-
Period: to
Orígens i consolidació del catalanisme
-
La pàtria
El començament de la Renaixença (moviment cultural sorgit als anys trenta del segle XIX per reivindicar la llengua catalana) va estar marcat per la publicació en català de l'oda a La pàtria de Bonaventura Carles Aribau. També, van ser importants les propostes de Joaquim Rubió i Ors de recuperar el català com a llengua literària. -
Period: to
Bullangues
Van ser revoltes populars en Barcelona d'oposició al centralisme. Algunes d'elles, especialment la de 1835, es van produir també en altres llocs de Catalunya. -
Jamància
Van ser projectes de reforma de l'Estat amb un fort contingut anticentralista, federal i popular. Va tenir lloc a Barcelona contra el govern de Joaquín María López -
Period: to
Dècada Moderada
Es va produir un augment del centralisme, acompanyat d'una política d'ordre públic molt dura que va conduir la declaració de l'Estat de guerra a Catalunya diferents vegades. Això va comportar el distanciament amb els espanyols pels descontents amb l'uniformisme cultural i la reivindicació del particularisme català. -
Jocs Florals
Es van començar a celebrar per promoure i difondre la llengua catalana i per estimular els poetes a escriure en la seva llengua. Gràcies als Jocs Florals, els escriptors es van començar a preocupar de crear un model de llengua literària culta. -
Vigatanisme (Catalanisme catòlic)
Durant la Restauració, l'Església catalana havia donat suport al carlisme,i ara, havia de reconèixer Alfons XII i conseguir apropar-se al liberalisme més conservador.
El corrent vigatanisme és el moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.
L'apropament cap al catalanisme conservador va estar liderat per clergues com Jaume Collell, Jacint Verdaguer i el bisbe Josep Morgades, en la cristianització d'un moviment nascut de posicions laiques. -
Pacte federal de Tortosa
Va ser signat per un grup de federals catalans, entre els quals hi havia Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé, juntament amb representats dels territorris de l'antiga Corona d'Aragó. El document era un acord per impulsar un Estat federal que tingués en compte la realitat històrica de l'antiga corona d'Aragó i que es fonamentés en el concepte de la sobirania popular. -
La Campana de Gràcia
Va ser una de les noves publicacions periòdiques que van incorporar l'ús de la llengua catalana. La Campana de Gràcia era un setmanari satíric republicà i anticlerical. Va ser fundat per Innocenci López i Bernagossi i es va editar durant més de 64 anys. Només va utilitzar el castellà en els primers anys. -
Projecte de Constitució del 1873
Es va redactar durant durant el federalisme amb Francesc Pi i Margall com a president. El projecte de Constitució mai va ser aprovat, ja que el govern va caure l'endemà de la lectura -
La Tramontana
Va ser una de les noves publicacions periòdiques que van incorporar l'ús de la llengua catalana. Va ser un periòdic anarquista publicat en català entre 1881-1893 fundat per Josep Llunas i Pujals. -
La Renaixensa
Va ser un periòdic de tendència catalanista conservador que va ser editat en català amb el subtítol de Diari de Catalunya. Els seus principals impulsors van ser Pere Aldavert i Martorell i Àngel Guimerà. L'últim número va ser publicat el 9 de maig de 1905. -
Centre Català
Valentí Almirall va fer el Centre Català com associació interclasssista en defensa dels interessos de Catalunya. -
Primer Congrés Catalanista
És la unió de totes les forces catalanistes on Valentí Almirall pretenia agrupar el federalisme republicà i el moviment més literari apolític i conservador aplegat al voltant del diari La Renaixença.
Al Congrés es prengueren tres acords:
- La redacció d'un document en defensa del dret civil català
- L'inici de gestions per constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana
- Un dictamen per a la formació d'una entitat que difongués el catalanisme. -
Projecte de Constitució de l'Estat Català
Josep Maria Vallès i Ribot (principal referent del federalisme a Catalunya) va redactar un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola. -
Segon Congrés Catalanista
Els seus membres van abandonar els partits espanyols i es van dedicar exclusivament a organitzacions estrictament catalanes. El Congrés va quedar inacabat per causes polítiques conjunturals (un pronunciament militar republicà, ...), però també per les discrepàncies entre els diferents sectors del catalanisme que, tot i estar d'acord en la defensa del proteccionisme i del dret català, representaven posicions ideològiques força diferenciades. -
Memorial de Greuges
El manifest denunciava l'opressió del règim centralista sobre Catalunya, demanava l'harmonització d'interessos i aspiracions de les diverses regions de l'Estat espanyol i formulava reivindicacions en favor del proteccionisme i del dret civil català.
El va redactar Valentí Almirall i va ser presentat a Alfons XII el dia 10 de març. El Memorial es considera el primer manifest polític unitari del catalanisme. -
Lo Catalanisme
Llibre on es troba el pensament polític de Valentí Almirall on estableix les bases ideològiques del catalanisme progressista.
Considerava que Catalunya era un element essencial de progrés per a Espanya, i que la revitalització de Catalunya comportaria una profunda transformació i regeneració de la vida política espanyola.
S'oposava al fet que el catalanisme naixent s'identifiqués exclusivament amb el catolicisme i el tradicionalisme. -
La Lliga de Catalunya
Amb el fracàs del projecte de Valentí Almirall provocat per intentar fer una organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme i que esdevingués una força política capaç d'intervenir en les eleccions.
Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba i els homes al voltant del diari de La Renaixença van fundar un nova organització: la Lliga de Catalunya (1887), amb un caràcter molt més conservador. -
Missatge a la Reina Regent
Va ser una de les primeres iniciatives de La Lliga de Catalunya, adreçat a Maria Cristina, on es demanava l'autonomia per a Catalunya.
L'any 1889 endegaren una campanya en defensa del dret civil català i contra el nou Codi Civil. El govern va introduir canvis en la redacció del Codi Civil per respectar el tradicional ordenament jurídic català i el fet fou presentat com "la primera victòria del catalanisme". -
Unió Catalanista
Es va constituir amb l'objectiu que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions.
La base social de la Unió estava formada per una burgesia catalanista i conservadora. Va aconseguir un suport massiu a la Catalunya rural.
La Unió va significar el triomf de les idees catalanistes sobre les tesis regionalistes, és a dir, en el triomf d'una ideologia que volia més autogovern per a Catalunya i no només una simple descentralització de l'Estat. -
La tradició catalana
Va ser una obra de Josep Torras i Bages (bisbe de Vic). Mostrava el catalanisme catòlic i afirmava que l'esperit de Catalunya es fonamentava en la família, la propietat i la religió. Plantejava una alternativa catòlica i conservadora basada en tres postulats:
- Rebutjava el plantejament revolucionari.
- Retorn a l'Edat Mitjana com a època idealitzada
- Defensa d'una estratègia regionalista allunyada de l'actuació política com a mitjà per aconseguir la regeneració social de Catalunya. -
Bases de Manresa
Va ser un dels primers actes de la Unió Catalanista. Constava de dues parts: el poder central i el poder regional català on es defensa la plena sobirania de Catalunya, l'oficialitat de la llengua catalana i estableix que els càrrecs públics a Catalunya hagin de ser exercits per catalans i proposa el restabliment de les velles institucions catalanes, elegides per sufragi corporatiu.
Aquestes bases tenien un caràcter medievalitzant i presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu. -
Unió Regionalista
Després del fracàs del projecte regeneracionista del govern Silvela-Polavieja els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya van optar per formar un grup de caire més polític coengut com la Unió Regionalista.
El seu programa incloïa explícites referències regionalistes i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català
El grup que pubicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català que estava format per joves professionals com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventosa... -
La Lliga Regionalista
A partir d'aquell moment el joc polític català deixava d'estar al voltant de l'alternança entre conservadors i liberals i l'hegemonia catalana se la disputarien els catalanistes i els republicans, que es van convertir en les dues forces majoritàries.
Els seus èxits electorals i la seva àmplia base social va fer de la Lliga Regionalista la formació política hegemònica a Catalunya durant el primer terç del segle XX: -
Acord Unió Regionalista i el Centre Nacional Català
La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català van arribar a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions, ja que el primer grup tenia una base social nodrida d'industrials i comerciants, però no disposava d'un projecte polític definit, mentre que el segon tenia un programa polític però necessitava suports socials.
La unió es va conèixer com la ''candidatura dels quatre presidents''. -
Candidatura dels quatre presidents
Encapçalada per: Albert Rusiñol (expresident del Foment del Treball Nacional. Societat patronal), Bartomeu Robert (expresident de la Societat d'Amics del País i alcalde de Barcelona durant el Tancament de Caixes. Societat econòmica), Lluís Domènech i Montaner (expresident de l'Ateneu Barcelonès. Societat intel·lectual)
i Sebastià Torres (president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial. Societat econòmica).
Van guanyar i va ser el primer triomf electoral d'una candidatura no "dinàstica".
