-
Carles IV
Carles IV, era de la dinastia dels barbons i era un rei absolutisme. Governava Espanya que era un país endarrerit tant socialment com econòmicament. Durant el seu regnat va haver d'enfrontar-se a altres potències europees, com la guerra contra la França revolucionària i la Gran Bretanya. Amb poc després la seva aliança amb la França de Napoleó després de canvi de governador. I finalment, la disputa per la corona entre el seu fill (Ferran VII) i ell. -
Tractat de Fontainebleau
En el Tractat de Fontainebleau, va ser un acord entre el regne d'Espanya i l'Imperi Francès per repartir-se les terres de Portugal. On Espanya autoritzà a l'exèrcit francès de Napoleó a travessar per Espanya amb l'excusa d'atacar a Portugal. I porta amb l'ocupació francesa i la gent del poble descontenta, van provocar un Motí d'Aranjuez contra Carles IV. Després d'això Carles IV decideix dimitir i li deixa la corona al seu fill, Ferran VII. -
Abdicacions de Baiona
Amb la disputa de Carles IV i el seu fill, Ferran VII per qui es queda la corona d'Espanya, intervé Napoleó i decideix renunciar del tro d'Espanyol a Carles IV i Ferran VII i anomenar com a nou rei al seu germà, Josep Bonaparte. Que porta a revoltes (la resistència espanyola a l'inici de la Guerra del francès) i a la repressió Francesa. Tot això passa en les Capitulacions de Baiona. -
Guerra del Francès
Es separa amb tres fases:
1. L'intent d'invasió francesa amb dues derrotes. (1808)
2. Domini francès sobre Espanya (menys Cadis) amb el nou governador, Napoleó. (1808 - 1812)
- La resistència dels espanyols és debut a la resistència popular patriòtica, fortes defenses de part de Saragossa, Tarragona i Girona i un exèrcit regular.
3. Ofensiva espanyola amb l'ajuda dels anglesos, que porta a la derrota francesa a Arapiles i l'expulsió dels fracassos després de la derrota. (1813) -
Josep bonaparte
Era el germà gran de Napoleó, va estudiar una carrera política a França i Itàlia abans de convertir-se en rei de Nàpols. Nomenat per Napoleó com a monarca d'Espanya el 1808, després d'una sèrie de confrontacions entre Carles IV i el seu fill, Ferran VII que passen en les Abdicacions de Bayona. On José Bonaparte assumeix el tron sota la decisió del seu germà. Això va desencadenar un descontentament entre la població d'Espanya. Que va portar a l'inici de la guerra Francesa. -
Motí d'aranjuez
Va provocar la caiguda de Godoy i l'abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. Les raons van incloure la impaciència de Ferran per ser rei, la crisi econòmica després de Trafalgar i la por del clergat a perdre propietats. El rumor d'un viatge reial va desencadenar el motí, organitzat pels partidaris de Ferran. Tot i que Ferran VII va evitar que linxessin a Godoy, la intervenció de Napoleó va invalidar l'abdicació i va portar a l'exili Carles IV i Ferran VII. -
La constitució liberal de cadis (Corts de cadis)
Amb l'ocupació dels francesos es creen les 13 juntes en l'any 1808 que provoca la convocatòria d'eleccions. Al cap de dos anys, es creen els corts Generals a Cadis que elaboren la constitució del 1812. Amb els següents requisits:
Sobirania nacional, divisió de poders (poder executiu el conserva el rei), monarquia parlamentària, dret de vot homes de més de 25 anys, declaració dels drets de l'home (reconeixement de les llibertats) i està confessional (religió catòlica i única). -
Ferran VII
FerranVII, un monarca que va restaurar l'absolutisme a Espanya (anul·lant la Constitució de 1812) i va prometre reformes liberals (no les va fer). Això va provocar una revolta perdent el tro durant tres anys on és va restablir la constitució. FerranVII va tornar al poder i va perseguir els liberals, marcant la Dècada Ominosa. Durant aquest període, va néixer Isabel, i es va anul·lar la llei Sàlica per permetre que la seva filla pogués governar, provocant una guerra entre els Carlins i Isabelins. -
Pragmàtica sanció
Promulgada pel rei Ferran VII, buscava modificar la llei de successió al tron per permetre que la seva filla, Isabel II, pogués heretar el tron. Aquesta mesura va desencadenar les Guerres Carlístes, una sèrie de conflictes i guerres civils a Espanya, a causa de l'oposició i les disputes sobre la successió al tron. -
Guerra Carlina
Va ser un enfrontament per aconseguir el tro reial. Dividit en dos bàndols:
- Els Carlins (Carles germà de Ferran VII):
partidari de mantenir l'absolutisme (monarquia absoluta, manteniment de privilegis i religió), comptant amb el suport dels nobles i el clergat.
- Els Isabelins (filla de Ferran VII):
Partidària d'un estat lliberal, amb el suport de la monarquia (defensa del tro) i els liberals (possibilitat d'imposar les seves idees).
Amb una victòria final pels ISABELINS (liberals). -
Isabel II
Amb la mort del seu pare (Ferran VII). Isabel es va convertir en reina. Tot i que va començant governat la seva mare per ella perquè encara era molt petita. Quan ja va ser més gran va buscar suport dels liberals per derrotar als carlins i implantar el liberalisme. Amb una monarquia parlamentària, governant la reina amb el parlament escollit pel poble. Tot i que va haver-hi un sufragi censatari. I es caracteritza per disputes entre dos partits del liberalisme, els moderats i els progressistes. -
Liberalisme
Durant el regnat d'Isabel II, el liberalisme va estar marcat per conflictes polítics i socials, amb la promulgació de diverses constitucions liberals i la implementació de reformes econòmiques com la desamortització.
- En l'àmbit econòmic volien fer reformes i augmentar el dret de les persones, la sobirania nacional (escollir representants), la separació dels poders (legislatiu, executiu i judicial).
- I de nivell econòmic volien que hi hagués una llibertat econòmica (preu, producció...). -
Desamortització de Mendizàbal
El ministre d'hisenda, va treure les propietats (terres de conreu) a l'església per obtenir diners. Ja que el govern es trobava en una situació econòmica complicada. Les van posar en venda (subhasta) i les van comprar els burgesos (gent amb molts diners). -
Espartero
Espartero, va ser un militar i polític. El seu lideratge va haver-hi molts enfrontaments entre els moderats i els liberals. Espartero, va donar un cop d'estat. Formava part d'un partit progressista, volia la llibertat econòmica on la burgesia catalana es va oposar. És per això que va Bombardejar Barcelona per acabar amb la rebel·lió contra el seu Govern. I poc després va provocar la seva dimissió. -
La Gloriosa
El regnat d'Isabel es caracteritza per molta inestabilitat política i social, crisis i diverses guerres.
- En l'àmbit intern va haver-hi una repressió contra progressistes, demòcrates i republicans.
- D'altra banda, de nivell exterior, va haver-hi la guerra contra l'imperi marroquí.
Personalitats polítiques van acordar l'enderrocament d'Isabel II (Pacte d'Ostende). El cop definitiu contra el seu sistema va ser donat el setembre amb l'alçament militar a Cadis. Provocant l'exili d'Isabel II. -
Prim
Prim va ser un militar i polític liberal espanyol del segle XIX que va arribar a ser president del Consell de Ministres. Després de la Revolució de 1868 es va convertir en un dels homes més influents a l'Espanya del moment, patrocinant l'entronització de la Casa de Savoia a la persona d'Amadeu I. Va morir assassinat poc després. -
Amadeu de Savoia
Va ser un monarca que no formava part dels Borbons. El seu regnat es va veure marcat per la inestabilitat política i diversos reptes Volia modernitzar el país i implantar un sistema més democràtic. Amb una nova constitució, amplificant els drets i llibertats (1869). Va portar a la 3a guerra Carlina (Carles VII) i l'inici de la guerra a Cuba. Provocant l'abdicació d'Amadeu I, ja que el poble no el volia com a rei debut a què era estranger. -
La primera república
Van intentar establir un sistema sense monarca, amb un president escollit, però va fracassar per la manca d'unitat entre republicans unitaristes i federalistes. Durant 11 mesos, va patir inestabilitat política i canvis de govern freqüents. El cop d'estat del General Pavía va posar fi a aquesta república, iniciant la Restauració, restabliment de la monarquia borbònica amb Alfonso XII com a rei, fill de Isabel II. Això va marcar el retorn de la dinastia borbònica i va acabar amb la república. -
Bipartidisme
- Conservadors: Eren antics moderats i unionistes (líder - Antonio Cánovas), volien:
Sufragi censatari
Immobilisme social
Desconfiança de les llibertats
Suport de l'Església
Suport de l'Aristocràcia, alta burgesia i jerarquia. - Liberals: Eren Antics progressistes, demòcrates i republicans moderats (líder - Pràxedes M. Sagasta), volien:
Sufragi universal.
Reformisme social.
Ampliació de drets i llibertats.
Restricció de privilegis de l'Església.
Suport de Mitjana burgesia i classes mitjanes.
- Conservadors: Eren antics moderats i unionistes (líder - Antonio Cánovas), volien:
-
Alfons XII
Alfons XII va restablir la monarquia borbònica a Espanya, amb una monarquia parlamentària semblant a la britànica. La Constitució de 1876 va establir el bipartidisme amb conservatives i liberals com forces polítiques principals. Tot i semblar democràtic, mantenia un poder substancial, propiciant un règim poc democràtic amb corrupció. Va treure la participació ciutadana i la transparència. El seu regnat va aportar certa estabilitat, però amb tensions socials i desigualtats. -
La constitució del 1876
Va ser la constitució més llarga, gairebé va durar 50 anys. Va ser una síntesi entre les idees del partit conservador i del liberal. El monarca atorga gran poder. Era una sobirania compartida, el poder estava compartit entre el rei i el parlament/corts.
El parlament es divideix en dues cambres, el congrés dels diputats i el senat, també hi ha la divisió de poders, legislatiu, executiu i judicial. Era un estat centralitzat i confessional (religió catòlica). Per acabar, és concreta poc el sufragi. -
La Generació del 98
La Generació del 98 va ser un grup d'intel·lectuals espanyols, com Unamuno, Baroja, Machado i Azorín, que va néixer després de la pèrdua de les colònies espanyoles a finals del segle XIX. Es van preocupar per la identitat nacional, la situació política i social d'Espanya, cercant la regeneració cultural i moral del país a través de la reflexió crítica i la recerca de l'autenticitat espanyola, influint profundament la literatura i el pensament de l'època. -
Guerra de Cuba
Abans de la guerra de Cuba, Espanya mantenia Cuba, Puerto rico i Filipines, tot i que volien independitzar-se. Cuba era molt rica en sucre, i Espanya volia explotar aquest recurs i obtenir més benefici. Això va produir que esclatés una guerra contra Espanya, Cuba rebrà l'ajuda dels EUA: sobretot per l'enfonsament d'un vaixell seu. Amb tan sols una tarda, EUA i Cuba va guanyar a les altres colònies, provocant la seva independència. On Espanya es veu en la necessitat de modernitzar-se.