-
570
Naixement de Mahoma.
Fet important ja que Mahoma va ser el profeta que va crear l'islam, sense ell no existiria tal i com el coneixem. Mahoma va néixer a la Meca. -
610
La crida de Al·là.
Mahoma es va sentir cridat per Déu i va considerar que Al·là (''déu'', en àrab) l'havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans. Així començant a predicar una nova religió, l'islamisme, que recull molts elements de les religions hebraica i cristiana. -
622
Emigració cap a Medina.
Aquesta emigració (hègira) marca l'inici del calendari musulmà o islamic. Mahoma i els seus seguidors van haver de fugir gràcies els numbrosos enfrontaments amb els mercaders. -
622
Guerra Santa.
Mahoma va posar en practica la guerra santa contra els infidels per estendre l'islam. Entre els anys 622 i 630 es van produir una sèrie d'enfrontaments militars que van colminar amb la conquista de la Meca, a la qual va participar l'exercit o defensors de Mahoma. -
632
Mort de Mahoma.
Després de la mort de Mahoma, es comença a utilitzar el sistema de califes electes. El califat succesor de Mahoma va completar la unificació d'Aràbia i conquerien Síria, Palestina i Egipte, territoris que pertanyien a l'Imperi bizantí, i també Mesopotàmia, Pèrsia, Líbia i Armènia (al Caucas). -
661
Califat Omeia.
Va rependre l'espansió pel nord d'àfrica i per l'Orient fins al riu Indus les fronteres de la Xina. El 711 van penetrar a la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus (batalla de Poitiers, 732). Això va portar una gran i ràpida expansió. -
711
Conquesta Islàmica de la península Ibèrica.
Els exèrcits musulmans del Magrib, formats per soldats berbers i comandats per oficials àrabs, van aprofitar les divisions internes de la noblesa visigoda per conquerir ràpidament la panínsula Ibèrica. -
711
Batalla de Guadalete.
Els exèrcits musulmans van vencer el rei Roderic (batalla de Guadalate) i el 720 dominaven tota la Península, excepte la franja cantàbrica. Després de la derrota musulmana a Poitiers (732), la frontera entre els islamites i els francs va quedar situada al sud dels Pirineus. -
711
L'emirat.
Inicialment, la península Ibèrica (al-Àndalus) va quedar estructurada com yn emirat dependent del califat omeia de Damasc (711-756). Però, va acabar cnvertint-se en emirat independent, amb la capital a Còrdova (756-929). -
750
Califat dels Abbàssides.
Les divisions internes van afavorir la instauració d'una nova dinastia califal, la dels abbàssides, des de Bagdad (Iraq), regien la major part del món islàmic, a partir del 750. Gràcies a això, el poder califat va augmentar, i es va convertir, també, en cap espiritual dels musulmans. -
801
Fragmentació de l'Imperi abbàssida.
Es va iniciar la fragmentació de l'Imperi abbàssida: la península Ibèrica, el Marroc, Egipte i Tunísia se'n van independitzar. Això va comportar que, posteriorment, els turcs islamitzats ocupessin Bagdad (1055) -
929
El califat.
L'etapa de màxima esplendor econòmica, política i culturald'al-Àndalus es va donar amb el califat de Còrdova (929-1031). D'aquesta manera a la independència política s'hi afegia la independència religiosa. -
1031
Els regnes de taifes.
Arran la dissolució del calfat (1031), al-Àndalus es va fragmentar en diversos regnes islàmics independents, les taifes. Durant els segles XI i XII van evidenciar una clara inferioritat militar respecte als regnes cristians del nord per lo qual es veien obligades a pagar tributs mensuals o anuals (paries) en concepte de reconeixement del domini territorial, d'indemnitzacions de guerra o de protecció militar. -
1201
Almoràvits i almohades.
A partir del segle XIII a causa de la submissió de les taifes a dos imperis islàmics nord-africans (almoràvits i almohades), els musulmans peninsulars van quedar de nou dividits en diferents regnes. Aleshores, el seu territori comprenia bàsicament l meitat sud de la Península, i de mica en mica fou conquerit pels regnes cristians. -
1238
Regne nassarita de Granada.
El darrer estat musulmà de la Península va se el regne nassarita de Granada, que dominava gran part de l'Andalusia oriental i que va previure fins l'any 1492 gràcies a la posició estratègica que ocupava, entre la península i el nord d'Àfrica. Al ser l'últim estat musulmà va ser força important així marcant un abans i un després.
