-
76 BCE
Arcaic
Es un llati no literari que està en continua evolució.Aquest preliterari.en contacte amb els pobles conquerits,va rebre influència de les idees culturals i literàries de Grècia. Es va anar consolidant fins a arribar a ser una llengua literària. -
76 BCE
Clàssic
És l'etapa de consolidació de la llengua llatina en la seva forma literària, i representa el període de màxima esplendor de la literatura llatina. -
100
Postclàssic
És l'època barroca del llatí, amb una llengua plena d'arcaismes, trets popular etc. És un període de grans escriptors que arxaran el final d'aquest procés literari de la llengua llatina -
200
Tardà
És un llarg període que va des del final de la gran tradició literària llatina fins al moment en qué el llatí deixa de ser una llengua parlada. -
600
Medieval
Es un llatí escrit, no parlat, a causa de l'aparicio de les llengues romaniques. El llati nomes l'utilitzen els monjos, que intenten seguir el llati clàssic. -
Humanístic
Es un llati escrit i parlat pels humanistes, que imiten els autors de l'època clàssica, tot prescindint del llatí medieval -
Neollatí
El neollatí va ser una versió del llatí, usada després de l'Edat Mitjana; en concret va ser usat a les principals publicacions científiques i en el llenguatge científic internacional, la cladística i la sistemàtica, des de c. 1375 fins a c. 1900. El terme es va popularitzar a la fi dels anys 1890 entre lingüistes i científics.