-
Oda a la Pàtria
De Bonaventura Carles Aribau. Considerada manifest i punt de partida del romanticisme en català, la Renaixença. Una reivindicació de la llengua i la pàtria. Àmbit liberal i progressista. -
Romanticisme conservador & Jocs florals
És de caire monàrquic i catòlic amb gent com Rubió i Ors i Fontanals. Partidaris de l'historicisme i defensors del passat medieval català on situen l'origen de la pàtria.
Poetes com Guimerà i Jacint Verdaguer amb l'Atlàntida, aconseguiran el guardó de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals restaurats de manera oficial l'any 1859. -
La renaixença
La Renaixença va començar com una revista en 1871, fundada per un grup de periodistes, escriptors i poetes, incloent-hi Àngel Guimerà, i es va convertir en un diari en 1881. Encara que es considerava apolítica, generalment va adoptar una posició conservadora. -
El federalisme i el regionalisme català
Aquest corrent es basava en teories federalistes que defensaven la formació de l'Estat a través de la unió voluntària de les diverses regions de la península, amb una distribució de poders entre el govern central i els regionals. Un destacat defensor del regionalisme va ser Francesc Pi i Margall, partidari de la teoria republicana-federal.
Va aprovar la Constitució per a l'Estat Català dins de la Federació Espanyola, que buscava atorgar majors facultats al govern de Catalunya. -
Valentí Almirall - Memorial de Greuges i "Lo Catalanisme"
Va fundar el primer diari en català, el "Diari Català", i en 1886 va publicar "Lo Catalanisme", establint les bases ideològiques que reconeixien la identitat històric-cultural de Catalunya. Va destacar per la creació del Centre Català (1882) en el Primer Congrés Catalanista de 1880 i la seva contribució a la redacció del Memorial de Greuges en 1885, un document que protestava contra la imposició del Codi Civil espanyol en detriment del català. -
Lliga de Catalunya i missatge a la reina regent
Creació de la Lliga de Catalunya (1887), organització de caràcter més conservador, fet pel qual va sintonitzar millor amb la burgesia, cada cop més descontenta amb la política dinàstica. Una de les seves iniciatives més importants va ser el Missatge a la Reina Regent, el 1888, en el qual demanaven autonomia per Catalunya. També van presentar una campanya per defensar el dret català, que va aconseguir canvis en la redacció del Codi Civil. -
Unió Catalanista i les Bases de Manresa
En 1891 es va fundar la Unió Catalanista, que buscava l'autonomia de Catalunya en un Estat federal amb els seus propis poders i llengua oficial. A més, van redactar les Bases de Manresa, que establien aquests principis. Advocaven per limitar els vots a pares de família i gremis, sent un moviment autonomista català i durant molt de temps va representar l’ideal autonomista català (1892). -
Vigatanisme
El vigatanisme a Catalunya, liderat pel canonge Jaume Collell i amb el bisbe Josep Torres i Bages com a figura principal, va promoure un catalanisme catòlic i conservador, enfocant en la família, la propietat i la religió com a fonaments de l'esperit català en la seva obra “La tradició catalana (1892). -
Tancament de caixes
El fracàs del catalanisme durant el govern Silvela, evidenciat pel tancament de bancs en 1899, mostra que no tenia cabuda sota els dos grans partits dinàstics. Davant el tancament de bancs, la burgesia industrial de Barcelona crea la Va unir Regionalista en 1899, amb demandes regionalistes i autonomia per a Catalunya. Simultàniament, el grup de la Veu de Catalunya se separa de la Va unir Catalanista i forma el Centre Nacional Català en 1900. -
Lliga Regionalista i La Veu de Catalunya
Després de l'èxit de la candidatura conjunta, es fusionen formant la Lliga Regionalista i el seu òrgan de difusió, La Veu de Catalunya. Entre 1901 i 1923, la Lliga Regionalista es converteix en la força política dominant a Catalunya, representant un catalanisme moderat i socialment conservador. Defensa un autogovern per a Catalunya buscant modernització i intervenció pragmàtica en el govern central. -
La candidatura dels quatre presidents
Aquesta iniciativa aconsegueix l'elecció de quatre diputats regionalistes en les primeres eleccions "no dinàstiques" guanyades a Barcelona. Els quatre presidents eren:
· Bartomeu Robert i Yarzábal, exalcalde i expresident de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País
· Albert Rusiñol i Prats, expresident del Foment del Treball Nacional
· Lluís Domènech i Montaner, expresident de l'Ateneu Barcelonès
·Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial. -
Els fets del Cu-Cut i la Solidaritat Catalana
El novembre de 1905, oficials de l'exèrcit van assaltar seus del Cu-Cut.La Llei de Jurisdiccions va generar protestes que es van intensificar amb la suspensió de garanties constitucionals i la proposta d'una llei permetent judicis militars. Aquesta llei va estar en vigor fins a la Segona República.
Francesc Cambó va liderar als catalanistes en una gran manifestació el maig de 1906, inspirant la formació de Solidaritat Catalana amb republicans en 1907. -
La Setmana Tràgica
entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de 1909, Barcelona i la majoria dels seus barris van viure el que es va acabar anomenant la Setmana Tràgica. Allò que va començar com una vaga general contra la crida de reservistes per anar a lluitar al nord del Marroc, on acabava d’esclatar una guerra contra interessos espanyols, va convertir-se en una important rebel·lió popular. -
Normativització de la llengua, l'IEC
Prat de la Riba va ser president de la diputació de Barcelona i va impulsar la política cultural del catalanisme. Va crear l'Institut d'Estudis Catalans, va promoure obres de recuperació a Empúries i la Biblioteca de Catalunya. El 1911, Prat de la Riba va cridar Pompeu Fabra per treballar a l'Institut, on va publicar les Normes ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic. També es van crear grups escolars per millorar l'educació. -
Pacte de St. Gervasi i l'esquerra del catalanisme
Es crea el Centre Nacionalista Republicà (1906) amb membres liberals i intel·lectuals, però amb poca base electoral. Després del Pacte de St. Gervasi pactaren amb anticatalanistes el 1914, el bloc experimenta un fracàs electoral, i l'esquerra catalanista es divideix en petits partits.
El 1915, neix el Bloc Republicà Autonomista amb Francesc Layret com a cap. Malgrat el fracàs, emergeix el Partit Republicà Català. Amb el catalanisme radicalitzant-se, busquen autonomia. -
Period: to
La Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya, agrupava les quatre diputacions catalanes, va ser constituïda en un procés iniciat durant el govern de Canalejas, que es va veure afectat pel seu assassinat el 1912. Va existir fins a la dictadura de Primo de Rivera, que va reprimir fortament el catalanisme. En deu anys, va aconseguir la connectivitat de 218 pobles, la construcció de 418 Km de vies, l'expansió del telèfon a 372 municipis i la creació de la Biblioteca de Catalunya amb biblioteques populars arreu. -
Primera força independentista
El 1922, sorgeix la primera força independentista amb Francesc Macià. A l'esquerra, Layret i Companys funden el Partit Republicà Català el 1917, proper a l'obrerisme revolucionari. En aquests anys, també neix la Unió Socialista de Catalunya (1923). El republicanisme català continua centrant-se en centres i ateneus de barri, compromesos amb el catalanisme. Esquerra Republicana de Catalunya es funda el març de 1931, sent el primer gran partit del sector republicà catalanista.