-
Problemes d'hisenda reial i convocatòria dels Estats Generals
La intervenció de França en la guerra d'independència americana endeudeja la hisenda reial i França entra en crisi econòmica i social mentre que la burgesia espera oportunitats per posar fi a l'Antic Règim. La noblesa exigeix reunió dels Estats Generals.
Patia una greu crisi de subsistència. Es convoca els Estats Generals i el Tercer estat demana la supressió del règim feudal i la igualtat dels tres estaments. -
Revolta popular
Els Estats Generals es reuneixen a Versalles i els representants del Tercer Estat demanen que es voti per cap i no per estamen i sol·liciten que es deliberés en comú i no separadament. Es autoproclama l'Assamblea Nacional per part del Tercer Estat ja que els estats dels privilegiats estan en contra. -
Period: to
Assamblea Nacional
-
Assamblea Nacional Constituent
Els diputats del Tercer Estat es reuneixen en la Sala del Jeu de Paume (sala del joc de la pilota) i juren no parar fins que França obtingués una Constitució, pero això es van autodenominar Assamblea Nacional Constituent. -
Asalt a la presó de la Bastilla
El rei va enviar unes tropes tropes davant de Versalles i van respondre assaltant la presó de la Bastilla, símbol de l'absolutisme. El triomf popular va obligar al rei a reconeixer i acceptar les decisions de l'Assamblea Nacional. -
Assamblea decreta l'abolició del sistema feudal
L'assamblea decreta l'abolició del sistema feudal suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, i declara la igualtat a l'hora de pagar impostos. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
L'Assamblea elabora la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà ampliant els drets naturals com la llibertat, felicitat i igualtat. -
Assamblea decreta la Constitució Civil del Clergat
L'Assamblea decreta la Constitució Divil del Clergat, per tant, els religiosos depenen de l'Estat i no de Roma, i per això tenen que jurar fidelitat a la Constitució. -
Constitució
L'Assamblea elabora una Constitució que estableix sobirania nacional, separació de poders, sufragi censatari. -
Assamblea legislativa
El rei intenta escapar-se per posar-se en contacte amb nobles exiliats i formar un exèrcit amb ajut de tropes estrangeres per parar la Revolució, però va ser detingut a Varennes i obligat a tornar a París.
La constitució ja elaborada, van convocar eleccions per a l'Assamblea legislativa, amb triomf dels sector moderats i monàrquics. -
Guerra a Àustria i La Marsellesa
A Europa, les monarquies preparaven exèrcits per intervenir contra França reolucionària, l'Assamblea declara guerra a Àustria. Així, l'himne patriòtic francès, La MArsellesa es composat.
Els primers guanys van ser per Àustria. -
Radicalització de la revolució
Les masses populars van assaltar el palau de les Tulleries pressionats per l'amenaça prussiana, del qual va fugir la família reial. La revolució es va radicalitzar.
L'Assamblea va abolir la monarquia i va elegir la Convenció per sufragi universal masculí. -
Period: to
La convenció
-
La Constitució proclama la república
La Convenció proclama la república, destacant tres grups polítics: Els girondins (Brissot), revolucionaris moderats. Els jacobins o muntanyesos (Robespierre), partidaris d'una República Democràtica i de l'aniança amb els sans-culottes. La plana, homes fidels a l'esperit de 1789.
Entre els girondins i els jacobins es desencadena una lluita, els jacobins volien matar al rei i el girondins salvar-lo. -
Lluís XVI es executat
L'execució de Lluís XVI provoca la reaccio de les cases reials europees.
Fraça declara guerra a Regne Unit, les Províncies Unides, Espanya i els Estats Italians. -
Comité de Salvació Pública
Es van adoptar mesures repressives contra els enemics de la Revolució. Es va crear un Comité de Salvació Pública per salvaguardar la Revolució.
Els jacobins radicals es van fer amb el poder, donant pas a la Conveció muntanyesa dirigida per Robespierre. -
Nova Constitució
Es va redactar una nova Constitució pels jacobins amb un caràcter revolucionari radical. Proclamava la sobirania popular i ampliava els Drets de la Declaració de 1789.
Es va instaurar el Terror, amb execucions i detencions en massa.
Van prendre mesures revolucionàries com la llei del màxim general (fixava els preus dels articles bàsics i els salaris), l'abolició total del sistema feudal, la supressiño del culte i un nou calendari, etc. -
Period: to
República conservadora
-
Robespierre es guillotinat
En el Gran Terror van executar a líders jacobins com Danton o Hébert. Aquesta mesura va unir a tots els seus enemics. El 27 de juliol de 1794 Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats. -
Nova Constitució
La reacció termidoriana posava fi a la revolució democràtica. La burgesia desitjava una república conservadora i censatària.
Fan una nova Constitució molt més conservadora: establia dues cambres: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians; el sufragi restringit; el poder executiu requeia en un directori de 5 membres.
La convenció es va dissoldre i ve el Directori. -
El directori
Va reprimir moltes revoltes popular, recorrent al colp d'estat. L'exèrcit va començar a tenir una importància enorme en plena guerra contra les potències absolutistes.
Sieyès, va ser escollit director i junt Napoleó Bonaparte va preparar un colp d'estat. -
Fi de la Revolució
Es va protagonitzar un colp d'estat i va anomenar tres cònsols provisionals: Sieyès, Ducos i Napoleó i així acava la Revolució i comença el Consolat.
