-
Primer plàstic: Parkesina
El primer plàstic va ser inventat pel químic anglès Alexander Parkes. No va tenir gaire éxit, així que va vendre la patent a l'inventor nord-americà John Wesley Hyatt. -
Cel·luloide
John Wesley Hyatt perfecciona la parkesina i aconsegueix crear el cel·luloide, que substituirà l'ivori de les boles de billar, la fusta dels mànecs de ganivets i començarà a produir-se la pel·lícula cinematogràfia. -
Primer plàstic sintètic: baquelita
Anomenada en honor del seu inventor, Leo Baekeland, la baquelita és un plàstic produït a partir de molècules de fenol i formaldehid. Es va fer servir per a molts objectes, substituint metalls i fustes, i encara avui es fa servir per a nanses de cassola. -
Clorur de polivinil (PVC)
El van començar a produir els alemanys Klatte i Zacharias, descobert per Renault el 1835. Va substituir materials de construcció com la fusta, el metall i el ciment. -
Poliestirè (PS)
El 1839, l'apotecari Eduard Simon va obtenir el poliestirè extreient-lo de resina natural, però va ser Hermann Staudinger qui se'n va adonar del que s'acabava de crear.
Tot i això, no es va començar a produir comercialment fins 1930, quan es va fer servir per a envasos de iogurt, safates d'aliments, interior de neveres i interior de cascs, entre d'altres. -
Polietilè (PE)
El polietilè d'avui en dia va ser creat per Reginald Gibson i Eric Fawcett a Anglaterra.Va substituir les bosses de paper, cistelles d'espart, les bosses de roba, envasos de vidre, tambors de pell,... -
Polietilè tereftalat (PET)
Els britànics Whinfield i Dickson el van patentar com a substitut del cotó, ja que estaven en plena guerra i no podien rebre'l d'Egipte. Molts anys després es van anar creant diferents objectes fins que va substituir al vidre en els envasos de begudes i aliments. -
Polipropilè (PP)
J. Paul Hogan i Robert Banks van demostrar per primera vegada que es podia fer. Com que és molt flexible, va substituir bastants frontisses de metall i taps de fusta o altres plàstics. -
Silicona
Tot i que els olis de silicona ja s'havien descobert abans, no va ser fins el 1953 que Hermann Staudinger, guanyador del Premi Nobel de Química d'aquell any, va aconseguir fer les primeres polimeritzacions.
La silicona té una gran varietat d'usos, des d'adhesius i aïllants fins a implants de mames.
