-
Incident de Fashoda
L'incident de Fashoda va començar el 18 de setembre de 1898. Va ser un enfrontament breu entre França i el Regne Unit a Fashoda, Sudan, pel control del Nil. Els francesos hi van arribar primer, però els britànics els van fer fora al novembre. França va cedir, i el Regne Unit va guanyar la partida. -
Crisis del Marroc
La Primera Crisi del Marroc va ser un enfrontament diplomàtic entre França i Alemanya pel control de Marroc. Alemanya va defensar la independència marroquina contra els plans francesos de protectorat. A la Conferència d’Algesires, França i Espanya van guanyar influència, i Alemanya hi va perdre. La primera crisis del Marroc va marcar una de les primeres tensions prèvies a la 1a Guerra Mundial entre països europeus. -
Primera Guerra Balcànica
La primera Guerra Balcànica va enfrontar la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) contra l'Imperi Otomà per expulsar-lo dels Balcans. La guerra va acabar el 30 de maig de 1913 amb el Tractat de Londres, que va donar grans guanys territorials a la Lliga, però va deixar tensions que van portar a la Segona Guerra Balcànica. -
Tractat de Londres
El Tractat de Londres de 1913 va acabar la Primera Guerra Balcànica, on Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro van derrotar l’Imperi Otomà, que va perdre gairebé tot a Europa excepte la Tràcia Oriental. Els vencedors es van repartir el territori, i Albània es va fer independent per decisió de les potències, però Bulgària, descontenta, va desencadenar una altra guerra poc després. -
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica (1913) va enfrontar Bulgària als seus antics aliats (Sèrbia, Grècia i Montenegro), als quals es van sumar Romania i l’Imperi Otomà, derrotant Bulgària. Va redefinir les fronteres balcàniques i va augmentar les tensions abans de la Primera Guerra Mundial. -
Assassinat arxiduc Francesc Ferran
Aquest probablement va ser un dels pitjors errors de l’humanitat. L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran va passar el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, quan Gavrilo Princip, d’un grup serbi, li va disparar a ell i a la seva dona després d’un atac fallit amb bomba. Això va fer que Àustria-Hongria declaressin la guerra a Sèrbia, i les aliances van arrossegar Europa a la Primera Guerra Mundial. -
Aplicació del Pla Schlieffen
El Pla Schlieffen era l'estratègia d'Alemanya per guanyar ràpid la Primera Guerra Mundial: atacar França amb tot l'exèrcit, passant per Bèlgica per envoltar París i derrotar-la en sis setmanes, deixant pocs soldats a l'est per frenar Rússia. El 1914 ho van intentar, però Bèlgica va resistir, Anglaterra es va sumar als aliats, i l'atac va fallar al Marne, portant a una guerra llarga en dos fronts. -
Batalla de Tannenberg
La batalla de Tannenberg (1914) va ser una gran victòria de l’Imperi Alemany contra l’Imperi Rus al començament de la Primera Guerra Mundial. Tot i estar en desavantatge, els alemanys van aprofitar errors russos i van envoltar l’exèrcit del general Samsonov, causant milers de morts i capturats. Aquesta derrota va frenar l’avanç rus a Prússia Oriental. -
Batalla de Marne
La Batalla del Marne (5-12 de setembre de 1914) va ser clau al començament de la Primera Guerra Mundial. L’exèrcit alemany va travessar Bèlgica per atacar França, però els francesos i britànics els van aturar prop del riu Marne, evitant la caiguda de París. Això va posar fi a l’avenç alemany ràpid i va iniciar la guerra de trinxeres. -
Genocidi armeni
El genocidi armeni va tenir lloc entre 1915 i 1917, quan l'Imperi Otomà va matar o deportar forçosament aproximadament 1,5 milions d'armenis. Els armenis van ser víctimes de massacres i van ser enviats a camps de concentració, on molts van morir de fam i malalties. Tot i les evidències clares, Turquia encara no reconeix oficialment el que va passar com un genocidi. -
Batalla de Gal·lípoli
La Batalla de Gal·lípoli va ser un intent fallit dels aliats, com el Regne Unit i França, d’envasir la península de Gal·lípoli durant la Primera Guerra Mundial per obrir una ruta cap a Rússia. L’exèrcit otomà, comandat per Mustafa Kemal, va resistir fermament. Després de mesos de lluita, els aliats van evacuar sense èxit, amb moltes baixes. Aquesta derrota va enfortir la figura de Kemal, futur fundador de la Turquia moderna. -
Enfonsament del transatlàntic Lusitània
El Lusitania, un gran vaixell britànic de passatgers, va ser enfonsat el 7 de maig de 1915 per un submarí alemany, l’U-20, durant la Primera Guerra Mundial. Anava de Nova York a Liverpool quan el van torpedinar prop d’Irlanda, sospitant que duia armes. Es va enfonsar en 18 minuts, i van morir gairebé 1.200 dels 1.959 a bord, incloent-hi 128 americans. Això va indignar els Estats Units i va ajudar a que entressin a la guerra més tard, el 1917. -
Batalla de Verdun
La Batalla de Verdun va enfrontar les tropes alemanyes amb les franceses. Va tenir lloc durant la Primera Guerra Mundial al front occidental, que s’havia estancat el 1915 en una guerra de trinxeres. L’estat major alemany va decidir atacar Verdun un lloc amb forts i de gran valor simbòlic per als francesos. L’objectiu era esgotar l’exèrcit francès amb moltes baixes per forçar la rendició de França, desencadenant un combat llarg i brutal, considerat dels pitjors de la Primera Guerra Mundial. -
Acords de Sykes-Picot
Els Acords de Sykes-Picot van ser un pacte secret entre el Regne Unit i França durant la Primera Guerra Mundial, el 1916, per repartir-se zones de l'Orient Mitjà quan l'Imperi Otomà, que llavors controlava aquella regió, perdés la guerra. -
Revolució russa
La Revolució Russa va ser un procés brutal i caòtic que va tombar l’Imperi Rus i va canviar el país per sempre. El 1917, amb el tsar Nicolau II enfonsat per la guerra i la fam, la gent es va revoltar. Al febrer, va abdicar, un Govern Provisional va agafar el timó, però no va durar. A l’octubre, els bolxevics de Lenin van fer un cop d'Estat, van prendre el poder i, després d’una guerra civil fins al 1922, van crear la Unió Soviètica. Tot plegat, un caos que va sacsejar Rússia fins als fonaments. -
Declaració Balfour
La Declaració Balfour, emesa pel govern britànic el 2 de novembre de 1917, expressava el suport a la creació d’un llar nacional jueu a Palestina, sense perjudicar els drets de les comunitats no jueves. Aquesta declaració va marcar l’inici del conflicte entre jueus i àrabs a la regió. -
14 punts de Wilson
Els 14 punts de Wilson van ser una proposta del president nord-americà Woodrow Wilson per aconseguir una pau justa després de la Primera Guerra Mundial. Defensaven principis com la diplomàcia oberta, la llibertat de comerç, la reducció d’armes, l’autodeterminació dels pobles i la creació de la Societat de Nacions per evitar futurs conflictes. Els 14 punts van influir en el Tractat de Versalles i en la política internacional. -
Tractat de Brest-Litovsk
El Tractat de Brest-Litovsk va ser un acord de pau signat al 1918 entre la Rússia i les Potències Centrals. Amb aquest tractat, Rússia va sortir de la Primera Guerra Mundial després de la Revolució Russa. El govern de Lenin va acceptar cedir grans territoris, com Ucraïna, Polònia, Finlàndia i els Païs Bàltics, a canvi de posar fi als combats. Aquest tractat va permetre a Alemanya concentrar les seves forces al front occidental, però va ser anul·lat més tard, després de la derrota alemanya. -
Tractat de Versailles
El Tractat de Versalles va ser un pacte dur que va acabar la Primera Guerra Mundial i va sacsejar Europa. Es va firmar el 28 de juny de 1919 a París, amb els aliats (França, Regne Unit i EUA) imposant condicions a una Alemanya vençuda. Li van arrabassar territoris, li van retallar l’exèrcit, li van fer pagar una fortuna i la van culpar de tot. Volien pau, però van deixar Alemanya feta un drap i amb ràbia, cosa que més tard va encendre la Segona Guerra Mundial. -
Tractat de Saint-Germain
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye va ser un acord de pau signat el 10 de setembre de 1919 entre les potències aliades vencedores de la Primera Guerra Mundial i Àustria. Aquest tractat, negociat durant la Conferència de Pau de París, va establir les noves fronteres d’Àustria i va imposar sancions al país, marcant la fi oficial de l’imperi austrohongarès i redefinint el mapa d’Europa Central. -
Tractat de Neuilly
El Tractat de Neuilly-sur-Seine, signat el 27 de novembre de 1919 entre Bulgària i les potències aliades vencedores de la Primera Guerra Mundial, va redefinir les fronteres de Bulgària, que havia lluitat amb les Potències Centrals, imposant-li pèrdues territorials, reparacions econòmiques i limitacions militars. -
Creació de la Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SdN) va ser una organització internacional creada després de la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu de mantenir la pau mundial i evitar futurs conflictes globals, però que clarament va fracasar. Va ser fundada oficialment el 10 de gener de 1920, quan el Tractat de Versalles va entrar en vigor, i va tenir la seu a Ginebra, Suïssa. Va ser la primera organització d’aquest tipus a escala global. -
Tractat de Trianon
El Tractat de Trianon es va signar el 4 de juny de 1920 entre Hongria i els aliats després de la Primera Guerra Mundial. Va suposar una gran pèrdua territorial per a Hongria, que va perdre més de dos terços del seu territori i població, cedint terres a països com Txecoslovàquia, Romania, Àustria i Iugoslàvia. Això va provocar un gran ressentiment entre els hongaresos i tensions que van durar dècades. També es van imposar limitacions militars i econòmiques al país. -
Tractat de Sèvres
El Tractat de Sèvres va ser un acord signat el 10 d'agost de 1920 entre els aliats de la Primera Guerra Mundial i l'Imperi Otomà, que havia perdut la guerra. L'objectiu era desmantellar aquest imperi i repartir-se’n els trossos. -
Fundació de la República de Turquia
La República de Turquia es va fundar el 29 d’octubre de 1923, posant fi a l’Imperi Otomà, que havia perdut poder i territoris des del segle XIX i es va ensorrar després de la Primera Guerra Mundial. Sota Mustafa Kemal Atatürk, es va crear un estat modern mitjançant la Guerra d’Independència i el Tractat de Lausana.