-
CARLES IV
Va ser príncep d'Astúries (1759-1788) i Rei d’Espanya (1788-1808), tot això després de la mort del seu pare Carles III d’Espanya.
Va ser Rei d’Espanya amb 40 anys i va estar regnant entre els anys 1788-1808.
Li va declarar la guerra a França, però va fracasar. -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Pacte signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807 pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses.
El tractat deia que el nord de Portugal (províncies de Minho i Douro) formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, en comptes del seu regne italià; que les províncies d’Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel. -
MOTÍ D'ARANJUEZ
Va tenir lloc a Aranjuez la nit del 17 al 18 de març de 1808.
Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, es va dirigir cap a Madrid. Davant d’això, la cort es va traslladar a Aranjuez. Godoy va aconseguir convèncer Carles IV de que la família reial anés a Andalusia camí d’Amèrica. Aquesta decisió fou aprofitada pels nobles partidaris de l’infant Ferran per a intentar de treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill. -
CAPITULACIONS DE BAIONA
Es considera una carta atorgada. Va ser un text constitucional aprovat per Napoleó a la ciutat francesa de Baiona el 8 de juliol de 1808 i jurat pel germà de Napoleó, Josep I d'Espanya que era rei d'Espanya en el qual s'estableix el canvi a Espanya de la monarquia absoluta per una monarquia constitucional, d'idees napoleòniques. No és coneguda com a "constitució" sinó com "Carta de Baiona", un document unilateral que entra en efecte en el moment que el seu destinatari la rep. -
GUERRA DEL FRANCÈS
Va ser un conflicte bèlic entre Espanya i el Primer Imperi Francès, que es va iniciar al 1808 i finalitzar a l'any 1814.
Aquesta guerra va ser provocad per la pretenció de Napoleó d’instal·lar al seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdigacións de Baiona. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics. -
JOSEP BONAPARTE
1808 -1813
El seu germà el va nomenar rei d'Espanya però no de Catalunya. La derrota a la batalla de Bailén, l'arribada dels anglesos a Portugal i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei a abandonar Madrid. Va decidir resoldre directament els problemes militars, creuant la frontera el amb 200.000 homes decidit a la reconquesta de Madrid i la derrota de l'exercit anglès, derrotà pocs dies després els espanyols i van entrar a la capital. -
CORTS DE CADIS
1810-1814
Sistema de partits basat en l’existència de dues organitzacions polítiques o, en el cas d’existir-ne més, sistema en el qual només dues acaparen l’atenció de l’elector en l’escena política.
Les Corts de Cadis, van reunir en un primer moment a un centenar de representants i van arribar a ser més de 300. Reunides durant tres anys, van elaborar una constitució que es considera la base del constitucionalisme espanyol. -
CONSTITUCIÓ DE CADIS
Amb la constitució de les Corts es va començar a edificar un nou projecte polític que lluitava contra el despotisme oposant-hi una societat basada en la llibertat i la igualtat davant de la llei. El camí cap a la constitució de Cadis suposaria la introducció del liberalisme com a limitació del poder del rei. Així, una comissió de les Corts va encarregar-se de preparar un projecte de Constitució, que es va promulgar, després d’una sèrie d’intensos debats entre absolutistes i liberals. -
JOAN PRIM
Va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle xix. Va ser governador militar de Barcelona, capità general de Puerto Rico i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
PROGRAMÀTICA SANCIÓ
Va ser aprovada per Ferran VII d’Espanya, que va promoure la Programàtica de 1789 aprovada per les Corts d’aquell any a instàncies del rei Carles IV.
La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron. La Pragmàtica Sanció de 1789 restablia d'aquesta manera que les dones podien regnar si no tenien germans barons. -
FERRAN VII
Rei d'Espanya entre 1813 i 1833.
Va prendre part del Motí d'Aranjuez i va pujar a el poder breument en 1808, enderrocant al seu pare, però va ser obligat a abandonar després de les Abdicacions de Baiona. Després de la derrota dels francesos i la caiguda de José Bonaparte, torna a Espanya en 1814. D'acord amb la restauració absolutista duta a terme a la resta d'Europa, Ferran VII estableix un govern summament reaccionari, perseguint a tots els que se li oposaven. -
DESMORALITZACIÓ DE MENDIZÀBAL
Va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no les conreaven. Gairebé sempre l'Església catòlica, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions i testaments, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana. La desamortització es va convertir en la principal arma política. -
ESPARTERO
Militar i polític espanyol, gran defensor de la monarquia i, en els seu cas de la reina Isabel II. Va ser regent durant la minoria d'edat d'Isabel II, per gairebé 4 anys, des d'Octubre de 1840 fins a juliol 1843. Va ser un reeixit militar i polític espanyol, gran defensor de la monarquia i, si escau de la reina Isabel II. -
ISABEL II
Després d'accedir a el tron a la seva majoria d'edat, al novembre de 1843, Isabel II va mostrar des d'un principi la seva preferència pels moderats, deixant fora de joc polític al partit progressista. S'obria un llarg període de predomini moderat. Els progressistes van optar pel retraïment, negant-se a participar en unes consultes electorals clarament arreglades. -
CÀNOVAS
Va ser un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres. Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. -
"LA GLORIOSA"
1867-1868
Comença amb una insurrecció que es va estar gestant per diversos anys i que va portar a l'enderrocament de la monarquia i els primers intents d'establir una altra forma de govern, més modern i efectiu, en la qual s'estava "creant" l'era política que buscava una forma de govern més democràtica. -
AMADEU DE SAVOIA
Va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
1ª REPÚBLICA
1873-1874
Va ser el darrer acte de la Revolució de Setembre i el primer assaig republicà que s’intentava al país un cop que les Corts van decidir sotmetre a votació el model d’Estat a establir en absència de monarca. La Primera República va ser aprovada per una àmplia majoria de 258 vots a favor per només 32 en contra. Per a presidir el govern va ser escollit el republicà federal Estanislau Figueras, que governaria amb membres del seu partit i amb el suport d’alguns republicans unitaris. -
ALFONS XII
Fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
GUERRES CARLISTES
1833 – 1876
Van ser tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes , partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. -
CONSTITUCIÓ 1876
Promolgada per Cánovas, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració. Clara mostra de el liberalisme doctrinal, el qual es basava en tres principis. La monarquia es veia com una institució superior, inqüestionable i per sobre de qualsevol decisió política. És considerat un poder moderador, que havia de garantir el correcte funcionament de l'alternança en el poder. -
SAGASTA
El 27 de novembre de 1885 formava govern Sagasta, posant en marxa de forma ja evident el turnisme de la Restauració, sistema polític dissenyat pel conservador Cánovas del Castell. El Govern liberal va obrir una etapa, ja en els inicis de la Regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena que, si per una banda, va apuntalar el sistema, d'altra introduir reformes importants. -
GUERRA DE CUBA
La Guerra d'Independència de Cuba, és el nom amb què es coneix l'última guerra d'independència cubana contra l'Imperi espanyol, a més de l'última que es va dur a terme al continent americà. Va començar el 24 de febrer de 1895 a un aixecament simultani de trenta-cinc pobles cubans, l'anomenat Crit de Baire, i va acabar a l'agost de 1898, després que els Estats Units entressin en el conflicte i derrotés a espanya.
