president
Després de la victòria del PSOE del 20 d'octubre de 1982, en la qual va obtenir el 48,3% dels sufragis i 202 diputats, la primera majoria absoluta d'un partit a la democràcia, va ser escollit president del govern espanyol pel Congrés dels Diputats, Els seus governs van portar a la reconversió industrial, i la universalització del sistema educatiu espanyol,sistema sanitari i de seguretat social. -
Ingrés d'Espanya a la CEE, el <> guaya en el referèndum de l'OTAN
El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes:
1r. La participació d'Espanya en l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
2n. Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
3r. Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.