-
446
Dinastia Merovíngia
Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 - 511) va ser el primer monarca de la dinastia. A la seva mort, el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un altre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (639) que, després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs sota el seu govern. -
507
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. -
732
Batalla de Poitiers
La trobada dels exèrcits musulmà i franc es va produir a la localitat de Poitiers, l’any 732 (Batalla de Poitiers) i el cap de les tropes franques, Carles Martell, va infligir una duríssima derrota a les tropes musulmanes, que van haver de retrocedir al sud dels Pirineus. -
741
L’IMPERI CAROLINGI
A la mort de Carles Martell, l’any 741, la corona del regne franc va passar de forma hereditària al seu fill Pipí el Breu, que va rebre aquest sobrenom a causa de la seva reduïda estatura. Però Pipí no heretaria un regne, sinó un Imperi, l’Imperi Carolingi. -
768
Carlemany coronat emperador
L’època de major esplendor de l’imperi va ser sota el regnat del rei Carlemany (768 - 814), net de Carles Martell.
Carlemany va conquerir gran part d’Europa i va convertir al cristianisme la resta de pobles germànics que encara no ho havien fet.
A canvi, va ser coronat emperador pel papa de Roma l’any 800, rememorant l’Imperi Romà d’Occident. -
843
Tractat de Verdun
Lluís el Pietós, fill de Carlemany, no va saber mantenir la grandesa de l’imperi i, a la seva mort, els seus tres fills es van embrancar en una guerra civil pel control de l’Imperi.
Finalment van signar el Tractat de Verdun (843), que significava la divisió de l’Imperi en tres.
Acabava així l’intent de Carlemany de refer l’Imperi Romà d’Occident.