-
378
Batalla d'Adrianopolis
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis -
409
Primera línea defensiva
L’any 409, cansats de ser la primera línia defensiva de l’Imperi i sota el lideratge del rei Alaric -
476
Regne de Tolosa
s’havien expandit pel sud de la Gàl·lia (actual França) i havien establert el Regne de Tolosa, amb capital a la ciutat del mateix nom. -
496
Cristianisme Franc
Clodoveu converteix la religió a cristiana -
507
Batalla de Voullé
l’any 507, de la qual en van sortir vencedors els francs i en la que el rei visigot Alaric II va resultar mort. -
507
Regne de Toledo
Regne de Toledo la capital del qual, després d’un breu període de temps en que va ser Barcelona, es va establir a Toledo, més al centre del regne. -
510
Concili de Toledo
De tant en tant també es convocava el Concili de Toledo per discutir de temes religiosos i civils. -
584
Regnat de Leovigild
Durant el regnat de Leovigild (583-586) els visigots van conquerir la major part del territori peninsular. Van expulsar els sueus, van sotmetre els càntabres i bascons, van aturar els diversos intents de conquesta dels francs provinents del nord dels Pirineus i van reconquerir els territoris que els bizantins, és a dir, l’Imperi romà d’Orient, havia ocupat al sud peninsular -
587
Cristianisme
la religió oficial romana quan l’any 587, el rei visigot Recared es va convertir al cristianisme. -
654
Liber ludicorum
durant el regnat de Recesvint, es va aconseguir la unificació jurídica ajuntant les lleis romanes i el dret consuetudinari propi de les tribus germàniques en un sol text legislatiu anomenat Liber Iudicorum. -
711
Batalla de Guadalete
l’últim rei visigot, Roderic, a la Batalla de Guadalete. Aquest fet marcaria l’inici del període de dominació musulmana de la Península Ibèrica. -
732
Batalla de Poitiers
Els Fancs es van enfrentar contra els musolmanta a la batalla de Poitiers on es va donar prestigi a Carles Martell -
732
L'imperi Carolingi
Carlemany va tenir diversos fills, però només en va sobreviure un, Lluís el Piadós, qui va succeir al seu pare al capdavant de l'imperi unificat. Però el fet que heretés el lloc va ser més un assumpte d'atzar que intencionat. Després de tres guerres civils, Lluís va morir al 840, i els seus tres fills supervivents van decidir repartir-se el territori en el tractat de Verdun del 843: -
742
Carlemany
Emperador d'Occident, rei dels francs i dels llombards, protector de l'Església, impulsor del ressorgiment de la cultura i les arts llatines, considerat el creador de les monarquies francesa i alemanya i també el pare d'Europa, la figura de Carles I, Carlemany per a la posteritat, ha sovintejat en el món de les llegendes i ocupa un lloc central en la història dels segles VIII i IX. -
751
La dinastia merovíngia
La dinastia merovíngia va ser una família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica, una part d'Alemanya i de Suïssa, des de mitjans del segle v fins a l'any 751 -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca
