Renaixensa

ELS FETS PRINCIPALS DELS CATALANISME POLITIC DES DEL 1800 FINS AL 1901

  • Period: to

    Primer Congrés Catalanista (1880)

    Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va aportar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), el qual pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya.
  • Period: to

    Centre Català (1882)

    La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. D’aquesta manera, es va acordar la formació del partit Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat.
  • Period: to

    Segon Congrés Catalanista (1883)

    Centre Català (1882) va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.
  • Period: to

    Llotja de Barcelona (1885)

    L’any 1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII.
  • Period: to

    1886 Almirall va publicar Lo catalanisme

    on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya.
  • Period: to

    Lliga de catalunya (1887)

    caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana.
  • Period: to

    Missatge a la Reina Regent (1888)

    on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil.
  • Period: to

    Unió Catalanista (1891)

    una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Va tenir un suport important a la Catalunya rural.. La seva militància era escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives.
  • Period: to

    Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa (1892)

    un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades.
  • Period: to

    tancament de caixes (1899)

    Finalment, la crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes (1899), van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.