-
624 BCE
Tales de Milet
Considerat el primer filòsof, va proposar que l’aigua era el principi de tot, dient que l’origen de l’univers (arkhé) provenia de d'aquesta. Va defendre aquesta teoria, ja que l’aigua envolta tot el món i es presenta en els tres estats de la matèria (sòlid, líquid i gasós). A part que intervé en tots els processos vitals.
Creia que la natura es podia entendre mitjançant la raó i l’observació, en lloc de seguir mites o creences tradicionals, anomenant aquest procés: "pas del mite al logos". -
Period: 600 BCE to 500
Història de la filosofia antiga
La filosofia antiga es caracteritza per la recerca de les causes i principis de la realitat, centrant-se en l'exploració de la naturalesa del coneixement, la moralitat i l'ètica. Aquesta època va impulsar un enfocament racional i naturalista, on els filòsofs d’aquest període van començar a pensar de manera crítica i a utilitzar la raó per explicar el món que els envoltava. -
Period: 600 BCE to 400 BCE
Autors presocràtics
Els presocràtics són un grup de filòsofs que van viure abans de Sòcrates. Es van centrar en comprendre el món natural (fisis) i les seves causes, buscant explicacions racionals i no mitològiques (pas del mite al logos). Investigaven temes com l'origen de l'univers, la naturalesa de la realitat i els fonaments de l'ésser. Els seus pensaments van posar les bases per al desenvolupament de la filosofia occidental, influenciant posteriorment pensadors com Sòcrates, Plató i Aristòtil. -
570 BCE
Pitàgores
Conegut pels seus estudis en matemàtiques. Va fundar una escola que combinava nombres, filosofia i religió. Ell creia que els nombres tenien un paper essencial per entendre l’univers i que les relacions numèriques eren la clau per a l’harmonia del món. -
535 BCE
Heràclit
Va defensar que el canvi és constant en la vida. La seva famosa frase "no es pot baixar dues vegades al mateix riu" significa que tot està en continu moviment. També va fer referència al foc, dient que simbolitzava aquest canvi i la transformació constant de la realitat. -
Period: 500 BCE to 300 BCE
Sofistes
Els sofistes eren pensadors de l'Antiga Grècia. Es dedicaven a ensenyar retòrica i oratòria, cobrint per les seves lliçons. Creien que la veritat era relativa i que el coneixement variava segons el context i les perspectives. Aquesta postura els va permetre desenvolupar habilitats d'argumentació i persuasió, influenciant el pensament crític i la filosofia occidental en aquell període. -
490 BCE
Protàgores
És un dels sofistes més famosos en la història de la filosofia, va afirmar que "l'home és la mesura de totes les coses", la qual cosa significa que la veritat és subjectiva i depèn de la percepció de cada persona. Aquesta idea va desafiar les nocions de la veritat i el coneixement. -
485 BCE
Gòrgies
Gòrgies va ser un sofista que sostenia que res existeix realment i, si existís, no es podria conèixer. Va ser un pioner en l’art de la retòrica, és a dir, l'ús de la llengua per persuadir i convèncer. Les seves idees van influir molt en la forma de comunicar i debatre. -
470 BCE
Sòcrates
És una figura central en la filosofia grega. Va desenvolupar un mètode de diàleg conegut com a mètode socràtic, que consisteix a fer preguntes per ajudar els altres a pensar i arribar a les seves pròpies conclusions. Sòcrates valorava molt la recerca de la veritat i l’ètica, creient que la saviesa es troba en reconèixer la pròpia ignorància. Va ser condemnat a mort per les seves idees, però va defensar la seva filosofia fins al final. -
427 BCE
Plató
Plató va ser un alumne de Sòcrates i un dels filòsofs més influents de la història. Va desenvolupar la teoria de les idees, on afirmava que les formes ideals (com la justícia o la bellesa) són més reals que les coses materials que veiem. Plató va fundar l’Acadèmia, una de les primeres escoles d'ensenyament superior. -
384 BCE
Aristòtil
Va ser un fidel alumne de Plató, va establir les bases de la lògica i l'ètica.
Ell defensava l’empirisme, la idea que el coneixement prové de l’observació i l’experiència, va escriure sobre molts temes, incloent la política, la biologia i la metafísica, i va influir profundament en la filosofia i la ciència. -
341 BCE
Epicur
Epicur va fundar l’epicureisme, una filosofia oposada a la platònica i l'aristotèlica. La seva idea era que no hi ha res més enllà de la realitat i el món sensible, per tant, negava la immortalitat de l’ànima. També defensa que la felicitat es troba en la recerca de plaers senzills i en l’evitació del dolor. Creia que la vida tranquil·la i l’amistat eren fonamentals per a la felicitat. -
Period: 341 BCE to 70
Helenisme
L'helenisme va ser un període històric que va començar amb les conquestes d'Alexandre Magne. Es va caracteritzar per la difusió de la cultura grega per gran part del món, incloent l'Orient Mitjà i Egipte. L'helenisme va provocar una fusió de tradicions gregues i orientals, amb avanços en la filosofia, l'art i la ciència, escoles com el estoïcisme i l'epicureisme van florir, i figures com Arquímedes i Euclides van destacar en les ciències. -
4 BCE
Séneca
Va ser un filòsof estoic nascut a Còrdova. Va ser conegut per les seves obres de caràcter moral que defensaven la importància de la raó i la virtut com a camins per aconseguir la felicitat. Promovia l’auto-control i la resistència davant les adversitats, ensenyant que la pau interior es pot aconseguir mitjançant la reflexió i la pràctica de la virtut. -
Period: 300 to 1396
Història de la Filosofia Medieval
La filosofia es va caracteritzar per la influència de la religió, especialment del cristianisme, l'islam i el judaïsme. Els filòsofs medievals van buscar conciliar la fe amb la raó, tractant temes com l'existència de Déu, la moral i la naturalesa de l'ànima. Els filòsofs de l'època, van contribuir a aquest debat filosòfic.
La filosofia medieval va establir les bases per al pensament renaixentista i va influir profundament en el desenvolupament de la filosofia occidental. -
354
Sant Agustí d’Hipona
Va ser un filòsof i teòleg nascut a Tagaste, es va traslladar a Roma i va començar a llegir alguns autors neoplatònics, els quals van obrir camí, juntament amb la conversió al cristianisme, a les noves idees filosòfiques que van marcar la seva vida. Filosòficament, va fusionar el pensament grec amb la fe cristiana, defensant que la fe i la raó poden coexistir i que la gràcia divina és essencial per a la salvació. Les seves idees van influir en el desenvolupament del pensament religiós occidental -
1225
Sant Tomàs d’Aquino
Aquest filòsof va ser reconegut per resoldre la crisi produïda per l’averroisme en la fe i pensament cristià. Va afirmar que la filosofia i la teologia són doctrines diferents, però tenen la capacitat de complementar-se. Intentant unir la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana. Argumentava que la raó i la fe són complementàries i que es pot conèixer la veritat a través de l'observació del món natural i la revelació divina. -
1287
Guillem d’Ockam
És conegut pel principi de parsimònia, que suggereix que les explicacions més senzilles solen ser les més correctes. La filosofia de Guillem d’Occam accentua el poder de Déu, donant un paper secundari a la raó, és per aquest motiu que, la filosofia i la teologia, anteriorment unides per Tomàs d’Aquino, s’independitzaran l’una de l’altre amb l’arribada de l’època moderna. -
Period: 1492 to
Història de la Filosofia Moderna
La filosofia moderna (XVII al XVIII), es caracteritza per una ruptura amb la filosofia medieval i l'autoritat religiosa. Aquesta època va néixer amb la revolució i desenvolupament del mètode científic, que va impulsar un nou enfocament basat en la raó i l'experiència. Els pensadors d'aquest període, van investigar la naturalesa del coneixement, la realitat i l'ésser humà. La modernitat es caracteritza per la recerca de certeses i la creença en la capacitat de la raó per entendre el món. -
René Descartes
Descartes és conegut com el pare de la filosofia moderna perquè va revolucionar la manera de pensar sobre el coneixement, en el seu llibre "Meditacions metafísiques" va introduir el dubte metòdic, on qüestionava tot el que podia ser posat en dubte per arribar a una base indiscutible. La seva conclusió "Cogito, ergo sum" (penso, per tant existeixo) afirma que el simple fet de pensar demostra l'existència de l'individu, proposant que la raó és la font principal del coneixement -
John Locke
Locke, un dels màxims representants de l'empirisme, sostenia que tota la nostra coneixença prové de l'experiència i dels sentits. En la seva obra "Assaig sobre l'enteniment humà", argumenta que naixem com fulles en blanc o tabula rassa i que les idees es formen a través de les experiències viscudes. A més, va defensar la idea dels drets naturals en la política, influint en el pensament liberal i la teoria del govern basat en el consentiment dels governats. -
David Hume
David Hume, un dels filòsofs empiristes escocesos més influents i figura clau de la il·lustració anglesa, va portar l'empirisme més enllà qüestionant la causalitat. A la seva obra "Investigació sobre l’enteniment humà", sosté que les nostres creences sobre causa i efecte es basen en l’hàbit i la repetició. També va explorar la natura de la religió, afirmant que la fe no pot basar-se en la raó, i va contribuir al debat sobre coneixement, moralitat i psicologia humana. -
Immanuel Kant
Va néixer a Königsberg. Va ser un filòsof alemany de molta influència en el pensament a escala general i global.
Kant va intentar superar les limitacions del racionalisme i l'empirisme en la seva obra "Crítica de la raó pura". Va proposar que la nostra percepció del món és condicionada per estructures mentals innates, com l'espai i el temps. Kant va afirmar que no podem conèixer les coses com són en si mateixes (les "coses en si"), sinó que només podem comprendre-les tal com les percebem. -
Period: to
Història de la Filosofia Contemporània
La filosofia contemporània (XIX-XX), es focalitza en qüestions fonamentals del món modern, com la naturalesa de la realitat, el paper del llenguatge i la forma en què ens relacionem en societat. A diferència de la filosofia clàssica, que buscava respostes absolutes, la filosofia contemporània explora diverses perspectives, qüestionant les idees tradicionals, dividint-se en dues orientacions; una que analitza el llenguatge per precisar conceptes i una altra que mira com les idees modelen la vida -
Karl Marx
Marx és conegut per la seva crítica al capitalisme i la seva teoria del materialisme històric, que sosté que la història de la humanitat és la història de la lluita de classes. En obres com "El capital" i el "Manifest comunista", analitza com les estructures econòmiques influeixen en les relacions socials i polítiques. Va defensar que els treballadors han de lluitar contra l'explotació del capital, el que considerem la burgesia per establir una societat més justa i igualitària. -
Friedrich Nietzsche
Nietzsche va desafiar les idees tradicionals sobre la moral i la religió, la seva famosa afirmació "Déu ha mort" reflecteix la seva creença que els valors tradicionals estaven en crisi. A través de l'obra "Així parlà Zaratustra", proposa el concepte del "superhome" (Übermensch, en alemà), un individu que crea els seus propis valors en un món sense un sentit absolut. També va investigar temes com l'absurditat de l'existència i la voluntat de poder com a força motriu de la vida humana. -
Sigmund Freud
Freud, el fundador de la psicoanàlisi, va introduir la idea que gran part del comportament humà és influenciat per forces inconscients, a la seva obra "La interpretació dels somnis", explora com els somnis reflecteixen desitjos ocults. Freud va dividir la psicologia humana en tres parts: l'ego (la part racional), el superego (la consciència moral) i l'id (els desitjos primitius). La seva influència s'estén més enllà de la psicologia, afectant àrees com la literatura o teoria cultural. -
Period: to
Hermenèutica
Dins la filosofia contemporània:
L'hermenèutica, com a disciplina filosòfica, sorgeix en resposta a la necessitat d'interpretar textos, discursos i experiències. Inicialment centrada en la interpretació de textos bíblics i jurídics, l'hermenèutica es va expandir al llarg del segle XX, amb figures, que van subratllar la importància del diàleg i la comprensió mútua, destacant la relació entre l'intèrpret i el text, subratllant que el coneixement és un procés d'interacció i interpretació contínua -
Martin Heidegger
Heidegger va centrar-se en la qüestió de l'ésser i la nostra existència en el món. En "Ser i temps", explora el concepte de "Dasein", que es refereix a l'existència humana en la seva particularitat i autenticitat. Destaca la importància de l'auto-reflexió i de viure de manera autèntica en un món que sovint sembla absurd. -
Period: to
L'existencialisme
Dins la filosofia contemporània:
L’existencialisme és una corrent filosòfic centrat en l’individu, que defensa que "l'existència precedeix l'essència". Segons aquesta visió, cada persona ha de crear el seu propi sentit de vida a través de les seves eleccions. Les idees clau inclouen la llibertat, la responsabilitat, l’absurd i l’autenticitat. Els autors d'aquest perídoe exploren temes com la llibertat, l’alienació i la importància de viure segons les pròpies conviccions i experiència subjectiva -
Hans-Georg Gadamer
Gadamer va desenvolupar l'hermenèutica com a mètode d'interpretació, especialment en relació amb textos i tradicions. En la seva obra "Veritat i mètode", proposa que la comprensió es produeix a través del diàleg entre el lector i el text, i que el significat evoluciona amb el context i l'experiència de l'lector. Defensava que el coneixement no és objectiu, sinó que es fonamenta en la nostra història i cultura. -
Jean-Paul Sartre
Sartre és un dels principals representants de l'existencialisme. La seva obra "L'ésser i el no-res" defensa que l'ésser humà és un ésser lliure que crea el seu propi significat en un univers que no en té. Sartre argumenta que la llibertat és una càrrega, ja que implica responsabilitat per les pròpies accions i decisions. -
Hannah Arendt
Filòsofa i teòrica política que va estudiar el totalitarisme (sistema polític que controla absolutament tots els aspectes de la vida i suprimeix les llibertats individuals) i la natura del poder. A la seva obra "Els orígens del totalitarisme", analitza les condicions que van permetre l'ascens de règims totalitaris al segle XX, destacant la importància de la participació política i el pensament crític. -
Period: to
L'Escola de Frankfurt
El Grup de Frankfurt és un conjunt de pensadors nascuts a principis del segle XX que combina teoria crítica, marxisme (proposta iniciada per Marx per pensar críticament la societat capitalista) i psicoanàlisi. Se centren en la crítica de la societat contemporània i els seus mecanismes de poder, analitzant estructures socials i culturals més enllà de l'economia. Les seves obres exploren com la raó pot conduir a l'opressió i com la producció cultural manipula la consciència social. -
Jürgen Habermas
Habermas és conegut per les seves teories sobre la comunicació i la democràcia deliberativa. En la seva obra "Teoria de l'acció comunicativa", argumenta que la comunicació racional i el diàleg són fonamentals per a la construcció de consensos en una societat democràtica.