-
CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS
Es van reunir representats dels privilegiats i del Tercer Estat per a votar a favir d'una participació més gran dels no privilegiats i que el vot fóra per persona. -
LA CREACIÓ DE L' ASSEMBLEA NACIONAL
Els representants del Tercer Estat es van erigir en Assamblea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectira la voluntat de la majoria dels francesos. -
JURAMENT DEL JOC DE PILOTA
Es va pactar en un "poliesportiu" un jugaven al joc de la pilota. Per això s'anomena així. -
Period: to
ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT
Va abolir els pilars fundamentals de l' Àntic Règim. -
PRESSA DE BASTILLA
Van atacar la pressó reial on estaven la majoria de les armes franceses. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L' HOME I DEL CIUTADÀ
És un dels documents fundamentals de la Revolució Francesa, en quant a definir els drets personals i els de la comunitat. -
CONSTITUCIÓ DEL CLERGAT
El seu objectiu era reorganitzar l' Església, transformant els sacerdots en "funcionaris públics eclesiàstics". També es van expropiar béns a l' Església i es van vendre a particulars per tal de solucionar la crisi financiera. En contrapartida, l' Estat es va comprometre a finançar el culte, i la constitució va separar l' Església de l' Estat. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DE LA CIUDADANA
Va ser escrita per Olympe de Gouges,membre d'una família de la petita burgesia, i proposa la igualtat de la dona respecte als homes. -
FUGIDA DE VARENNES
Tot i que a mitjan 1791 semblava que la monarquia constitucional estava consolidada, la família reial i els privilegiats no estaven d' acord amb els canvis i van buscar el support de les monarquies absolutistes europees per restablir l' absolutisme. Àustria va organitzar un exèrcit per envair França i Lluís XVI va fugir de París per unir-se als austríacs, però els revolucionaris el van capturar a ell i a la seua dona. -
PRIMERA CONSTITUCIÓ FRANCESA
Es bassava en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal, malgrat que reserva al rei el dret de vet. Va establir el sufragi censatari, que donava el vot només als homes francesos que tingueren més de 25 anys amb un nivell econòmic determinat. Va ser aceptada pel Rei Lluís XVI. -
Period: to
ASSAMBLEA NACIONAL LEGEISLATIVA
Es va formar després de l'elaboració de la constitució, va elaborar noves lleis per implantar el liberalisme, va obligar la noblesa a pagar impostos i va abolir l' organització gremial. Per a defensar la revolució, es va crear un exèrcit: la Guàrdia Nacional. -
Period: to
CONVENCIÓ GIRONDINA
Els girondins eren representants del sector més moderat de la burgesia. La nova assamblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí (dret a vot independentment de la riquesa). -
Period: to
CONVENCIÓ JACOBINA
Els jacobins eren el sector més radical més radical de la burgesia, van fer seues les demandes dels sectors populars , van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la seua fase més extrema. -
EXECUCIÓ DE LLUÍS XVI I MARIA ANTONIETA
Després de ser empresonats, la Convenció Nacional (nova assamblea dels girondins) va iniciar un judici contra els monarques. Acusats de traïció, van ser condemnats a mort i executats en la guillotina -
LLEI DEL MÀXIMUM
Llei social que regulava el control dels preus i els salaris. -
EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE
El terror i l'actuació dictatorial del govern van provocar l'oposició de bona part de la població ii, un colp d' Estat va posar fi al govern jacobí. Robespierre i altres líders jacobins van ser executats en la guillotina. -
Period: to
DIRECTORI
Després d'haver anulat les lleis jacobines i del retorn de la burgesia moderada al poder, la constitució del 1975 va atorgar el poder executiu a un govern col·legiat (Directori) i va restablir el sufragi censatari. -
COLP D' ESTAT DE NAPOLEÓ
Profitant el període de crisi profunda en la que es trobava el Directori i les continues guerres contra les potències absolutistes , un jove general anomenat Napoleó Bonaparte, va protagonitzar un colp d'Estat que va posar fi al Directori -
Period: to
CONSULAT
Va ser la forma de govern després de la caiguda del Directori a causa del colp d'Estat de Napoleó Bonaparte. -
CORONACIÓ DE NAPOLEÓ COM A EMPERADOR
Va ser anoment emperador de l' Imperi Francés a la Catedral de Notre Damme, la seua coronació esta representada en el quadre : La Consagració de Napoleó, de Louis David -
Period: to
IMPERI NAPOLEÒNIC
Va ser el primer imperi francés, fou un estat sobirà dominava gran part de l'Europa occidental i central. A més, també incloïa numeroses colonies conegudes com a França d' Ultramar. -
BATALLA DE AUSTERLITZ
Coneguda com la "Batalla del Tres Emperadors" va enfrontat a les tropes franceses de Napoleó I, les forces combinades de l' Imperi rus-austriac del zar rus Alejandro I, i l' exèrcit austriac de Francesc I. La victòria va ser per als francessos. -
TRACTAT DE "FONTAINBLEAU"
Va ser un tractat que van firmar Napoleó Bonaparte i el rei d' Espanya Carlos IV de Borbó en el qual s'establia l'invasió de Portugal. -
BATALLA DE LIEPZIG
Va enfronat a les tropes de Napoleó I contra la Sisena Coalició (Regne Unit, Alemanya, Espanya, Portugal, Prúsia, Aústria i Suècia.Va ser la derrota més important per al Imperi Francés. -
BATALLA DE WATERLOO
Va enfrontar l' exèrcit francés de Napoleó I, contra les tropes britàniques, alemanes, holandeses i prussianes. -
"ELS CEN DIES" DE NAPOLEÓ
Compren el període entre el seu retorn a París, després de la seua estància a Elba, i la segona restauració de Lluís XVII com a rei de Frnaça. -
BATALLA DE VALMY
Les tropes frances es van enfrontar a l' exèrcit de Prúsia als voltants del poblat de Valmy. La derrota dels francesos hauria comportat el fi de la Revolució. -
INSURECCIÓ DE LA VENDEE
Va ser una rebelió que va arribar a ser una autèntica Guerra Civil que va enfrentar als partidaris de la revolució de francesa i als contrarrevolucionaris. Es va desenvolupar en la regió francesa de Valdea -
LLEI DELS SOSPITOSOS
El Comité va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris castigaven amb una presó o mort en la guillotina els qui s' oposaven al govern.