-
Period: to
Regnat de Carles IV
El regnat de Carles IV va coincidir amb l'esclat de la Revolució Francesa. Va provocar que Espanya tanqués les fronteres amb França per evitar que les idees revolucionàries s'estenguessin pel seu territori. -
Manuel Godoy
Anomenat com a secretari d'Estat (1792-1798)per Carles IV, va estar a el front de el Govern d'Espanya durant la crisi europea provocada per la Revolució francesa i les ambicions de Napoleó Bonaparte. -
Napoleó
Es va convertir en un dels símbols militars i polítics més importants de la història d'Europa. Com emperador, va dominar el seu país i el va embarcar en una espiral expansionista: les Guerres Napoleòniques. Consumat estrateg, va guanyar bona part de les batalles que va lliurar, fins a les que van ser les seves dues grans derrotes, a Leipzig i Waterloo. Més enllà de l'àmbit militar, com a governant francès Napoleó va promoure un nou codi civil -
Tractat de Fontainebleau
Godoy va signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó. Segons l’acord negociat per Godoy amb el vistiplau de Carles IV, Espanya autoritzava l’entrada al país de les tropes franceses per a realitzar l’ocupació de Portugal, aliat de la Gran Bretanya, i procedir el seu posterior repartiment en tres parts: una per França, una per Espanya i un principat per a Godoy. -
Period: to
Els Afrancesats
Van donar suport a les autoritats franceses quan aquestes van ocupar militarment el territori del Principat. Molt influïts per les idees de renovació de la Il·lustració, creien que les reformes que introduiria la França de Napoleó beneficiarien el conjunt del país. Altres catalans,van col·laborar a la força amb els francesos, ja que tenien por de les represàlies. Un tercer grup el representaven els caragirats, homes sense escrúpols que es posaven al servei del francesos per diners. -
Period: to
La guerra del Francès
La guerra del Francès no va a ser una guerra convencional, ja que, a part d'enfrotaments entre excèrcits, hi va haver un fort component de revolta popular.La violència, la cruesa i les represàlies van colpir la societat. -
Period: to
Els setges
Algunes ciutats van oposar-se a la presència dels excèrcits francesos i els van negar l'entrada.Com a resposta va ser sotmetre-les a setges llargs i cruents. -
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular a Aranjuez, Madrid. Un succés queva tenir com a conseqüències la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII. -
Alçament del 2 de maig de 1808
Es l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada. -
Les guerrilles
La guerra de guerrilles a la península ibèrica durant les guerres napoleòniques es refereix a les accions armades dutes a terme a Espanya per tropes no regulars contra el Gran Armée de Napoleó durant les guerres napoleòniques. Aquests grups armats assetjaven constantment a l'exèrcit francès i, en paraules d'un oficial prussià adscrit a l'exèrcit invasor.Un exemple es la batalla del Bruc. -
La batalla del Bruc
És el nom de dos enfrontaments que van tenir lloc entre tropes espanyoles i franceses en els voltants de la localitat barcelonina de Bruc durant la guerra del Francès.La victòria finalment la van tenir els espanyols. -
Josep Bonaparte, rei d'Espanya
Josep era nomenat rei d'Espanya i de les Índies, en ple esclat de la Guerra del Francès. Va prestar jurament davant les Corts, reunides pel seu germà a la ciutat francesa de Baiona, que prèviament havien aprovat la Constitució oferta per Napoleó als espanyols. -
La batalla de Bailèn
És una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques. Va suposar la primera derrota per a Napoleó i un confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes. -
Setge de Saragossa
Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar els exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó. Va destacar la figura mítica d'Agustina D'aragó, és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès -
Setge de Girona
Va ser el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808. La Grande Armée va assetjar la ciutat de Girona durant set mesos, del 6 de maig al 12 de desembre de 1809. Girona tenia una importància estratègica perquè controlava la carretera principal entre França i Espanya. -
Les corts de Cadis
Durant la Guerra del Francès les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder (ja que no reconeixien la figura de Josep I). Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. Al setembre atorgaren la suprema direcció a la Junta Suprema Central. -
La constitució
La Constitució de 1812 fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser de caràcter liberal i coneguda com "La Pepa". Reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació,entre d'altres. De la mateixa manera, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones. Malauradament, quan Ferran VII va retornar de l'exili, la va abolir. -
La Pepa
La constitució de 1812 va ser aprovada el dia de Sant Josep, per això va ser coneguda com la Pepa. -
La batalla de Vitòria
Es va lliurar entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.Es considera la retirada definitiva de la Península -
Period: to
Ferran VII
Va ser príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814- 1833)