ETAPA MODERNA

  • 1530

    El gran moviment demogràfic

    Mentre el rei posava ordre a les institucions, Barcelona sortia de l'edat mitjana com la ciutat més gran de Catalunya, però el creixement que va experimentar durant els dos segles moderns va ser modest i no comparable amb Madrid o París, que es van multiplicar per cinc.
  • Resistència davant Felip V

    Barcelona va resistir el primer setge borbònic del 1706, amb la participació destacada de la Coronela i amb episodis tan sorprenents com l'eclipsi, però no va ser capaç de fer front, més endavant, a les victòries borbòniques després de la batalla d'Almansa(1707) i, sobretot, a la marxa de Carles III quan, el 1711, a la mort del seu germà -l'emperador Josep I- l'arxiduc va ser proclamat emperador amb el nom de Carles VI.
  • Supressió del Consell de Cent i la Generalitat

    L'endemà de la derrota de l'11 de setembre de 1714, Barcelona va començar una nova època de de la seva història, marcat per la supressió de les institucions pròpies d'autogovern i per una duríssima repressió política, social i cultural que va afectar tots els àmbits de la societat.
  • La noblesa s'instal·la a ciutat

    El mateix procés aristocratitzador que va tenir lloc als bancs del Consell de Cent es va viure també, a escala social i artística, a la ciutat.
    Durant els segles XVI i XVII, la noblesa catalana es va traslladar del camp a la capital i, un cop aquí, va establir estretes relacions amb els ciutadans honrats, fins que es va arribar a convertir en una classe social cohesionada, amb membres dels dos grups vinculats per casament i models compartits d'educació, cultura i sociabilitat.
  • Daltabaix urbanístic

    El final que ningú volia de la guerra de Successió per a Barcelona i Catalunya va provocar un veritable daltabaix urbanístic a la capital catalana.
    L'operació de transformació urbana més important que va experimentar la ciutat al llarg de la primera meitat del segle XVIII.
  • Procés d’embelliment urbà

    l llarg de la resta de la segona meitat del segle XVIII, Barcelona va experimentar un procés d'embelliment urbà lent, però decisiu.
    Barcelona era una ciutat que creixia ràpidament, on s'impulsaven operacions urbanístiques tan emblemàtiques com la urbanització de la Rambla, la remodelació de la Llotja de Mar, la construcció de palaus i residències de persones benestants al seu voltant i l'obertura de carrers nous.