-
1000 BCE
Origen de Roma
El primer mil·lenni a.C. la península Itàlica l’ ocupàven diversos pobles: Al centre hi havia els llatins, un poble de pastors i agricultors. Al nord hi residien els etruscos. Al sud hi vivien els grecs, que hi havien fundat colònies (Magna Grècia). -
800 BCE
Origen de Roma ( Tribus i monarquia )
A mitjan segle VIII a.C. algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tíber, a prop de l'illa Tiberina, un lloc fàcil de defensar i ben comunicat per al comerç.
Durant la primera etapa, la monarquia, reis etruscs governaven Roma. Els reis tenien tot el poder de decisió. Existia una institució anomenada Senat, que aconsellava el rei, en ella estaven els romans de les famílies més importants. -
750 BCE
L' època de la monarquia
Durant els primers temps, Roma va ser una Monarquia: el rei, que tenia els poders màxims administrava la justícia, comandava l'exèrcit i era el Pontifex Maximus.
Roma va tenir set reis; els quatre primers, llatins, i els tres últims, etruscs, són els que van engrandir Roma i la van millorar amb l'edificació de ponts nous, aqüeductes ...
Durant tota aquesta etapa, la base de l'economia va continuar essent l'agricultura i la ramaderia i s'hi van intensificar les activitats comercials. -
509 BCE
Patricis i Plebleus (Origen república Romana)
Des del temps de la monarquia els ciutadans romans es dividien en dos grups socials: els patricis constituïen una minoria de famílies aristocràtiques. Eren els propietaris de les terres i del bestiar i governaven la ciutat. Els plebeus constituïen el grup dels qui havien arribat a la ciutat després d'haver estat fundada. En formaven part pagesos, artesans i comerciants. Les famílies patrícies de Roma es van aliar per fer fora a en Tarquini el Superb. Roma es va convertir en República a el 509 AC -
Period: 500 BCE to 250 BCE
L' expansió de Roma
La República romana va conquerir territoris immensos. A Roma qualsevol ciutadà entre disset i seixanta anys era un soldat. Si algú no s'incorporava a l'exèrcit, el consideraven un desertor, perdia la ciutadania i podia esdevenir esclau. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Península Itàlica
Entre el 500 i el 250 AC la ciutat de Roma va conquerir la Península Itàlica. -
401 BCE
La lluita per la igualtat (Republica Romana)
Els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis.
A partir del segle V a.C. van tenir una resposta a algunes de les seves demandes. Les dones, van quedar excloses de la ciutadania i van continuar sotmeses a l'autoritat del pare o del marit. Els esclaus, no podien fer gairebé res. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Mediterrani Occidental
Entre el 264 i el 146 AC es va enfrontar als cartaginesos, en les Guerres Púniques, i va conquistar el Mediterrani Occidental. -
201 BCE
Assamblees i magistrats (República romana)
A partir del segle III a.C. el govern de la República va ser organitzat en tres institucions:- Els comicis
- Els magistrats
- El Senat
-
Period: 133 BCE to 44 BCE
La crisi del segle 1 AC
Entre l'any 133 i el 44 AC va tenir lloc a Roma la crisi del sistema republicà. D'aquesta manera la República, va deixar pas a un govern imperial regit per un emperador. Les conquestes van aportar grans riqueses a Roma, però també van generar grans desigualtats. Gran part dels agricultors es va arruïnar.
Les queixes d'aquesta plebs urbans, van provocar conflictes socials. La situació de crisi va provocar també revoltes d'esclaus, com la que va liderar Espàrtac. -
Period: 48 BCE to 44 BCE
Les gerres civils
La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donaren el poder als dictadors que es van enfrontar entre ells i van generar violentes guerres civils. Un d’aquests militars, l'any 48 a.C. Juli Cèsar, va ser proclamat dictador perpetu (48 a.C.), va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder (44 a.C.). -
27 BCE
L'imperi Romà (Octavi August, Emperador)
Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu Octavi va vèncer els seus rivals en una guerra civil i es va convertir en l'home més poderós de Roma.
L'any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol d'August, que significa "excels". Octavi August, concentrant en la seva persona tots els poders civils i militars, va inaugurar un nou sistema de govern: l'Imperi. -
27 BCE
Octavi August
L'organització de l'Imperi Malgrat que inicialment el títol d'emperador no era hereditari,. Les institucions republicanes, com el Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint. L'emperador designava directament tots els càrrecs importants de l'Imperi. Els territoris que es van incorporar a l'Imperi es van organitzar en províncies, al capdavant hi havia un governador. Per fer complir les ordres de l'emperador es va crear un Consell Imperial. -
27 BCE
Octavi August
També fou nomenat cònsol vitalici i cap de l'exèrcit amb el títol d'emperador. A més, va ser designat Pontifex Maximus, i així es va convertir en la primera autoritat religiosa. Quan es va morir, August va ser divinitzat (apoteosi) i s'organitzà el culte imperial.
Els emperadors eren considerats déus i se'ls havia de retre culte com a mostra de fidelitat a Roma. -
Period: 100 to 200
Dos segles de pax Romana
Durant els segles I i II d.C. l'Imperi va assolir una expansió. En aquest període, gairebé no hi va haver conflictes socials ni guerres exteriors. La seguretat de les vies de comunicació va afavorir el creixement de les ciutats i el comerç entre les províncies. Va ser una època de prosperitat econòmica. La unificació cultural i religiosa de tots els habitants de l'Imperi es va completar, quan, l'any 212, l'emperador Caracal·la va atorgar la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi. -
Period: 101 to 100
Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident.
Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani Oriental i van ocupar a Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident. -
300
La crisi del Imperi Romà
A partir del segle III d.C. l'Imperi va haver d'afrontar tot de problemes. Per començar, les fronteres no eren gens segures. Entre l'any 235 i el 268 d.C. es van succeir trenta emperadors legítims i més de setanta d'il·legítims. Davant d'aquesta situació, els caps militars van anar augmentant el poder i l'exèrcit es convertí en l'única autoritat de les províncies. A aquests problemes socials s'hi van afegir els econòmics. El comerç i l'artesania es van estancar i la població es va empobrir. -
300
La fi de l'imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
300
Els pobles germànics
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat.
Estaven organitzats en famílies. Els caps de família elegien un capitost militar. -
395
La crisi del Imperi Romà
L'any 395 d.C. l'emperador Teodosi va dividir entre els seus fills l'imperi Arcadi i Honori. A partir d'aquell moment es van constituir dos imperis: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient. -
476
La destitució del darrer emperador
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana. -
500
La destitució del darrer emperador
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà.
