ELS FILÒSOFS DURANT ELS ANYS

By paulaaboza
  • 624 BCE

    TALES DE MILET

    TALES DE MILET
    (624-548 a.C)
    Cosmològic
    L'aigua és l'element que dóna origen a tot allò que està viu.
    "El solsiciti i "El equinoccio"
    "El plaer suprem és obtenir el que s'anhela"
  • 588 BCE

    ANAXÍMENES

    ANAXÍMENES
    (588-524 a.C)
    Cosmològic
    Condensació i rarefacció.
    Dividir els dies segons la geometria de les ombres
    Filosofia jònica.
    La terra plana "com una fulla"
  • 569 BCE

    PITÀGORES

    PITÀGORES
    (569-475 a.C)
    Cosmològic
    Teorema de Pitàgores
    "Amor a la sabiesa"
  • 563 BCE

    HERÀCLIT

    HERÀCLIT
    (563-470 a.C)
    Cosmològic
    El foc com a principal element de la vida.
    Concepte d'"esdevenir" com a una realitat bàsica que subjau a tot allò que existeix.
  • 469 BCE

    SÒCRATES

    SÒCRATES
    (469-399 a.C)
    Idea de la virtut com a fondament del coneixement i la saviesa.
    "Un home honest és sempre un nen"
  • 460 BCE

    DEMÒCRIT

    DEMÒCRIT
    (460-370 a.C)
    Antropològic
    Teoria atòmica
    Materialisme mecaniciste
    "Tot està perdut quan els dolents serveixen d'exemple i els bons de mofa"
  • 427 BCE

    PLATÓ

    PLATÓ
    (427-384 a.C)
    Sistemàtic
    "Teoria de les idees"
    Esencialisme del desenvolupament
  • 384 BCE

    ARISTÒTIL

    ARISTÒTIL
    (384-322 a.C)
    Sistemàtic
    Pròpia escola: El Liceu.
    Esencialisme del desenvolupament
    "La intel·ligència consisteix no sols en el coneixement, sinó també en la destresa d'aplicar els coneixements en la pràctica",
  • 354 BCE

    AGUSTÍ D'HIPONA

    AGUSTÍ D'HIPONA
    (354-430 a.C)
    "La ciutat de Déu"
    Tesis neoplatònica
    Va defensar l'existència de veritats lògiques.
  • 341 BCE

    EPICURO

    EPICURO
    (341-270 a.C)
    Epicureisme
    Els elements centrals són l'hedonisme racional i l'atomisme.
    No hi ha més que una realitta
  • 204 BCE

    PLOTÍ

    PLOTÍ
    (204-270)
    L'Un, el nous i l'ànima.
    "Enneàdes" "The essential Plotinus"
    Neoplatonisme.
  • 4

    JESÚS

    JESÚS
    (4-30)
    Predicador
    Líder religiós jueu
    Figura central del cristianisme
    "Nou Testament"
    "Perquè el fill de l'home no ha vingut a ser servit, sinó a servir, i per donar la seva vida en rescat per molts"
  • 1126

    AVERROES

    AVERROES
    (1126-1198)
    Qüestionava la relació entre la religió i la ciència, la fe i la raó, i amb la seva filosofia buscava validar ambdues.
    "Paráfrasis" o "Comentaris menors és d'Aristòtil"
  • 1225

    TOMÀS DE AQUINO

    TOMÀS DE AQUINO
    (1225-1274)
    filosofia realista i concreta
  • 1288

    GUILLERMO DE OCKHAM

    GUILLERMO DE OCKHAM
    (1288-1349)
    Distingeix entre raó i fe
    Nominalisme.
  • 1564

    GALILEO

    GALILEO
    (1564-1642)
    Teoria heliocèntrica
    Descobriments com les llunes dels planetes de Júpiter i les fases de Venus

  • DESCARTES

    DESCARTES
    (1596-1650)
    Filosofia moderna.
    "cogito ergo sum" (penso, després existeixo)
    Visió dualista de la realitat.
    La raó centrada en el subjecte

  • JOHN LOCKE

    JOHN LOCKE
    (1632-1702)
    Escola del epirisme.
    Tot prové de l'experiéncia
    Identitat personal

  • SPINOZA

    SPINOZA
    (1632-1677)
    Racionalista
    Allò que no necessita res per a existir

  • NEWTON

    NEWTON
    (1643-1727)
    Bases de la mecànica clàssica
    Tres lleis del moviment i llei de la gravitació universal.
    La llum blanca està composta per un conjunt de tots els colors.

  • BERKELEY

    BERKELEY
    (1685-1753)
    Existir significa ser percebut.
    Immaterialisme

  • DAVID HUME

    DAVID HUME
    (1711-1776)
    Filosofia empirista
    Semblança
    Tractat sobre la naturalesa humana

  • IMMANUEL KANT

    IMMANUEL KANT
    (1724-1804)
    Filosofia trascendental
    El coneixement es compon no sols de la raó, sinó també de l'experiència.
    Formes primàries de la sensibilitat: l'espai i el temps.

  • FRIEDRICH HEGEL

    FRIEDRICH HEGEL
    (1770-1831)
    Idealisme alemany i un dels paradigmes de l'home modern
    "idea absoluta"
    Ttot es desenvolupa de manera dialèctica

  • AUGUSTE COMPTE

    AUGUSTE COMPTE
    (1798-1857)
    Pare del positivisme
    Mètode científic

  • DARWIN

    DARWIN
    (1809-1882)
    Selecció natural
    "L'origen de les espècies".
    Teoria Darwinista

  • KIERKEGAARD

    KIERKEGAARD
    (1813-1855)
    Pare de l'existencialisme
    Condició de l'existència humana.
    L'única cosa essencial és l'existència pròpia de cada home.
    Època totalment mancada de passió i compromís

  • KARL MARX

    KARL MARX
    (1818-1833)
    Teoria de la lluita de classes i la concepció materialista de la història.
    La societat ideal és la que es regeix per les classes proletàries i un socialisme sense estat.

  • FRIEDRICH ENGELS

    FRIEDRICH ENGELS
    (1820-1895)
    Democràcia revolucionaria, la llibertat i la transformació social que ve de la mà del poble
    Critica fortament la religió, així com el sistema econòmic basat en la propietat privada.

  • FREUD

    FREUD
    (1856-1939)
    Tensió constant entre l'home i l'ambient que l'envolta.
    Els nens tenen una mena de sexualitat
    Neurosis o malalties psicològiques poden tenir el seu origen a la infància.

  • JEAN-PAUL SARTRE

    JEAN-PAUL SARTRE
    (1905-1980)
    Corrent existencialista.
    "La nàusea" i "Crítica de la raó dialèctica".

  • SIMONE DE BEAUVOIR

    SIMONE DE BEAUVOIR
    (1908-1939)
    Igualtat dels drets de la dona i per la despenalització de l'avortament i de les relacions sexuals.
    Feminisme existencialista
    L'ésser humà no és una essència fixa, sinó "existència"