-
Period: 550 BCE to 220 BCE
Teatre Grec
Les quatre formes teatrals del drama grec eren la tragèdia, el drama satíric, la comèdia i la manyaga. Mentre que les dues primeres eren considerades les més civilitzades, concordes amb un espectador adult, les dues últimes s'associaven amb el primitiu, i per tant eren més apropiades per a un públic infantil. Els actors, tots homes, anaven vestits amb la roba a l'ús
però portaven màscares que permetien la visibilitat i ajudaven l'espectador a reconèixer la característica del personatge. -
450 BCE
Naixement del teatre
El teatre va néixer a Atenes, Grècia, entre els segles V i VI a. C. Allí, els atenesos celebraven els ritus en honor a Dionís, déu del vi i de la vegetació. Aquestes primitives cerimònies rituals anirien després evolucionant cap al teatre, constituint un dels grans assoliments culturals dels grecs. La veritat és que aquest nou art va estar tan estretament associat a la civilització grega que cadascuna de les ciutats i colònies més importants va comptar amb un teatre. -
441 BCE
Antígona - Sòfocles
És el títol d'una tragèdia de Sòfocles, basada en el mite d'Antígona i representada per primera vegada l'any 441 a. C. De les tres obres tebanes, Antígona és la tercera en l'ordre dels esdeveniments representats en les obres, però és la primera que va escriure.2 L'obra es basa en la llegenda tebana que l'antecedeix, i comença on acaba l'obra d'Èsquil Els set contra Tebes. -
Period: 200 BCE to 476
Teatre Romà
El teatre pròpiament romà no es va desenvolupar fins al segle III a. C. Encara que la producció teatral s'associés en principi amb festivals religiosos, la naturalesa espiritual d'aquests esdeveniments es va perdre aviat; en incrementar-se el nombre de festivals, el teatre es va convertir en un entreteniment. Per això, no és d'estranyar que la forma més popular fos la comèdia. -
1 CE
Eneida - Virgili
La Eneida (en llatí, Aeneis) és una epopeia llatina escrita pel poeta romà Virgili en el segle I a. C. Va ser un encàrrec de l'emperador Augusto amb la finalitat de glorificar l'Imperi, atribuint-li un origen mític. Virgili va elaborar una reescriptura, més que una continuació, dels poemes homèrics prenent com a punt de partida la guerra de Troia així com la destrucció d'aquesta ciutat, i presentant la fundació de Roma a la manera dels mites grecs. -
Period: 476 to 1400
Teatre Medieval
El teatre espanyol, com l'europeu, sorgeix vinculat al culte religiós. La missa, celebració litúrgica central en la religió cristiana, és en si mateixa un ‘drama’, una representació de la mort i resurrecció de Crist. A les representacions, que tenien lloc dins de les esglésies, es van anar afegint elements profans i van acabar realitzar-se en llocs públics.
Durant aquest període, van sorgir obres folklòriques, farses i drames pastorals (sempre d'autors anònims) -
1353
Decameró - Giovanni Boccaccio
El Decameró és un llibre constituït per cent contes, alguns d'ells novel·les curtes, escrits per Giovanni Boccaccio entre 1351 i 1353. Desenvolupa tres temes principals: l'amor, la intel·ligència humana i la fortuna. Els diversos contes d'amor en el Decamerón van de l'eròtic al tràgic. Són relats d'enginy, bromes i lliçons vitals. -
Period: 1400 to
Teatre del Renaixement.
La Reforma protestant va posar fi al teatre religiós a mitjan segle XVI, i un nou i dinàmic teatre profà va ocupar el seu lloc. Els temes de la baixa edat mitjana sobre la lluita de la humanitat i les adversitats, el gir cap a temes més laics i preocupacions més temporals i la reaparició del còmic i el grotesc van contribuir a la nova manera de fer teatre. A més, els actors professionals va anar substituint als aficionats.
El segle XVII va ser el Segle d'Or del teatre a Espanya. -
Creació de l'opera
Les elaborades exhibicions escèniques i les històries al·legòriques dels intermezzi, en conjunt amb els continuats intents de recrear la producció clàssica, van portar a la creació de l'òpera a la fi del segle XVI. Encara que el primer teatre de tall classicista tenia un públic limitat, l'òpera es va fer molt popular. A mitjan segle XVII, s'estaven construint grans teatres de l'òpera a Itàlia. -
Hamlet - William Shakespeare
La tragèdia d'Hamlet, príncep de Dinamarca o simplement Hamlet, és una tragèdia del dramaturg anglès William Shakespeare. El seu autor probablement va basar Hamlet en dues fonts: la llegenda de Amleth i una perduda obra isabelina coneguda avui com Ur-Hamlet o Hamlet original. -
Period: to
Teatre del segle XVIII
El teatre del segle XVIII era, bàsicament en gran part d'Europa, un teatre d'actors. Estava dominat per intèrprets per als qui s'escrivien obres ajustades al seu estil; sovint aquests actors adaptaven clàssics per a complaure els seus gustos i adequar les obres a les seves característiques. Les obres de Shakespeare, especialment, eren alterades fins no poder ser econegudes no sols per a complaure als actors sinó, també, per a ajustar-se als ideals neoclàssics. -
Les tribulacions del jove Werther
Les tribulacions del jove Werther, publicat el 1774 en llengua alemanya amb el títol de Die Leiden des jungen Werthers, és un llibre semiautobiogràfic de Johann Wolfgang von Goethe, un dels autors més importants del romanticisme alemany. Goethe mencionà en la primera versió del seu Römische Elegien, que el seu «sofriment juvenil» fou, en part, inspiració per a la creació de la novel·la. -
Period: to
Teatre del segle XIX
Al llarg del segle XVIII unes certes idees filosòfiques van anar prenent forma i finalment van acabar fusionant-se i quallant a principis del segle XIX, en un moviment anomenat romanticisme. A mitjan segle XIX l'interès pel detall realista, les motivacions psicològiques dels personatges, la preocupació pels problemes socials, va conduir al naturalisme en el teatre. El naturalisme és responsable en gran manera de l'aparició de la figura del director teatral modern. -
La casa de nines- Henrik Ibsen
Henrik Ibsen va ser un innovador de la forma i l'estructura teatral, que va dotar a la teoria dramàtica d'un nou ritme. Les obres de Ibsen tenen una particular tensió dramàtica in crescendo que arriba a un clímax fulminant, que es convertiria en la fórmula bàsica de la dramatúrgia moderna.
Casa de nines és la seva obra més representativa i polèmica. Exposava un clar discurs de suport a l'alliberament femení que no va ser ben rebut en l'època. -
Period: to
Teatre del segle XX: diferents tendències
Des del renaixement d'ara endavant, el teatre sembla haver-se esforçat darrere d'un realisme total, o almenys en la il·lusió de la realitat. Una vegada aconseguit aquest objectiu a la fi del segle XIX, una reacció antirealista en diversos nivells va irrompre en el món de l'escena.
Dins del teatre del segle XX trobem diferents corrents.
- Teatre simbolista
- Teatre expressionista
- Teatre de l'absurd
- Teatre contemporani
- Teatre musical -
La casa de Bernarda Alba - Federico García Lorca
Federico García Lorca dramaturg adscrit a la generació del 27, com a dramaturg se'l considera una dels cims del teatre espanyol del segle xx. Una de les seves obres destacades és la casa de Bernarda Alba.
L'obra està escrita únicament en prosa i és considerada drama tràgic. Planteja la pugna entre el poder i la llibertat. La protagonista, Bernarda, representa l'ànsia de domini, del qual són víctimes els qui conviuen amb ella.