Eix cronològic Restauració Pau vázquez

By pauvase
  • Period: to

    Regnat Alfons XII

    El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
  • Manifest de Sandhurst

    Manifest de Sandhurst
    El Manifest de Sandhurst anava a favor d'una monarquia constitucional que ajudés a superar el fracàs del Sexenni democràtic i la dictadura de Francisco Serrano i Domínguez, alhora que rebutjava el carlisme i el federalisme
  • Period: to

    Restauració

    període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantació d'un nou sistema polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic.
  • Period: to

    Primera Etapa de la Restauració

    Etapa d'ordre i estabilitat
  • Fi Tercera Guerra Carlina

    Fi Tercera Guerra Carlina
    Finalitza la Tercera i darrera Guerra Carlina, de quatre anys de durada. Darrere d'ella el carlisme moderat se separaria per sempre del corrent llevant per formar una opció política alternativa al liberalisme.
  • Fi guerra dels deu anys amb Cuba

    Fi guerra dels deu anys amb Cuba
    Primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, a la finca La Demajagua, que pertanyia a Carlos Manuel de Céspedes. Va acabar deu anys més tard, sense que s'hagués assolit la independència de Cuba.
  • Guerra Chiquita

    Guerra Chiquita
    Fou el segon dels tres conflictes de les guerres cubanes d'independència contra Espanya. Va ser la continuació de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i va precedir la Guerra Necessària (1895-1898). Va finalitzar amb el triomf d'Espanya
  • Memorial de Greuges

    Memorial de Greuges
    Era el nom amb què es coneixia popularment la memòria en defensa de los interessos morals y materials de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes
  • Period: to

    Regència Maria Cristina

    constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias va assumir les funcions corresponents a la Corona
  • Pacte del Pardo

    Pacte del Pardo
    Pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo entre Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.
  • Missatge a la Reina

    Missatge a la Reina
    Va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
  • Sufragi universal masculí

    Sufragi universal masculí
    Va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal. Amb el sufragi masculí podia votar la totalitat dels homes que complissin amb els requisits legals
  • Bases de Manresa

    Bases de Manresa
    Document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori
  • Period: to

    Guerra de Cuba

    última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
  • Assassinat Cánovas del Castillo

    Assassinat Cánovas del Castillo
    L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc.
  • Pau de París

    Pau de París
    Espanya cedeix als Estats Units l'Illa de Puerto Rico i les altres que estan ara sota la seva sobirania a les Índies Occidentals, i l'Illa de Guam a l'Arxipèlag de les Marianes o Lladres.
  • Aparició del Regeneracionisme

    Aparició del Regeneracionisme
    El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació. Convé diferenciar el corrent "científic", anomenable regeneracionista amb tota propietat, del corrent artístic, atès que sovint es pren aquest darrer, la Generació del 98, pel conjunt.
  • Period: to

    La crisi del sistema de la Restauració

    El desastre del 98 va mostrar les deficiències del règim de la Restauració i va donar lloc
    a un reformisme polític, basat en les idees regeneracionistes.
  • Guerra entre Espanya i EUA

    Guerra entre Espanya i EUA
    Coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol.
  • Fundació Lliga Regionalista

    Fundació Lliga Regionalista
    Partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901
  • Period: to

    Regnat Alfons XIII

    El regnat d'Alfons XIII coincideix amb una època regeneracionista. El sistema polític en començar el segle és una monarquia liberal, encara que no democràtica, basada en l'alternança dels dos grans partits: el conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta.
  • Creació Solidaritat Catalana

    Creació Solidaritat Catalana
    Va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques.
  • Creació Partit Radical (Lerroux)

    Creació Partit Radical (Lerroux)
    Va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica. Si bé durant els seus primers anys va tenir un paper discret, durant la Segona República Espanyola es va convertir en un dels principals partits polítics espanyols, arribant a participar en el govern en diverses ocasions.
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica
    Revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.[1] El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona
  • Period: to

    Mancomunitat de Catalunya

    Institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial

    Va ser un conflicte militar de caràcter mundial, encara que centrat a Europa, que va començar el 28 de juliol del 1914 i va finalitzar l'11 de novembre del 1918, quan Alemanya va acceptar les condicions de l'armistici.
  • Crisi de 1917 a Espanya

    Crisi de 1917 a Espanya
    Historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).
  • Creació del Partit Republicà Català

    Creació del Partit Republicà Català
    Va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya.
  • Revolució Russa

    Revolució Russa
    Procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal.
  • Period: to

    Pistolerisme

    Fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans. Va ser la confrontació armada entre dos grups socials: empresaris contra obrers, o viceversa. El sector empresarial va contractar pistolers per assassinar líders sindicalistes i així intimidar i aturar les reivindicacions obreres.
  • Establiment de les 8 hores laborals a Espanya

    Establiment de les 8 hores laborals a Espanya
    Reivindicació del moviment obrer per la reducció de la jornada de treball i l'establiment de les vuit hores de treball diàries o 40 hores a la setmana, també conegut com el moviment per la jornada reduïda
  • Creació del Sindicat Lliure

    Creació del Sindicat Lliure
    Fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya
  • Vaga de la Canadenca

    Vaga de la Canadenca
    Fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
  • Assassinat de Francesc Layret

    Assassinat de Francesc Layret
    El van assassinar a la porta de casa seva, al número 26 del carrer de Balmes. A la façana d’aquest edifici hi trobareu una placa que ho recorda. Layret va ser diputat pel Partit Republicà Català i va participar en la fundació de l’Associació Escolar Republicana i en la de l’Ateneu Enciclopèdic Popular
  • Aprovació de la Ley de Fugas

    Aprovació de la Ley de Fugas
    Aprovada el gener del 1921 pel govern d'Eduardo Dato, la llei de fugues autoritzava a disparar a qualsevol policia davant l’intent de fuga d’un detingut.
  • Desastre d'Annual

    Desastre d'Annual
    Va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra del Rif i una important victòria per als rebels rifenys comandats per Abd el-Krim. Es va produir entre el 22 de juliol i el 9 d'agost del 1921, prop de la localitat marroquina d'Annual, situada entre Melilla i la badia d'Alhucemas.
  • Assassinat de Salvador Seguí "El noi del Sucre"

    Assassinat de Salvador Seguí "El noi del Sucre"
    Salvador Seguí, el “Noi del Sucre”, va ser un dels símbols de l’anarcosindicalisme català dels anys 20 i fundador de la CNT. Va ser assassinat la tarda del 10 de març del 1923 al carrer de la Cadena, on avui hi ha la cruïlla del carrer de Sant Rafael i la rambla del Raval. Amb el seu assassinat, el sindicalisme va rebre un fort impacte.
  • Cop militar de Primo de Rivera

    Cop militar de Primo de Rivera
    Va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar
  • Period: to

    Dictadura de Primo de Rivera

    Fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII
  • Desembarcament d'Alhucemas

    Desembarcament d'Alhucemas
    Va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif.
  • Crisi econòmica internacional (Crac del 29)

    Crisi econòmica internacional (Crac del 29)
    També anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.
  • Exposició Internacional de Barcelona

    Exposició Internacional de Barcelona
    Va ser la segona exposició universal a Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes.
  • Period: to

    Dictablanda

    És el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.
  • Dimissió de Primo de Rivera

    Dimissió de Primo de Rivera
    Primo de Rivera, dictador que havia arribat al poder després d'un cop militar, va presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII. A partir d'aquell moment va començar la coneguda com a «Dictablanda de Dámaso Berrenguer»
  • Proclamació de la II República

    Proclamació de la II República
    És la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer